1889
1889 |
|
---|---|
Ans : 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1889 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Lòng de la frontiera occidentala, revirada de l'ataca dau negus Yohannes IV còntra lei Madistas installats en Sodan a la batalha de Metemma (9-10 de març). D'efècte, en despiech de la superiotat numerica e tecnologica de son armada, lo negus s'exposèt au fuòc enemig e foguèt tuat sus lo prat batalhier entraïnant l'afondrament de son armada. Son cadabre foguèt capturat per lei Madistas e decapitat. Pasmens, l'importància dei pèrdas Madistas — qu'èran en gròssa dificultat avans la mòrt dau negus — empachèt l'esplecha de la victòria. Ansin, lei dos país observèron d'ara endavant una politica de prudéncia e ges d'operacions importantas foguèron organizadas.
Avans sa mòrt, Yohannes IV designèt son fiu Mengesha Yohannes per li succedir. Pasmens, lo 3 de novembre, l'aristocracia etiopiana li preferiguèt Menelik de Choa de la dinastia salomoniana. Lo negus novèu prenguèt lo nom de Menelik II. Mengesha Yohannes refusèt de reconóisser sa senhoriá e se retirèt en Tigre. Per assegurar sa posicion, Menelik signèt lo tractat de Wuchale que li permetèt de se raprochar d'Itàlia. Dins aquò, l'article XVII dau tractat, traduch d'un biais diferent, dins lei versions italiana e etiopiana entraïnèt rapidament de tensions importantas entre lei dos país. D'efèct, dins la version italiana, Etiopia èra obligat d'utilizar la diplomacia italiana dins sei relacions ambé lei poissanças estrangieras venent ansin un protectorat de Roma mentre que, dins la version etiopiana, i aviá ges d'obligacion mai solament una possibilitat.
D'autra part, avans la fin de l'annada, Menelik II ordonèt d'annexar e de sometre la region de Gurage.
Mond[modificar | modificar la font]
- 15 de novembre - Proclamacion de la republica en Brasil.
Arts[modificar | modificar la font]
Arquitectura[modificar | modificar la font]
Acabament de la bastida de la Tor Eiffel en París. Venguda pauc a pauc un simbòl de la capitala francesa, foguèt inscricha au patrimòni mondiau de l'UNESCO en 1981.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Invencion per l'engenhaire suedés Gustaf de Laval (1845-1913) de la premiera turbina de vapor d'accion que poguèt èsser aisament adaptada per d'aplicacions industrialas.
Regardant lo desvolopament de maquinas industrialas electricas, invencion per l'inventor rus Mikhail Dolivo-Dobrovolski (1861-1919) de la premiera maquina asincròna que foguèt industrializada.
Medecina[modificar | modificar la font]
Cinc ans après la descubèrta dau bacille dau tetanòs en 1884, lo mètge japonés Kitasato Shibasaburo (1853-1931) capitèt de melhorar lei tecnicas d'isolament dau bacille. Aquò permetèt de cultivar de quantitats pus importantas dei gèrmes a l'origina de la malautiá e favorizèt la concepcion dau premier vaccin un trentenau d'annadas pus tard (→ 1897 e 1926).
Transpòrt terrèstre[modificar | modificar la font]
Presentacion de la premiera automobila modèrna per leis engenhaires alemands Gottlieb Daimler (1834-1900) e Wilhelm Maybach (1846-1924). En particular, lo veïcul èra per lo premier còp equipat d'un motor d'esséncia de combustion intèrna e d'un carburator de gisclaire.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 3 de febrièr - Risto Ryti, primièr ministre e president de Finlàndia (m.1956)
- 7 d'abril - Gabriela Mistral, escrivan chilena, Prèmi Nobel de Literatura (m.1957)
- 16 d'abril - Charlie Chaplin, actor britanic (m.1977)
- 20 d'abril - Adolf Hitler, dictator d'Alemanha (m.1945)
- 21 d'abril - Paul Karrer, quimista soís, Prèmi Nobel de Quimia (m.1971)
- 26 d'abril - Ludwig Wittgenstein, filosòf austrian (m.1951)
- 28 d'abril - António de Oliveira Salazar, dictator de Portugal (m.1970)
- 25 de mai - Igor Sikorsky, inventor d'elicòptèr (m.1972)
- 5 de julhet - Jean Cocteau, poèta, novelista e cineasta francés (m.1963)
- 26 de setembre - Martin Heidegger, filosòf alemand (m.1976)
- 3 d'octobre - Carl von Ossietzky, pacifista alemand, Prèmi Nobel de la Patz (m.1938)
- 1 de novembre - Philip Noel-Baker, pacifista canadian, Prèmi Nobel de la Patz (m.1982)
- 2 de novembre - Anita Malfatti, pintre brasilièra (m.1964)
- 14 de novembre - Jawaharlal Nehru, primièr ministre d'Índia (m.1964)
- 30 de novembre - Edgar Douglas Adrian, fisiologista britanic, Prèmi Nobel (m.1977)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 11 d'octobre - James Prescott Joule, fisician anglés (n.1818)
- 19 d'octobre - Rei Luis 1èr de Portugal (n.1838)
- 5 de decembre - Emperaire Pedro II de Brasil (n.1825)