Banyoles
|
|||||
Localització | |||||
Municipi del Pla de l'Estany | |||||
Vista aèria de l'Estany de Banyoles | |||||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Pla de l'Estany |
||||
Gentilici | Banyolí, banyolina | ||||
Superfície | 11,1 km² | ||||
Altitud | 172 msnm | ||||
Població (2013[1]) • Densitat |
19.119 hab. 1.722,43 hab/km² |
||||
Coordenades | UTM(ED50) 31T 480700 4663050Coord.: 42° 7′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E / 42.11944°N,2.76639°E | ||||
Organització Entitats de població • Alcalde: |
7 Miquel Noguer (CiU) |
||||
Codi postal | 17820 |
||||
Codi territorial | 170157 |
||||
Agermanament | Ceret (Vallespir) Condega (Nicaragua) Segundo Montes (El Salvador) |
||||
Web |
Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
Està documentat al segle ix com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».[2]
El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eymeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateix Eymeric d'Usall.
Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.
A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).
- L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.
- L'any 1965]va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Paradís.
- L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosius de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
- L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem. El 29 de juny d'aquest any, Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
- L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
- L'any 2004 va ser capital del campionat del món de rem. El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
- L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, l'Atlètic Club Banyoles.
- L'any 2008 es torna a fundar L'associació Kayak Banyoles després de cinc anys desapareguda.
- L'any 2008 i 2009 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
- L'any 2009 va ser seu de la Copa del Món de rem a la seua primera edició i el 2010 de la Copa del Món de piragüisme de Marató
- L'any 2010 s'hi crea un nou club de rugby, el Rugbi Banyoles
Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol. En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, l'habitatge, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguredat. L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001, ja que són les més recents que hi ha disponibles.[3] Banyoles ocupa el lloc 24 per darrere d'altres localitats catalanes com Ripoll, Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.[4]
Geografia[modifica | modifica el codi]
Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.
La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.
El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.
Clima[modifica | modifica el codi]
El clima de Banyoles és típicament mediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de la Garrotxa i la més humida del Gironès. La temperatura mitjana interanual és de 15 °C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.
Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).
Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.
Demografia[modifica | modifica el codi]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Banyoles | 18.951 |
Lió | 28 |
El Mas Usall | 35 |
els Pins | 60 |
Puigpalter de Baix | 20 |
Mas Riera | 17 |
Puigpalter de Dalt | 48 |
Dades: 2011. Font: Idescat |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Administració i política[modifica | modifica el codi]
L'actual batlle és Miquel Noguer, de Convergència i Unió.
Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
---|---|---|---|
1979 - 1983 | Salvador Juncà | ERC | 19/04/1979 |
1983 - 1987 | Pere Hernández | CiU | 28/05/1983 |
1987 - 1991 | Pere Hernández | CiU | 30/06/1987 |
1991 - 1995 | Joan Solana Figueras | Plataforma Progresista | 15/06/1991 |
1995 - 1999 | Joan Solana Figueras | Plataforma Progresista | 17/06/1995 |
1999 - 2003 | Pere Bosch Cuenca | ERC | 03/07/1999 |
2003 - 2007 | Pere Bosch Cuenca | ERC | 14/06/2003 |
2007 - 2011 | Miquel Noguer i Planas | CiU | 16/06/2007 |
2011 - 2015 | Miquel Noguer i Planas | CiU | 11/06/2011 |
Des del 2015 | Miquel Noguer i Planas | CiU | 13/06/2015 |
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
- Balneari de la Font Pudosa
- Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que incorpora el Parc Neolític de la Draga i el Museu Darder, amb l'espai d'Interpretació de l'Estany.[5]
- Teatre Municipal
- Factoria d'Arts Escèniques
- Museu Darder
- Jaciment arqueològic La Draga
Fonts[modifica | modifica el codi]
Una mica més de la meitat de les fonts de Banyoles són urbanes. Actualment l'aigua prové de l'Estany un cop s'ha potabilitzat. Però fins a la dècada del 1970 era canalitzada des la deu de la Rajoleria. La Font Pudosa és la font natural més emblemàtica. I la Font de Can Puig destaca pel seu conjunt de vivers i basses.[6]
Entitats[modifica | modifica el codi]
Clubs esportius[modifica | modifica el codi]
- Banyoles Rugby Club
- Club Ciclista Banyoles
- Club Esportiu Banyoles
- Atlètic Club Banyoles
- Handbol Banyoles
- Club Bàsquet Banyoles
- Club Natació Banyoles
Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]
Banyoles disposa d'una varietat de mitjans de comunicació:
- Banyoles Televisió
- Ràdio Banyoles
- Revista de Banyoles
- L'Ham
- Els colors
- El mirador
Grups de música[modifica | modifica el codi]
En actiu[modifica | modifica el codi]
- Kitsch
- IEPI
- Germà Negre
- Morgat Morgat
- La Senyoreta Descalça
- La Moral Distreta
- Pau Brugada
- Praga
- Kahnawokee
- Kadogo
- Krit
- Rescat
- Amianto
- Neutro
Retirats[modifica | modifica el codi]
- HHH
- Rouse
- Jamboree Gang
- Els 085
- NDR
- Stikot
- Lliure's
- Edelweiss
- Reactive
- Caiko
- Occ Noctus
- Tercera Clase
Altres[modifica | modifica el codi]
- Foment de la Sardana de Banyoles
- Institut Secular d'Operàries Parroquials
- Tint-2
- El Vol del Pollastre
- Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany
- Ei, Gent!
- Les Gàrgoles de Foc
- Comitè de Banyolinades
- Centre Excursionista de Banyoles
- Col·lectiu la Falç del Pla de l'Estany
Agermanaments[modifica | modifica el codi]
Actualment, Banyoles està agermanada amb tres ciutats:
- Ceret (Catalunya Nord). Ple de 27 d'octubre de 2004.
- Segundo Montes (El Salvador). Ple de 28 d'octubre de 1999.
- Condega (Nicaragua) Ple de 28 de desembre de 1995.
Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]
Vegeu la categoria:Banyolins
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 28. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ ACN. «Banyoles es el municipio catalán donde se vive mejor» (en castellà). La Vanguardia, 22 de setembre de 2011 .
- ↑ Estéban, Ramon. «Doncs sí, resulta que a Banyoles s'hi viu bé». El Punt Avui, 22 de setembre de 2011 , pàg. 12. «Un estudi assenyala la capital del Pla de l'Estany com la que té més qualitat de vida del nostre país, d'entre les de més de 10.000 habitants»
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 18. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura. Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014. ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1 setembre 2015].
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Comtat de Besalú
- Mandíbula de Banyoles
- Festa de Sant Martirià
- Santa Maria dels Turers
- Negre de Banyoles
- La Draga
- Banyolí
- All de Banyoles
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|
|