ATTAC als paradisos fiscals, un documental de 33 minuts. Com funciona el blanqueig en els paradisos fiscals com ANDORRA. - Criminalitat financera -

La criminalitat financera té com a subjecte principal la societat anònima que, per tant, es constitueix i actua sota la cobertura de la legalitat formal. La “delinqüència econòmica greu” sols podrà combatre’s eficaçment des d’un procés d’harmonització, al menys en la definició dels delictes, dels ordenaments nacionals i d’una cooperació internacional, avui més que insuficient.

Cooperació que el ANDORRA es nega a prestar a l’autoritat judicial espanyola en la investigació dels comptes secrets i implicats de l´operacio MARMOL ROJO.

EMPRESARIOS, ABOGADOS y PROPIETARIOS DE BANCOS DE ANDORRA, COAUTORES EN LA “OPERACIÓN MARMOL ROJO” JUNTO CON UN FINANCIERO Y UN PROMOTOR INMOBILIARIO QUE BLANQUEABAN DINERO DE LA MAFIA UKRANIANA RESIDENTE .EN ESPAÑA >p> BANCOS, EMPRESARIOS Y UN BUFETE DE ABOGADOS DE ANDORRA CEREBROS JUNTO CON DELINCUENTES UKRANIANOS MUY PELIGROSOS DE UN BLANQUEO DE DINERO PROVENIENTE DEL CRIMEN ORGANIZADO INTERNACIONAL.

Información : Guardia Civil, Ministerio interior, Audiencia Nacional, Fiscalia delitos económicos, Reuter, Efe, Europa Press, Forum Libertas, Terra, Cope, El País. . Periodistas: Jordi Corachan, P. Soto.,

Cuya extradicción pedirá el juez




Grande-Marlaska envió a prisión a seis de los detenidos por blanqueo de capitales, asociación ilícita, cohecho y tráfico de influencias

MADRID, 4 (EUROPA PRESS)

Cuatro ciudadanos andorranos, entre los que figura un ejecutivo de un banco del Principado, figuran entre los imputados en la causa contra blanqueo de capital, que instruye el juez de la Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska, tras la operación 'Mármol Rojo'. Fuentes jurídicas indicaron que el magistrado pedirá la extradición de ellos para que puedan ser investigados junto con los detenidos en España.

Las mismas fuentes indicaron que una de las cuatro personas imputadas que se encuentran en Andorra era el ejecutivo de un banco del Principado que actuaba de correo y era el encargado de trasladar desde la entidad los documentos que debían firmar los ucranianos implicados en la operación de blanqueo de dinero.

La pasada madrugada el juez decretó el ingreso en prisión incondicional de seis de los once detenidos que se produjeron en España y pasaron a su disposición por los delitos de blanqueo de capitales, asociación ilícita, cohecho y tráfico de influencias. Además, las mismas fuentes no descartaron que en la operación que sigue abierta se termine produciendo imputaciones por delito de corrupción de funcionarios públicos.

Los cinco arrestados a los que el juez dejó en libertad, entre los que se encuentra la mujer y dos hijos de uno de los principales encausados, el presidente del club de futbol Reus Deportiu, Antonio Alonso, y otras dos personas, continúan imputadas en la causa, con la obligación de realizar comparecencias quincenales en el juzgado más próximo a su domicilio y tienen prohibido abandonar el país.

El juez central de instrucción numero 5, tras concluir los interrogatorios de los arrestados pasadas las 2 de la madrugada, ordenó la busca y captura internacional de otras 5 personas de nacional ucraniana implicadas en los hechos, a petición del fiscal anticorrupción David Martínez Madero. Dos de los trece detenidos que se produjeron en la operación fueron puestos en libertad por la Policía sin necesidad de ser puestos a disposición judicial.

En Tarragona, la Benemérita detuvo a los ciudadanos españoles V.A.E., de 28 años de edad; D.A.E., de 25; F.G.G.P., de 56; L.A.F.L., de 53; y C.T.M., de 38. En esta misma localidad, fueron detenidos los ucranianos: V.Y., de 44 años de edad, y O.K., de 41.

