S'istòria de Sardigna sennorile e comunale si referit a cussu perìodu de s'istòria de Sardigna chi at tentu incumentzu in sa segunda metade de su de 13 sèculos cando, a sighidu de sa ruta de sos giuigados de Càlaris (1258), Torres (1259) e Gaddura (1288), in is ex-territòrios giuigales suta de s'influèntzia pisana e genovesa, si fiat aberta una fase istòrica noa caraterizada dae unu assètiu polìticu-amministrativu sennorile e comunale nou ispiradu a is modas in vigore in s'Itàliatzentru-setentrionale. Custa fase istòrica si fiat portada a in antis fintzas sa cumpleta conchista aragonesa de s'ìsula e a sa cunsighida unificatzione de su regnu de Sardigna.
Is àteros ex-territòrios giuigales rùidos suta de s'influèntzia de su giuigadu de Arbaree aiant mantentu intames istitutziones simigiantes a is de is istados pretzedentes, in custu casu puru fintzas a sa conchista aragonesa.