1889

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1889

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1886 1887 1888  1889  1890 1891 1892

Decennis :
1850 1860 1870  1880  1890 1900 1910
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Fotbòl Literatura Musica Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1889 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Africa[modificar | modificar la font]

Etiopia[modificar | modificar la font]

Etiopia en 1889 a la mòrt de Yohannes IV.

Lòng de la frontiera occidentala, revirada de l'ataca dau negus Yohannes IV còntra lei Madistas installats en Sodan a la batalha de Metemma (9-10 de març). D'efècte, en despiech de la superiotat numerica e tecnologica de son armada, lo negus s'exposèt au fuòc enemig e foguèt tuat sus lo prat batalhier entraïnant l'afondrament de son armada. Son cadabre foguèt capturat per lei Madistas e decapitat. Pasmens, l'importància dei pèrdas Madistas — qu'èran en gròssa dificultat avans la mòrt dau negus — empachèt l'esplecha de la victòria. Ansin, lei dos país observèron d'ara endavant una politica de prudéncia e ges d'operacions importantas foguèron organizadas.

Avans sa mòrt, Yohannes IV designèt son fiu Mengesha Yohannes per li succedir. Pasmens, lo 3 de novembre, l'aristocracia etiopiana li preferiguèt Menelik de Choa de la dinastia salomoniana. Lo negus novèu prenguèt lo nom de Menelik II. Mengesha Yohannes refusèt de reconóisser sa senhoriá e se retirèt en Tigre. Per assegurar sa posicion, Menelik signèt lo tractat de Wuchale que li permetèt de se raprochar d'Itàlia. Dins aquò, l'article XVII dau tractat, traduch d'un biais diferent, dins lei versions italiana e etiopiana entraïnèt rapidament de tensions importantas entre lei dos país. D'efèct, dins la version italiana, Etiopia èra obligat d'utilizar la diplomacia italiana dins sei relacions ambé lei poissanças estrangieras venent ansin un protectorat de Roma mentre que, dins la version etiopiana, i aviá ges d'obligacion mai solament una possibilitat.

D'autra part, avans la fin de l'annada, Menelik II ordonèt d'annexar e de sometre la region de Gurage.

Mond[modificar | modificar la font]

Arts[modificar | modificar la font]

Arquitectura[modificar | modificar la font]

Fotografia de la Tor Eiffel en 1889.

Acabament de la bastida de la Tor Eiffel en París. Venguda pauc a pauc un simbòl de la capitala francesa, foguèt inscricha au patrimòni mondiau de l'UNESCO en 1981.

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Energia[modificar | modificar la font]

Fotografia de la turbina de vapor desvolopada per Gustaf de Laval.

Invencion per l'engenhaire suedés Gustaf de Laval (1845-1913) de la premiera turbina de vapor d'accion que poguèt èsser aisament adaptada per d'aplicacions industrialas.

Regardant lo desvolopament de maquinas industrialas electricas, invencion per l'inventor rus Mikhail Dolivo-Dobrovolski (1861-1919) de la premiera maquina asincròna que foguèt industrializada.

Medecina[modificar | modificar la font]

Cinc ans après la descubèrta dau bacille dau tetanòs en 1884, lo mètge japonés Kitasato Shibasaburo (1853-1931) capitèt de melhorar lei tecnicas d'isolament dau bacille. Aquò permetèt de cultivar de quantitats pus importantas dei gèrmes a l'origina de la malautiá e favorizèt la concepcion dau premier vaccin un trentenau d'annadas pus tard (→ 1897 e 1926).

Transpòrt terrèstre[modificar | modificar la font]

Fotografia de la premiera automobila modèrna (1889).

Presentacion de la premiera automobila modèrna per leis engenhaires alemands Gottlieb Daimler (1834-1900) e Wilhelm Maybach (1846-1924). En particular, lo veïcul èra per lo premier còp equipat d'un motor d'esséncia de combustion intèrna e d'un carburator de gisclaire.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1889.