Los agentes detuvieron en Barcelona a J.A.C.T., de 60 años de edad y español; M.M., de 56 años y ucraniano; y L.M., de 59 años y de nacionalidad rusa. En Almería, fueron arrestados los españoles F.R.O., de 62 años; M.C.E.F., de 52; y A.A.G., de 51. Asimismo, se practicaron un total de 19 registros, dos en la provincia de Almería, trece en Tarragona y cuatro en Barcelona, incautándose de once vehículos de alta gama y 13.000 euros en efectivo.

Los seis detenidos enviados a prisión por el juez son tres españoles y tres ciudadanos ucranianos. De estos tres últimos uno de ellos con un gran poder en su país, que se sospecha son los dirigentes de una organización dedicada al blanqueo de capitales para lo que disponían de cuentas en Andorra. Los tres contaban con permiso de residencia y trabajo en España, pero no ejercían ninguna actividad conocida.

Entre los tres ciudadanos españoles llevados a prisión se encuentra el presidente del club de futbol Reus Deportiu, considerado dirigente de la organización, la persona que montó la estructura en España para blanquear el dinero de los ucranianos, así como quien puso en contacto a todas las personas que participaban en la red. Las fuentes jurídicas consultadas indicaron que Alonso al parecer pasó un periodo económico delicado en su negocio como marmolista, del que remontó espectacularmente. Las identidades de la mujer y los dos hijos de Alonso se corresponden con las iniciales M.C.E.F., V.A.E y D.A.E.

Los otros dos españoles son el asesor fiscal y laboral del grupo, Luis Angel Fernández López, y un conocido financiero del grupo de Barcelona que participó en al menos una de las operaciones ilícitas de blanqueo.

PRIMER REGISTRO EN ANDORRA.

Las mismas fuentes destacaron que por primera vez se ha producido un registro en un bufete de abogados de Andorra, en el que participaron miembros de la Guardia Civil española. En el principado se han bloqueado 10 millones de euros presuntamente relacionados con la operación 'Mármol Rojo' y se ha intervenido la casa de uno de los implicados valorada en 2 millones. Además, se siguen buscando cuentas en Andorra presuntamente relacionadas con el caso.

Asimismo, en el despacho del presidente del Reus Deportiu se han encontrado obras de arte que se han precintado y se procederá a su valoración. Entre ellas hay un Miró, Un Casal y un Fotuny.

Los arrestados blanqueaban el dinero operando en el sector inmobiliario mediante la compra de terrenos y de construcción de edificios y hoteles. La operación policial se ha producido cuando intentaban introducirse en el terreno de la explotación hotelera, ya que el sector servicios permite desarrollar las actividades de blanqueo con mayor facilidad.

Los integrantes de esta organización disponían de cuentas bancarias en las Antillas Holandesas, Belice, Las Bahamas y las Islas Vírgenes y cometían asesinatos, sobornos y extorsiones en diversos países del Este.

Els règims fiscals perjudicials identificats per l’ OCDE entre els seus membres han desaparegut o s’ han modificat adequadament, de manera que només segueixen en vigor dos, que seran objecte d’ un nou examen aquest any, Suïssa i Luxemburg, països reticents a les directives internacionals.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’ informe d’ etapa del comitè d’ afers fiscals de l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) divulgat ahir, que confia que els règims esmentats siguin objecte de discussions durant l’ estiu vinent.

Aquest comitè d’ afers fiscals també recorda que Andorra, Mònaco, Liechtenstein, Libèria i les illes Marshall continuen figurant en la llista de paradisos fiscals per la negativa a cooperar amb l’ OCDE sobre els sistemes fiscals, mentre que 33 jurisdiccions més han donat el seu acord de principi a rectificar i han signat acords bilaterals d’ intercanvi d’ informacions.

El copresident del fòrum de l’ OCDE sobre pràctiques fiscals perjudicials, el francès Vincent Mazauric, va mostrar-se confiat sobre la possibilitat de convèncer aquests cinc paradisos fiscals a deposar la seva actitud i va dir que no hi ha previstes “ mesures coercitives” a exercir, sinó simplement “ certes mesures de defensa” .

