Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
A l' savivet qe ...El Padmasambhāva (sanscret: पद्मसम्भव Padmasambhāva; tibetan: པདྨ་འབྱུང་གནས; ‘lu che l’è nassud fœura de un fior de lot’) l’è stait un majester de vajrā, tantrista, strion, mistegh e santom indian che el s’è menad in sgir per el Tibet ind i segoi qd8–9 per insegnàgh ai sgent locai el buddhesim vajrayāna e i tantra buddhista. I tibetan ancamò al dì de incœu ghe disen Guru Rinpoche, idest ‘el prezzios majester’ o – pussee impropriament – ‘el guru pussee venerabel’. L’è considerad ‘el pader del buddhesim tibetan’. El Padmasambhāva el ven anca tributad con la fondazzion de l’orden Nyingma – l’orden religios pussee vegg dedenter del panorama buddhista tibetan – e cont el maistrament e conversion al dharma de un quaj demoni e diavel local che eren dree a impestà e fà su de dagn in Tibet in quii dì lì, e che lu el j’ha personalment voltad in de di dharmapāla. Ind el buddhesim tibetan el Padmasambava l’è considerad propri un buddha in terra e i sò insegnament inn de dò sorte: quii de boca (kama) e quii scondud, o revelad (terma). De facc, la tradizzion buddhista tibetana la porta che i revelazzion misteghe del Padmasambhāva sajen de maneman descoverte de di persone fortunade ciamade tertön (‘lor che hann invegnud un tesor’), o revelador, quand che i condizzion per la revelazzion de la sò saviezza inn pronte per vesser rezzevude. A se dis che el Padmasambhāva el ghe comparissa personalment a quii revelador chì in de di vision. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"L'è mei vergot qe negot" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|