Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.[1] Amb George Stigler i altres, Friedman va ser un dels líders intel·lectuals de l’escola d'economia de Chicago, una escola neoclàssica de pensament econòmic associada al treball de la facultat de la Universitat de Chicago que va rebutjar el keynesianisme a favor del monetarisme fins a mitjans dels anys setanta. quan es va girar cap a la nova macroeconomia clàssica molt basada en el concepte d’expectatives racionals.[2] Diversos estudiants, joves professors i acadèmics que van ser reclutats o tutoritzats per Friedman a Chicago es van convertir en economistes destacats, com Gary Becker,[3] Robert Fogel,[4] Thomas Sowell[5] i Robert Lucas Jr.[6]
Biografia[modifica]
Va néixer el 31 de juliol de 1912 a la ciutat de Nova York, fill de jueus immigrants provinents de Bessaràbia, pertanyent a la monarquia del Danubi, i que avui en dia forma part de Moldàvia. A la mort del seu pare l'any 1927 va haver de treballar en diversos botigues i restaurants per poder-se pagar la matrícula de la Universitat Rutgers, situada a la ciutat de Nova Jersey, per poder estudiar economia. En aquesta es graduà el 1932, continuà però els seus estudis amb un postgrau l'any 1933 a la Universitat de Chicago i el doctorat en estadística per la Universitat de Colúmbia l'any 1934.
A més de la seva activitat com a professor universitari a la Universitat de Chicago, entre 1946 i 1976 va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Research", l'"US Treasury Department" com a consultor per a la realització del Pla Marshall i a partir de 1960 com a assessor polític del govern per a afers interiors i exteriors dels presidents Richard Nixon i Ronald Reagan.
Recerca econòmica[modifica]
| Escola d'Economia de Xicago |
|
Moviments
Organitzacions
Creences
Economistes
Teories
Principis
 · · Categoria:Finances · |
El 1947 va fundar amb Friedrich August von Hayek la societat liberal clàssica "Mont Pèlerin". El 1957 va exposar en la seva obra A theory of the Consumption Function el supòsit contrari al de Keynes, és a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingrés corrent sinó de l'ingrés permanent dels subjectes econòmics. A curt termini, l'elevació dels ingressos corrents no provocava un efecte addicional sobre la demanda, de tal manera que la intervenció fiscal per part de l'Estat no aconseguia reactivar l'economia. El 1956, en el seu article "Studies in the Quantity Theory of Money", va reprendre la teoria clàssica quantitativa dels diners, on expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa ineficàcia de la política monetària.
El 1963 en la seva publicació, realitzada conjuntament amb Anna Schwartz, Monetary History of the United States, 1867-1960 intenta mitjançant una detallada anàlisi al llarg del període estudiat, explicar que la crisi econòmica mundial de la Gran Depressió va ser el resultat de la política monetària restrictiva vigent.
Ferm defensor del liberalisme econòmic i el lliure mercat, és el més conegut dels economistes que van formar part de la denominada Escola de Chicago, gràcies a la difusió de la seva obra escrita, i fou el fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme és que el creixement econòmic estable i l'estabilitat en els preus només podria arribar a través d'un continu creixement de la quantitat monetària, per això els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulació. La influència de la taxa d'interès com a instrument de política monetària seria igualment rebutjat tant com l'ideal keynesià de l'estat de benestar.
Una forta intervenció en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el 1962 "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la política social, i expressa que el capitalisme no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a l'autorealització individual. Advoca per l'abolició del salari mínim regulat, per l'anul·lació de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accés a les professions, la privatització de la seguretat social, l'abolició de les restriccions a les importacions, entre d'altres. Friedman va arribar a ser famós especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educació (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famílies per sota de la línia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.
El 1976 fou guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel pels seus estudis en els camps de l'anàlisi del consum, història i teoria monetària i per la demostració de la complexitat de la política d'estabilització.