“ El procés ha provat que es podria convèncer aquests territoris perquè canviessin de posició” , va subratllar Mazauric, després de recordar que en la primera llista de paradisos fiscals de 2000 se’ n van identificar 35 i ara el seu nombre s’ ha reduït a cinc, encara que per assolir-ho “ ha fet falta molta perseverança” .

Mazauric va admetre que hi ha “ tensió en les relacions amb aquests paradisos fiscals, i també que de moment només alguns dels 33 territoris que han passat a ser declarats cooperatius han signat acords bilaterals d’ acords d’ intercanvi d’ informació amb els països membres de l’ OCDE. Però, a més, va assenyalar que els cinc que no s’ han sumat al procés tenen “ una posició menys confortable” amb vista als seus clients i al fet que la situació competitiva dels altres 35 no s’ ha deteriorat, de manera que “ diverses places financeres com ara Jersey, Guernesey o Gibraltar no es queixen de pèrdua d’ activitat, sinó al contrari” .

Sobre Suïssa va dir que de moment no és possible accedir a tota la información necessària, però que hi ha hagut un canvi d’ actitud significatiu per la part helvètica.


Font: Diari d'Andorra

Interesado Anonymous,

Por tu apología del prestigio y profesionalidad de los bancos del país de los pirineos, es probable que tu seas uno de los ciudadanos que poseéis una cuenta numerada en uno de los seis bancos existentes en Andorra, que cada día se prestan a ocultar dinero a los fiscos europeos. Como deben existir muchos políticos, fiscales y jueces franceses y españoles que también poseen cuentas numeradas en Andorra, por la manera que quedan paralizadas ciertas denuncias en España o Francia contra bancos andorranos.

Los alardes de los bancos de Andorra que comentas, nada más es un titulo otorgado subjetivamente entre las propias entidades financieras europeas; y en lenguaje de la calle es la misma comparación como una asociación de basureros que de mutuo interés y acuerdo, se pronuncian para declarar cual de ellos tiene más prestigio y profesionalidad en blanquear. Dinero en este caso por supuesto. La fortuna del 5% de la población de Andorra que hacen funcionar los bancos y dependen de sus intereses, es debida a las varias millones de cuentas de ciudadanos europeos que mantienen en los bancos de Andorra sus ahorros resguardados de sus fiscos. La riqueza, por no haber impuestos, no se reparte al resto de la población, y la sanidad es deficitaria porque los ciudadanos de primera categoría pueden ir a la medicina privada en España o Francia., el resto de la población debe pagar claro, por una sanidad menos buena en Andorra. Esto es lo que llamas ser justo. Vamos a ver que pasa a partir del 2005 con los españoles, franceses, portugueses e italianos que poseen cuentas bancarias numeradas que son protegidas por el secreto bancario. El banco Banca Mora ayudó a evadir al ex juez Estivill los millones de divisas de España, su actual presidente era ministro del interior en aquella época.

Seguir leyendo ...

  No és cap broma , i és una de les coses que estan passant a l’Andorra del 2005. La nostra companya de R7P, Noemí Rodriguez va fer una editorial fent una crítica al director de la ràdio i televisió pública d’Andorra, Sr. Enric Castellet per la seva gestió al capdavant de l’ens públic, en uns moments en que s’estava fent una “purga” de programes que no eren políticament correctes.
El sr. Castellet va presentar una denúncia per injuries contra Noemí Rodriguez i Gualbert Osorio director de la Cadena Pirenaica. Ara una jutge els ha processat per un delicte d’injúries, ha decretat la seva llibertat provisional i s’enfronten a un procés judicial que els pot castigar amb penes de presó de dos anys i un mes. La llibertat dels professionals que treballem cada dia als mitjans de comunicació d’Andorra està en perill i es pot crear un precedent que faci retrocedir al país 30 anys enrere.
Us demanen que féu córrer aquesta notícia tant com pugueu, que us en feu ressò i que ens ajudeu a aturar un processament totalment desmesurat i propi dels temps de la Inquisició. El col·lectiu de periodistes d’Andorra estem fent tot el possible per aturar aquest desgavell judicial i necessitem el màxim de recolzament possible, especialment fent córrer la notícia dins i fora del país.

