Illa de Vancouver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaIlla de Vancouver
Vancouver Island (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 49° 36′ N, 125° 30′ O / 49.6°N,125.5°O / 49.6; -125.5
EstatCanadà
ProvínciaColúmbia Britànica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total775.347 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat24,13 hab./km²
Geografia
Superfície32.134 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura100 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 460 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat peroceà Pacífic i estret de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Punt més altGolden Hinde (en) Tradueix (2.198 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

L'illa de Vancouver (en anglès Vancouver Island) és una gran illa de la Colúmbia Britànica, a la costa pacífica del Canadà.[1][2] És la més gran de les illes de la costa oest d'Amèrica, amb 32.134 km², una mica més gran que Catalunya.

Història[modifica]

Poblada per tribus índies des de fa uns 8.000 anys, passà a ser objecte de desig de les potències europees (Rússia, Espanya i el Regne Unit) a partir del final del segle xviii. L'illa va ser ocupada per la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya entre el 1790 i 1794 però, després d'un segle de rivalitats, passà definitivament a control britànic el 1794 per la convenció de Nutka.[3][4][5][6][7] Un capità anglès, George Vancouver, coordinà la cessió espanyola als britànics i acabà proporcionant el nom actual a l'illa. El nom original fou illa de Quadra i Vancouver.[8][9][10] Cal fer notar, però, que la ciutat de Vancouver no és a l'illa de Vancouver, sinó al continent; i que la principal ciutat de l'illa de Vancouver, Victòria,[11] no és a l'illa Victòria (una illa molt més gran situada a l'Àrtic). Victòria és, a més, la capital de tota la Colúmbia Britànica.[12]

Personatges catalans[modifica]

És interessant recordar el paper destacat d'alguns catalans a la Colúmbia Britànica.[13]

Poblament[modifica]

L'illa té una població d'unes 750.000 persones (2002). Poc menys de la meitat viuen a Victoria. Altres localitats importants són Nanaimo,[15] Port Alberni,[16] Parksville,[17] Courtenay (Vancouver) i Campbell River.

Economia[modifica]

L'economia de l'illa (fora de la zona administrativa de Victòria) està dominada per la indústria forestal, si bé el turisme i la pesca també hi són destacables. Moltes de les explotacions forestals són per fer pasta de paper, i es realitzen en granges d'arbres de segona generació que són serrats en cicles de 30 anys. La tala de boscs verges hi és altament controvertida i suscita l'oposició de grups ecologistes (com és el cas dels de Clayoquot Sound).[18][19][20]

Turisme[modifica]

L'illa de Vancouver atreu sobretot el turisme de natura. Es destaca com a punt d'observació de cetacis. Des de Victoria surten viatges organitzats amb barca, llanxa i fins i tot vols amb hidroavió[21] per anar a veure balenes. Un punt especialment notable és Tofino, situat a la costa oest, al parc natural de Pacific Rim. Altres atractius són les excursions pel Rain Forest, sortides amb canoes, la pesca de salmons a Campbell River i visites guiades en busca de l'os negre americà, llúdries marines, foques i lleons marins, entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. ↑ Macdonald, D.G.F.. British Columbia and Vancouver's Island: Comprising a Description of These Dependencies ... Also an Account of the Manners and Customs of the Native Indians. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1862, p. 7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  2. ↑ Pemberton, J.D.; Pemberton, J.D.. Facts and Figures Relating to Vancouver Island and British Columbia: Showing what to Expect and how to Get There. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860, p. 3 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  3. ↑ Harbord, H. Nootka Sound and the Surrounding Waters of Maquinna. Heritage House, 1996, p. 15. ISBN 978-1-895811-03-2 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  4. ↑ Schwantes, C.A.. The Pacific Northwest: An Interpretive History. University of Nebraska Press, 1996, p. 48. ISBN 978-0-8032-9228-4 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  5. ↑ Buchanan, J. The works of James Buchanan, comprising his speeches, state papers, and private correspondence. Volume 6. J.B. Lippincott, 1908, p. 216. ISBN 978-1-62376-741-9 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  6. ↑ Berra, M.O.. N - ZUM. Andrade, 1856, p. 8 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  7. ↑ Arsenal, L. Enemigos del imperio (en castellà). EDAF, p. 238. ISBN 978-84-414-3901-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  8. ↑ Tovell, F.M.. At the Far Reaches of Empire: The Life of Juan Francisco de la Bodega y Quadra. UBC Press, 2009. ISBN 978-0-7748-5836-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  9. ↑ Clayton, D. Islands of Truth: The Imperial Fashioning of Vancouver Island. UBC Press, 2011. ISBN 978-0-7748-4157-3 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  10. ↑ Lamb, W.K.. The Voyage of George Vancouver, 1791–1795: Volumes I–IV. Taylor & Francis, 2017, p. 230. ISBN 978-1-317-01233-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  11. ↑ Macfie, M. Vancouver Island and British Columbia: Their History, Resources and Prospects. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1865, p. 16 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  12. ↑ Victoria, British Columbia's capital city. Daily Colonist, 1945 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  13. ↑ Catalans a la British Columbia. Angelina Miró. Casal Català de Vancouver.
  14. ↑ An homage to the life of Pere Alberni. Celebration at the Vancouver Museum.
  15. ↑ Colonial office emigration comm. Vancouver's island. Survey of the districts of Nanaimo and Cowichan valley. Groombridge and Sons, 1859, p. 5 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  16. ↑ Peterson, J. Port Alberni: More Than Just a Mill Town. Heritage, 2014, p. 203. ISBN 978-1-927527-68-9 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  17. ↑ Scott, M. The Distilleries of Vancouver Island: A Guided Tour of West Coast Craft and Artisan Spirits. TouchWood Editions, 2021, p. 172. ISBN 978-1-77151-335-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  18. ↑ MacIsaac, R.; Champagne, A. Clayoquot Mass Trials: Defending the Rainforest. New Society Publishers, 1994. ISBN 978-0-86571-321-5 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  19. ↑ Reed, M.G.. Taking Stands: Gender and the Sustainability of Rural Communities. UBC Press, 2003, p. 163. ISBN 978-0-7748-1018-0 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  20. ↑ Pralle, S.B.. Branching Out, Digging In: Environmental Advocacy and Agenda Setting. Georgetown University Press, 2006, p. 91. ISBN 978-1-58901-280-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  21. ↑ Hempstead, A. Moon Victoria & Vancouver Island (en francès). Avalon Publishing, 2018, p. 189. ISBN 978-1-64049-168-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Vancouver
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Vancouver&oldid=31343385»