Crítica a la teoria liberal[modifica]
Milton Friedman és tan conegut per la seva defensa del liberalisme, com per la crítica frontal que s'ha anat guanyant al llarg del temps per la seva teoria. Tant ell com l'Escola de Chicago, amb Friederick Hayek com a pare filosòfic, han patit el soscavament constant de la seva teoria, tant per l'evident misèria provocada per les seves polítiques, com pel cos de científics i filòsofs que han anat rebatent tots i cadascun dels arguments d'aquesta Escola de Chicago.
Xile, 1973[modifica]
A través del cop d'estat a Xile el 1973 promogut pel govern dels Estats Units[7] en què es va derrocar al president elegit democràticament i de caràcter socialista Salvador Allende, pel dictador i genocida Augusto Pinochet, els Chicago Boys (Escola de Chicago) van poder aplicar les seves receptes liberals a Xile, de fet aquestes mesures es trobaven redactades abans del cop d'estat.[8] Com cita el filòsof Vergara Estévez "En este caso se dio el predominio de una especie de anarco-capitalismo que buscaba la utopía de autogobierno del capital, mediante la extensión de la racionalidad del mercado a todos los ámbitos de la vida humana y del planeta."[8] Es va aplicar una doctrina del shock, com també en parla Naomi Klein, Vergara apunta "el Dr. Friedman recetaba un tratamiento de shock. El objetivo también se enunciaba claramente; se trataba de: “un “paquete” de medidas destinadas a eliminar los obstáculos que actualmente existen para obtener eficaz operación del mercado privado.”"[8]
Mort[modifica]
El 1976 es traslladà a la ciutat de San Francisco per integrar-se a la Institució Hoover, on va continuar defensant la liberalització econòmica. El 16 de novembre de 2006 morí en un hospital de San Francisco a conseqüència d'un atac de cor a l'edat de 94 anys.
Obres més destacades[modifica]
- 1953: Essays in Positive Economics
- 1957: A Theory of the Consumption Function
- 1959: A Program for Monetary Stability
- 1962: Capitalism and Freedom
- 1963: Inflation: Causes and consequences
- 1969: The Optimum Quantity of Money and Other Essays
- 1970: The Counter-Revolution in Monetary Theory
- 1980: Free to Choose: A personal statement, amb Rose Friedman
- 2000: "Analytical and Continental Traditions in Perspective", pp. 145-159, Friedman, M. a A Parting of the Ways. Carnap, Cassirer, And Heidegger
Referències[modifica]
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976». Nobel Prize. Arxivat de l'original el 12 abril 2008. [Consulta: 20 febrer 2008].
- ↑ «The Chicago School». Commanding Heights. PBS. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Our Legacy». Becker Friedman Institute. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Chicago Remembers Milton Friedman, Sanderson, Allen; 2012, University of Chicago,
- ↑ Sowell, Thomas. A Personal Odyssey. Simon and Schuster, 2001, p. 320. ISBN 0743215087.
- ↑ Van Overtveldt, Johan. The Chicago School: How the University of Chicago Assembled the Thinkers Who Revolutionized Economics and Business. Agate Publishing, 2009, p. 8. ISBN 978-1572846494.
- ↑ Chomsky, Noam. Ilusiones necesarias: control del pensamiento en las sociedades democráticas (en castellà). Libertarias. Madrid: Ensayo, 1992. ISBN 978-84-87095-90-0.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Vergara Estévez, Jorge. Mercado y sociedad. La utopía política de Friederich Hayek. (en castellà). Bogotà: Universidad Minuto de Dios, Abril del 2015, p. 20-21. ISBN 978-958-763-115-9.
Enllaços externs[modifica]
- «Milton Friedman» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (castellà) Vídeos amb les opinions de Milton Friedman Arxivat 2006-06-26 a Wayback Machine.
- Economistes de l'estat de Nova York
- Premis Nobel d'Economia
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Alumnes de la Universitat de Chicago
- Alumnes de la Universitat Rutgers
- Persones de Brooklyn
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Naixements del 1912
- Morts a San Francisco
- Morts d'insuficiència cardíaca
- Professors de la Universitat de Chicago
- Doctors honoris causa per la Universitat Harvard
- Neoliberals
- Activistes per la legalització de les drogues