Comentar l´article SENSE CENSURA


 


Dos periodistes en llibertat provisional per un presumpte delicte d’injúries (titol original del Diari D´Andorra)


La batlle Canòlic Mingorance va dictar ahir un aute de processament per a la periodista d’R7P Noemí Rodríguez i per al director de l’emissora, Gualbert Osorio, com a autors d’un presumpte delicte d’injúries en el cas de la redactora i per permetre’n la publicació en el cas del responsable. Com a mesura cautelar arran de la imputació, la batlle ha decretat “llibertat provisional” per als dos processats.

REDACCIÓ
Andorra la Vella

El motiu del processament ha estat la querella que el director de Ràdio i Televisió d’ Andorra S. A. (RTVASA), Enric Castellet, va presentar per les opinions que Noemí Rodríguez va proferir contra ell en el programa Ningú no és perfecte de la cadena radiofònica R7P, el 16 de juny passat. La imputació de la batlle es basa en el fet que la periodista es va referir a Castellet com una persona “ sense coneixement ni coneixements” i va afegir que podia “ dir l’ animalada més grossa sense ni tan sols ruboritzar-se” . En l’ escrit d’ opinió que va reproduir la processada, també qualificava les decisions adoptades pel director de la ràdio i la televisió públiques “ de sentències absurdes” i, finalment, indicava que “ ningú no és insubstituïble, llàstima que els que el van ficar al càrrec encara no se n’ hagin adonat” .
Canòlic Mingorance ha considerat aquestes frases com a presumptament delictives. La batlle afirma en l’ aute de processament que aquestes expressions són “ una difamació vers el perjudicat i, en concret, l’ expressió ‘ sense coneixement ni coneixements’ constitueix una injúria a la persona de Castellet” . Segons la jutge, aquestes manifestacions “ no es poden justificar ni excusar pel fet d’ emmarcar-les dins d’ una crítica a una gestió professional o a un personatge públic” i alhora afegeix que “ és evident i queda palès l’ ànim d’ injuriar i difamar” per part de la processada.
I és que la batlle Mingorance destaca que aquest ànim “ es posa de manifest” perquè Rodríguez, com a periodista, “ coneix molt bé els límits que com a professional del mitjà no hauria de sobrepassar” . A partir d’ aquestes consideracions, la batlle imputa a Rodríguez un delicte major d’ injúries o difamacions greus proferides públicament en un mitjà de comunicació social, recollit en l’ article 200 del codi penal i penat amb fins a dos anys i un mes de presó. I la mateixa pena es fixa en l’ article 202, partint del qual es processa Gualbert Osorio, director general de la Cadena Pirenaica de Ràdio Televisió – a la qual pertany R7P– i exdirector del Diari, per permetre la publicació injuriosa i difamatòria de les manifestacions que va fer la periodista.
F: Diari D´Andorra

Comentar l´article SENSE CENSURA


Transcripció editorial Ningú és perfecte dia 16 de juny del 2004

  "Bon dia. “Molts programes tenen èxit i això no és motiu per no fer una altra cosa”. Tot i que d’això no n’hagi fet mai massa cas la gent de Crónicas Marcianas a Tele 5, amb 8 anys al cartell, o Informe Semanal a la primera de TVE, amb més de 25 anys en antena. Però aquesta és, juntament amb l’“això no toca”, la lapidària i absurda sentència que ahir deixava anar el director de la ràdio i televisió públiques, Enric Castellet, per justificar la supressió del programa l’Aigua Clara; potser els següents en ser retirats de la graella seran els informatius. Suposo que aquest és el gran avantatge de posar al capdavant de l’ens públic algú sense coneixements ni coneixement que pot dir l’animalada més grossa sense ni tan sols ruboritzar-se. Perquè fins i tot un botiguer com ell hauria de saber que si un producte funciona s’ha de tenir al prestatge que la casa gran tampoc té tanta oferta de qualitat ni tantes idees noves com per prescindir d’aquells escassos productes que el públic prefereix. Castellet afegeix que sempre s’ha tingut en compte l’opinió dels treballadors encara que això a la vida real es tradueixi en amenaces d’aquelles de “caixa o faixa” i que “de tele només n’hi ha una i la porta és molt gran”, com prova el fet que hagi pres la decisió de modificar la graella de programació passant per davant de la professionalitat i responsabilitat del cap de programes que ell mateix va nomenar. Cal treure’s el barret davant l’Àlex Terés per ser capaç de fer passar al davant de la cadira els seus principis com a professional, un fet gens habitual que l’honora com a periodista i també com a persona. Castellet mentrestant, i malgrat haver marxat ahir de la reunió que mantenia amb els seus respectats treballadors amb un cop de porta, diu que no “li consta que el clima laboral de l’empresa s’hagi enrarit des de la dimissió del cap de programes, Àlex Terés.” I té raó, en realitat, el clima laboral fa molt més temps que això que està enrarit. Tot i que no crec que sigui capaç d’adonar-se’n des del despatx de la tercera planta. Amb l’únic que estic absolutament d’acord amb ell és quan diu que ningú és “insubstituïble”. Llàstima que els que el van posar en el càrrec encara no se n’hagin adonat. I és que ningú és perfecte."

