Privadesa
La privadesa[1] és l'habilitat d'un individu o grup per isolar-se ells mateixos o amagar informació sobre ells, i així, revelar-se selectivament.[2]
Els límits i contingut del que es considera privat difereixen entre cultures i individus, però comparteixen temes comuns bàsics. La privadesa de vegades es relaciona amb anonimat, el desig de romandre inadvertit o no identificat al reialme públic. Quan alguna cosa és privada per a una persona, normalment significa que hi ha alguna cosa en aquesta que es considera inherentment especial o personalment confidencial. Per això, el grau al qual la informació privada és exposada depèn de com el públic rebrà aquesta informació, la qual cosa difereix entre llocs i al llarg del temps. La privadesa pot ser vista com un aspecte de la seguretat -els bescanvis entre els interessos d'un grup i d'altres poden esdevenir especialment clars.
El dret en contra la invasió no aprovada d'intimitat pel govern, corporacions o individus és part dels drets d'intimitat de molts països, i en alguns casos, constitucions. Gairebé tots els països tenen lleis que d'alguna manera limiten la privadesa; un exemple d'això serien lleis respecte als impostos, les quals normalment requereixen el compartiment d'informació sobre ingressos o beneficis personals. En alguns països la intimitat individual pot estar en conflicte amb drets de llibertat d'expressió i algunes lleis poden exigir una revelació pública d'informació que es consideraria privada en altres països i cultures.
La privadesa pot ser voluntàriament sacrificada, normalment a canvi de beneficis percebuts i molt sovint amb pèrdues i perills específics, encara que això és un punt de vista molt estratègic sobre les relacions humanes. Els acadèmics que són economistes, teòrics evolucionistes i psicòlegs de recerca descriuen la revelació d'aspectes d'intimitat com un sacrifici voluntari, on loteries o competicions són implicats. En el món empresarial, una persona pot donar detalls personals (sovint amb objectius de publicitat) per a participar en un joc o guanyar un premi. La informació que es comparteix voluntàriament i més tard és robada o se'n fa un mal ús pot conduir a robatori d'identitat.
Un estudi del 2018 del Centre d'Investigacions Sociològiques trobà que el 75% dels enquestats, espanyols, estaven preocupats per la seua privacitat.[3]
Privadesa i vigilància[modifica]
La vigilància suposa cedir poder al vigilant (per exemple l'estat). És a dir, la privadesa és un element del ciutadà com a individu i com a agent polític.[4]
En el cas d'un sistema democràtic quanta menys privadesa es tinga respecte l'estat, més difícilment pot guanyar poder una posició política contrària o dissident i més indefens es troba el ciutadà respecte a l'estat, ja que se l'obliga que el ciutadà explique a l'estat per què no deuria saber determinades coses d'ell en compte de demanar per què l'estat en primer lloc li està demanant coses.[4]
La privadesa en l'entorn de l'atenció centrada en la persona[modifica]
El concepte de privacitat és definit per la RAE com l'àmbit de la vida que es té dret a protegir de qualsevol intromissió i també es coneix com la part més interna o profunda de la vida d'una persona, que compren els seus sentiments,vida familiar o relació d'amistat, és a dir, la seva intimitat.
Tal és la importància del dret a la intimitat personal i familiar, que és recollit en l'article 18 de la Constitució Espanyola.
En les persones grans el dret a la privacitat i a la intimitat, es veu desvirtuat per la necessitat d'ajuda i suport tant a nivell emocional com a través de les activitats de la seva vida diària. És per aquesta raó que és tant important l'atenció centrada en la persona per tal de fomentar el respecte de la seva dignitat, donar suport als seus projectes virtuals i la cerca de la qualitat de vida.
Des de l'atenció centrada en la persona s'apliquen els principis d'integritat i personalització dels plans individualitzats d'atenció (PIAI).Conèixer la persona i saber identificar el que per a cadascú és realment important, permetrà donar suport a la continuïtat del seu projecte vital (la seva forma de viure,els seus hàbits gratificants, les rutines que li donen seguretat), destacar els èxits aconseguits a la vida o escoltar els seus desitjos serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones, el coneixement de la seva història de vida respectant la privacitat de la informació i la participació de l'usuari ha de ser inherent en la tasca del professional assistencial.
Per a preservar la privacitat cal conèixer el projecte de vida i per això s'utilitzen les eines del DCM, Reminiscència i les tècniques d'intervenció com la Validació. Tot ens porta a preservar un dret inalienable de la persona que la converteix en única.
Tècniques per millorar la privadesa[modifica]
Hi ha múltiples angles de privadesa i diverses tècniques per millorar-les en diferents graus. Quan les accions es fan a nivell organitzatiu, es pot anomenar ciberseguretat.
