Fiat S.p.A.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Società per Azioni(BIT F} | ||||
| Indústria | indústria automotriu  | ||||
| Camp de treball | Automòbil, Editorial, Components automòbil | ||||
| Forma jurídica | S.p.A. | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1899, Torí | ||||
| Fundador | Giovanni Agneli | ||||
| Dissolució | 12 octubre 2014 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Executiu en cap | Sergio Marchionne | ||||
| Persona rellevant | Luca Cordero di Montezemolo, president Sergio Marchionne, Administrador delegat | ||||
| Empleats | 200.701 (2008)[1] | ||||
| Propietat de | Exor (en)  | ||||
| Filial | Automobilisme: Ferrari S.p.A. Maserati S.p.A. Fiat Group Automobiles S.p.A.:
| ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals |  58.529 milions d'euros(2007)[2] | ||||
| Benefici net | 2.054 milions d'euros (2007)[2] | ||||
| Lloc web | Fiat Group | ||||
FIAT (acrònim de Fabrica Italiana Automobili Torino) es va fundar el 1899 com a empresa fabricant d'automòbils per Giovanni Agnelli i altres socis. Posteriorment es va diversificar en nombrosos sectors i va esdevenir el grup financer i industrial més important d'Itàlia. Ha tingut sempre la seu a Torí, al Piemont, Itàlia occidental.[3]
Després d'un període de difícil desenvolupament, marcat per diverses ampliacions de capital, la propietat de l'empresa passa a Giovanni Agnelli, que posteriorment esdevindrà senador durant el feixisme i continuarà al front del grup fins a la fi de la Segona guerra mundial. Per aquest motiu va arriscar perdre la propietat de l'empresa. Posteriorment Agnelli passà el control a Valletta, ja que el seu únic fill mascle morí en un accident d'aviació. Home de qualitats no gaire comuns, Valletta s'encarregà de dirigir una de les poques empreses italianes que no es va agenollar completament després de la derrota.
Gianni Agnelli, l'hereu i nét de Giovanni, esdevingué president de la FIAT el 1966 i va romandre com a tal fins al seu 75è aniversari, quan les normes estatutàries el van obligar a cedir la presidència. El càrrec va passar a l'ex-administrador delegat Cesare Romiti i posteriorment a un mànager genovès que treballà durant molts anys a la General Electric als Estats Units, Paolo Fresco.
La crisi del grup portà el germà Umberto Agnelli a la presidència i després de la seva mort fou el torn de Luca Cordero di Montezemolo també president de la Ferrari; l'hereu designat per la família Agnelli, John Elkann, ha estat nomenat vicepresident a l'edat de 28 anys i altres membres de la família formen part del consell d'administració. L'administrador delegat, Giuseppe Morchio, dimití quan Montezemolo fou nomenat president, i fou substituït per Sergio Marchionne, des de l'1 de juny del 2004.
El 2014, amb la incorporació de Chrysler, passà a anomenar-se Fiat Chrysler Automobiles.
Distribució del grup[modifica el codi]
Actualment, FIAT Group està formada per[4] (% de participació):
- Automòbil:
- Fiat Group Automobiles (amb les marques Fiat, Alfa Romeo, Lancia, Abarth i Fiat Professional) (100%)
- Ferrari (85%)
- Maserati (100%)
- Chrysler (68,49%)
- Vehicles Industrials:
- Iveco (100%)
- Maquinària agrìcola i de construcció:
- New Holland (89,2%)
- Components i sistemes de producció:
- Fiat Power Train Technologies (100%)
- Magneti Marelli (100%)
- Teksid (84,8%)
- Comau (100%)
- Editorial i Comunicació
- Itedi (amb els títols La Stampa i Publikompass) (100%)
Referències[modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiat S.p.A. |
- ↑ [Enllaç no actiu] http://uk.reuters.com/business/quotes/companyProfile?symbol=FIA.MI&refresh=true
- ↑ 2,0 2,1 «Raport Anual». fiatgroup.com.
- ↑ «Fabrica Italiana Automobili Torino». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Distribució del grup». fiatgroup.com.