  Sí a la llibertat d’expressió!



 Comentar l´article SENSE CENSURA


    El dia 16 de juny de 2004, la periodista Noemí Rodríguez va llegir en el seu programa Ningú no és perfecte de la cadena radiofònica R7P l’editorial següent:

    (Text de l’editorial)     Tres mesos més tard, el director de Ràdio i Televisió d’Andorra SA, Enric Castellet, va posar una querella per difamació contra Noemí Rodríguez i també contra Gualbert Osorio en qualitat de director general de la cadena.

  En l’acte de conciliació celebrat entre el querellant i els denunciats no es va arribar a cap avinença.

  El 13 d’abril de 2005, la batlle encarregada del cas va dictar un aute de processament de Noemí Rodríguez i Gualbert Osorio i en va decretar la situació de llibertat provisional.

  A la vista de les frases imputades i del seu context, i del procés judicial obert, els sotasignats, periodistes i col·laboradors d’opinió dels mitjans de comunicació d’Andorra, manifestem:

  1. El processament de dos professionals pel contingut de l’editorial llegit per Noemí Rodríguez el 16 de juny de 2004 ens sembla desmesurat, ja que si en el text apareixen crítiques a la trajectòria professional d’un càrrec públic, aquestes són perfectament legítimes i en cap cas, llegides en el seu context, no constitueixen greuges personals.  

2. La instrucció d’un procés per una crítica pública sense greuges personals atempta de forma greu a les llibertats d’expressió i de comunicació consagrades a l’article 12 de la Constitució, ja que ben fàcilment pot influir en els professionals i en les empreses periodístiques en l’establiment de mesures d’autocensura, obrint així un període d’anormalitat en l’exercici d’aquelles llibertats.

  3. És per això que sol·licitem al Ministeri Fiscal que, en exercici de les funcions que té encomanades, comparegui en la causa per defensar que no aprecia delicte en les manifestacions de Noemí Rodríguez, ja que el dret a la llibertat d’expressió ha de prevaler per damunt de les crítiques a l’actuació dels càrrecs públics, contribuint així al restabliment de la normalitat en l’exercici de la llibertat d’expressió.

  Una altra de censura d´ ATV....
una altra SENTENCIA contra periodistas Andorrans i entre altres a VICTORIA KENT !!!! ...
qui va ser VICTORIA KENT ?


Comentar l´article SENSE CENSURA





...M'adhereixo al manifest "Si a la llibertat d'expressió"...Josep A. Parramon Llavet Advocat

En qualsevol òrgan judicial (i a Andorra també és el cas) ens trobem dia darrera dia amb subjectes que es consideren investits d'IMPERIUM y no d'AUCTORITAS. I, que de jutges solament en tenen el nom. Ja que obliden que integren un poder, el judicial obligat a garantitzar els drets dels ciutadans des de la independència, la imparcialitat i la legalitat.

Els jutges a Europa segons opinió del magistrat espanyol Baltasar Garzón, - i per tant a Andorra també - son criticables i deuen ser criticats; d'aquesta manera s'aconsegueix una sensació real d’independència i credibilitat a l'hora d'administrar justícia. No se'ls pot tractar amb odi o incomprensió.

