Ceret
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Vallespir | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Ceret (capital) Ceret |
||
| Gentilici | Ceretà, ceretana | ||
| Superfície | 37,86 km² | ||
| Altitud | 154 msnm (màx.:1.440 mín.:107) |
||
| Població (2009[1]) • Densitat |
7.675 hab. 202,72 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917°N,2.75222°ECoord.: 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917°N,2.75222°E | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Alain Torrent |
||
| Codi INSEE | 66049 |
||
| Agermanament | Banyoles (Pla de l'Estany) | ||
| Web | |||
Ceret (nom oficial francès, Céret) és la vila i capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d'alt.
Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, cap de la sots-prefectura de Ceret. Actualment, juntament amb els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, el Portús, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan de Pladecorts, Sureda, Vilallonga dels Monts, Vivers i el Voló forma part del cantó número 17, del Vallespir - l'Albera (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ceret.
La ciutat és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s'hi va unir Georges Braque, i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps també varen estar a la vila Juan Gris i Auguste Herbin.[2] El 1919 els lituans Chaïm Soutine i Pinchus Krémegne, expressionistes, i el cubista André Masson. Més tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Céret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu).
Els ceretans tenen el sobrenom de "els sac-i-corda". A més a Ceret és coneguda popularment com a la capital de la cirera.
Contingut
Geografia[modifica | modifica el codi]
| Oms | Vivers | Sant Joan de Pladecorts |
| Reiners |  |
Morellàs i les Illes |
| Maçanet de Cabrenys |
Història[modifica | modifica el codi]
Durant la guerra Gran fou escenari de combats entre francesos i espanyols.[3]
Palol va ser fusionat el 1823 amb Ceret.
Administració i política[modifica | modifica el codi]
Alcaldes[modifica | modifica el codi]
.jpg)
| Alcalde | Període |
|---|---|
| Jean Maler | 1943 - 1944 |
| Jacques Souquet | 1944 - 1945 |
| Gaston Cardonne | 1945 - 1947 |
| Henri Guitard | 1947 - 1963 |
| Marcel Parayre | 1963 - 1964 |
| Michel Sageloly | 1964 - 1983 |
| Henri Sicre | 1983 - 1995 |
| Michel Sageloly (fill) | 1995 - 1996 |
| Henri Sicre | 1996 - 2001 |
| Alain Torrent | 2001- |
Agermanaments[modifica | modifica el codi]
Actualment, Ceret està agermanada amb 3 ciutats:
Almonte (Andalusia)
Banyoles (Catalunya). Ple de 27 d'octubre de 2004.
Lüchow (Alemanya). Ple de 1983.
Demografia[modifica | modifica el codi]
| 1946 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5148 | 5091 | 5421 | 5438 | 5987 | 6798 | 7285 | 7291 | 7568 | 7629 |
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
Com a llocs d'interès destaquen la Font Freda, l'ermita de Sant Ferriol, el Museu d'Art Modern, el Museu d'Instruments de Ceret i Casa del Patrimoni Françoise Claustre, el pont vell (o pont del Diable) i el nou, sobre el Tec; el convent dels Caputxins, les portes de França i d'Espanya, dos castells (el de la plaça i el Castellàs, dalt del turó) i l'església de Sant Pere.
Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Joseph Santol, conegut com l'abbé Santol (1853 - París, 1923), religiós que es dedicà a l'acolliment de la infància
- Edmond Brazès (1893-1980), escriptor
- Josep Vidalou (1939-), flautista, sardanista i fundador de la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord.
- Guilhem Guirado (1986-), jugador de l'USAP
- Martin Fourcade (1988-), biatleta
Galeria[modifica | modifica el codi]
-
Carrer del vell Ceret amb les seves canaleres
-
Passeig i plàtans
-
Prop del Grand Café
-
Detall d'una cantonada
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceret  |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ Masanés, Cristina. «El Gran Cafè de Ceret. Composició Cubista». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Sinsoilliez, Robert. Étienne-François-Louis-Honoré Le Tourneur: le Normand qui a gouverné la France (en francès). Editions Charles Corlet, 2002, p. 69. ISBN 2847060227.
|
|||||||||||||
|
||||||