Encriptació[modifica]
Les persones poden xifrar els correus electrònics mitjançant l'habilitació de dos protocols de xifratge, S/MIME, que està integrat en empreses com Apple o Outlook i, per tant, el més habitual, o PGP.[5] L'aplicació de missatgeria Signal, que xifra els missatges perquè només el destinatari pugui llegir-lo, destaca per estar disponible en molts dispositius mòbils i implementar una forma de Forward secrecy.[6]
Anonimat[modifica]
Servidors anomims o xarxes anònimes com I2P i Tor es poden utilitzar per evitar que els proveïdors de serveis d'Internet (ISP) sàpiguen quins llocs es visita i amb qui es comunica, amagant adreces IP i ubicació, però no necessàriament protegeix un usuari de la mineria de dades de tercers. Els servidors intermediaris anònims s'incorporen al dispositiu d'un usuari, en comparació amb una Xarxa privada virtual (en anglès VPN per Virtual Private Network), on els usuaris han de descarregar programari.[7] L'ús d'una VPN amaga totes les dades i connexions que s'intercanvien entre els servidors i l'ordinador d'un usuari, de manera que les dades en línia de l'usuari no es comparteixen i són segures , proporcionant una barrera entre l'usuari i el seu ISP, i és especialment important utilitzar-lo quan un usuari està connectat a una xarxa Wi-Fi pública. Tanmateix, els usuaris haurien d'entendre que totes les seves dades flueixen pels servidors de la VPN en lloc de l'ISP. Els usuaris haurien de decidir per si mateixos si volen utilitzar un servidor intermediari anònim o una VPN.
En un sentit més no tècnic, utilitzar el mode d'incògnit o el mode de navegació privada impedirà que l'ordinador d'un usuari desi l'historial, els fitxers d'Internet i les galetes, però l'ISP encara tindrà accés a l'historial de cerca dels usuaris. L'ús de motors de cerca anònims no compartirà l'historial ni els clics d'un usuari i obstruirà els bloquejadors d'anuncis.[8]
Empoderament dels usuaris[modifica]
Molts esforços se centren en els processos de presa de decisions, com ara restringir els permisos d'accés a les dades durant la instal·lació de l'aplicació, però això no reduiria completament la bretxa entre la intenció i el comportament de l'usuari. Susanne Barth i Menno D.T. de Jong creuen que perquè els usuaris prenguin decisions més conscients sobre qüestions de privadesa, el disseny ha d'estar més orientat a l'usuari.[9]
Altres mesures de seguretat[modifica]
En un sentit social, limitar simplement la quantitat d'informació personal que els usuaris publiquen a les xarxes socials podria augmentar la seva seguretat, cosa que al seu torn dificulta que els delinqüents puguin robar la identitat.[8] A més, creant un conjunt de contrasenyes complexes i l'ús de l'autenticació de dos factors poden permetre que els usuaris siguin menys susceptibles a que els seus comptes es vegin compromesos quan es produeixen diverses filtracions de dades. A més, els usuaris haurien de protegir la seva privadesa digital mitjançant l'ús de programari antivirus, que pot bloquejar virus nocius, com ara una exploració d'elements emergents per trobar informació personal a l'ordinador dels usuaris.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Consell Supervisor del Termcat. «"Privadesa" o "privacitat"?», 10 2002. [Consulta: 16 juny 2009]. «Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica per la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de l'afectat.»
- ↑ Good, 2009, p. 3-4.
- ↑ Reino, Miguel Ángel «La quarta part dels usuaris es penedeix d'haver compartit informació personal en internet». À Punt, 10-06-2018 [Consulta: 10 juny 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Good, 2009, p. 5.
- ↑ «How to Encrypt Email (Gmail, Outlook, iOS, Yahoo, Android, AOL)» (en anglès americà), 02-03-2021. [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ «Signal Messenger: Speak Freely» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ «Anonymizers vs. VPNs: Everything You Need to Know» (en anglès), 11-05-2021. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «7 Tips to Manage Your Identity and Protect Your Privacy Online» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ Barth, Susanne; de Jong, Menno D. T. «The privacy paradox – Investigating discrepancies between expressed privacy concerns and actual online behavior – A systematic literature review». Telematics and Informatics, 34, 7, 01-11-2017, pàg. 1038–1058. DOI: 10.1016/j.tele.2017.04.013. ISSN: 0736-5853.
- ↑ «How to Protect Your Digital Privacy» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2021].
Bibliografia[modifica]
- Goold, Benjamin J. «Surveillance and the political value of privacy». Amsterdam Law Forum, 1, 4, 2008, pàg. 3-6.
Vegeu també[modifica]
- Esfera privada
- Informació confidencial
- Lleis d'Espanya sobre privadesa
- Dades personals
- Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal
- Autoritat Catalana de Protecció de Dades
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Privadesa |
| Aspectes generals | |
|---|---|
| Camps i subcamps relacionats | Bibliometria · Biblioteconomia i Documentació · Categorització · Censura · Ciència de la informació quàntica · Classificació · Estudis culturals · Informàtica · Llibertat intel·lectual · Memòria · Memòria d'ordinador · Modelització de dades · Preservació · Privacitat · Propietat intel·lectual · Tecnologia de la informació |