Cap persona que s’assegui enfront un jutge pot ni deu ser considerat culpable. Encara que moltes vegades les aparences de la peculiar societat d'Andorra o els mitjans de comunicació així ho presenten, quebrantant el principi constitucional sagrat de la presumpció d'innocència : "ningú és culpable fins que es demostri el contrari". En el cas d'Andorra, encara avui en día, des dels partits conservadors que manen i governen fan que s’apliqui el principi de la presumpció de culpabilitat, com hi ha molts exemples en la historia, com la Inquisició.

Els jutges en un estat democràtic i de dret tenen l'obligació de recollir elements, dades, testimonis i informes que trenquin o confirmin aquesta presumpció per a les proves que es practiquin davant del jutge (batlle a Andorra) en l'acte de conciliació en un primer moment i després eventualment si és necessari en un judici just, es decideixi en funció de la llibertat d'expressió i del dret a la informació i, no s'encaussi criminalment a uns periodistes que feien la seva feina objectiva d’opinar i d'informar. Andorra no ha firmat ni ratificat la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1948; el seu Art. 19 diu : Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.

Aquest cas dels periodistes processats es demostra des de les instàncies de poder l’ànsia de dominació, humiliació i control sobre els periodistes desidents dels sistema i model de país que el partit lliberal ha consagrat amb l'ajuda dels bisbes a Andorra.

Els jutges deuen tenir una bona preparació científica, així com un adequat coneixement de la realitat que els rodeja en el cas - el dels periodistes en el nostre tema - i en la societat en que viu. La postura contraria, desentendre's de la societat i ser la veu del partit que mana a Andorra avui, condueix a un tipus de justícia essencialment impròpia per a la protecció dels ciutadans. El jutge com la dona del César, no solament te que ser honesta i imparcial, sinó també semblar-ho, perquè aquesta mateixa semblança és la que transmet tranquil·litat al justiciable, i si no ho fa hi ha mecanismes ( la recusació) per apartar-lo dels cas. Perquè sinó ens tornem adinsar en la nits dels temps en que la justícia s'exercia sobre els ciutadans tractant-los com a fills, acòlits o, encara més, com a servs d'un poder omnómode, exèrcit despòticament per jutges vassalls.

Avui son els ciutadans que visquem i treballem a Andorra que hem d'exigir justícia, no demanar-la. D'aquesta forma superem la fase en la que els ciutadans acudien com fins ara a suplicar amb una espècie de temor reverencial al jutge, que li contestava quan ho feia, en termes incomprensibles, amb un llenguatge barroc i quasi extraterrestre. La justícia ha d’aproximar-se al poble i fer-se comprensible.

En el cas dels periodistes injustament processats a Andorra, es manté un statu quo determinat per la tendència sociopolítica del moment, avui del partit lliberal ultraconservador, despòtic, racista, classista i vulnerador dels drets i llibertats fonamentals i bàsiques de l'ésser humà i de tot ciutadà que viu i treballa a Andorra, especialment si no és un del grup del vint-i-cinc per cents de la població del país, que resulten ser solament els electors i, els qui defensen un sistema fiscal perjudicial als interessos de la UE i de la OCDE. Cap home deu explotar a cap home. Devem sotmetre’ns a certes veritats i que l'home pot millora amb l'educació i la formació. Els batlles i fiscals igualment, devent tenir una formació jurídica important en el temps o sortir d’una de les escoles de formació judicial d’Europa, de preferència cultural de França o d’Espanya.

El sistema polític actual d'Andorra no respecte una altra de les característiques bàsiques del bon sistema judicial : la inamovibilitat dels jutges. En aquest cas, la independència judicial es converteix en un acte d'heroisme, i la majoria dels jutges es rendeixen a les circumstàncies i es tornen obedients fan mostra del seu apoliticisme per integrar-se en una espècies de casta que els permet seguir mantenint la seva posició privilegiada. Per això la independència dels jutges és un indicador de la qualitat democràtica de la funció judicial.

La independència judicial ha d'exigir-se enfront a altres institucions i també enfront la pròpia institució judicial. Quan un jutge es resisteix, s’enforteix com a jutge i com a persona. La independència del jutge és alhora garantia i instrument que assegura la seva imparcialitat per a servir de contrapès entre els poders de l'Estat. La independència no és un privilegi del jutge, sinó una qüestió de responsabilitat, i el poder judicial forma part integrant de l'Estat.

La desviació que es produeix a Andorra també es produeix en altres països poc avançats socialment y democràticament i, desborda qualsevol previsió, fins vital punt que el poder judicial ocupa parcel·les pròpies d'altres poders. El jutge s'ha d’erigir en peça central del sistema democràtic. Així son les coses. Solament quan el poder judicial ocupa el seu veritable lloc es podrà realitzar el control necessari per impedir que fenòmens que degraden la democràcia, com la corrupció o el nepotisme, s'instal·lin i acabin amb ella.

En molts països i Andorra també, es busca un poder judicial silent, conformista, davant els reptes i desafiaments que representen per la humanitat els nous fenòmens de corrupció i poc respecte als drets i llibertats de la persona.

A Andorra com a molts països de Llatinoamèrica, apareix com un fenomen recurrent la manca d'independència dels jutges, la manca de compromís responsable i la sumissió al poder polític i econòmic dominant. Aquesta situació propicia una manca de protecció dels ciutadans que assisteixen inermes a un desconeixement i violació sistemàtics dels seus drets, per un jutges parcials i sol·lícits amb els qui ostenten el poder polític en cada moment - a Andorra fa més de deu anys en mans dels lliberals -. El de menys per aquesta classe de jutges és si els ciutadans resulten protegits o no.

Les persones devem seguir lluitant per mantenir aquest valors.

Avui que estem d’eleccions vull manifestar que els lliberals no tenen aquests valors. No els votaré.

Josep A. Parramon Llavet
Advocat



Comentar l´article SENSE CENSURA

Distingit Senyor,

Adjunt li acompanyo un article d'opinió sobre les declaracions del bisbe Joan-Enric Vives, Copríncep d'Andorra, en relació a la seva presa de postura dins de la política interna de l'estat espanyol, tot i essent un dels Cap d'Estat d'Andorra.

L'article d'opinió critica respectuosament les manifestacions del bisbe en qualitat també de Copríncep en defensa de l'esglèsia espanyola i del partit popular d'Espanya i, en contra de la política del Govern espanyol. Es menciona que un cap d'Estat no pot inmiscui-se en els assumptes interns d'un altre estat, per vulneració del dret constitucional pròpi andorrà i per violació de les normes internacionals de dret públic. A part d'haver molts ciutadans en contra de la posició política d'un dels nostres cap d'Estat. Faig referència a que la voluntat popular és la quina constitucionalment està legitimada per decidir el manteniment del Copríncipat i el seu eventual canvi, d'un o dels dos Coprínceps, per estar la sobirania nacional en el poble andorrà segons la Constitució.

El firmo jo mateix en la meva qualitat jurísta andorrà coneixedor del dret constitucional i dret internacional públic i, com advocat en exercici professional legal i efectiu en Espanya .

Crec que els punts que es desenvolupen en l'article d'opinió son interessants, si el deixen o es pot publicar, per crear un clima de debat en Andorra sobre aquesta situació.

Reb les més cordials felicitacions per la publicació que dirigeixes.

Atentament.

Josep Parramon Llavet

Fonts lligades a la Justicia han afirmat que el nou bisbe de La Seu d'Urgell, Joan Enric Vives, va haver d'abandonar la plaça de bisbe coadjuntor de Barcelona per un problema de pederastia. Per altra banda, aquest senyor feudal ha atacat molt contundentment a persones i dirigents del PS, per no assistir al seu jurament de la Constitució. El poble andorrà mai ha votat democraticament el càrrec de copríncep episcopal a favor d'aquest capellà-bisbe. És una figura feudal i de la nit dels temps, no ajustada als nous temps de transparència, de tolerància, dels drets de la dona a escollir lliurement sobre el seu cos, de la llibertat sexual, de la lliure unió entre parelles, de la llibertat de religió, de la llibertat moral i ètica... etc. Un periodista denuncia aquest i altres fets de pederastia dins el món eclesiàstic, i com s'encobreixen aquest tipus d'activitats


Article...
NOTA DE REPLICA ...