Plata prinzipala

Da Wikipedia


  • Articul dl mëns
    L Derjon (te vedli documënc ënghe Dursan, tudësch: Grödner Bach, talian: Rio Gardena) ie l majer ruf te la valeda de Gherdëina. L nasc te Plan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum l Ruf de Frea dal Jëuf de Frea y l Ruf de Ciavazes dal Jëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y n ciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tl Isarch, ulache l fina a Pruca. L ruf vën ënghe adurvá per fé strom. - Gëura l articul

    Derjon

    L Derjon (te vedli documënc ënghe Dursan, tudësch: Grödner Bach, talian: Rio Gardena) ie l majer ruf te la valeda de Gherdëina. L nasc te Plan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum l Ruf de Frea dal Jëuf de Frea y l Ruf de Ciavazes dal Jëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y n ciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tl Isarch, ulache l fina a Pruca. L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.


  • Foto dl mëns
    Lersc
    Le lersc (larix decidua) (gherdëina: leresc, badiot: lersc, fascian: lèrsc) é na sort de lëgn da odlina tres vërc che alda pro le rëgn dles plantes y di eucarioc.

    Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tles Alpes y ti Carpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi. A sü früc ti dijon coches.

    L’origina dl lersc vëgn cuntada tla liënda de Merisana. - Gëura l articul

    Foto dl mëns

    Le lersc (larix decidua) (gherdëina: leresc, badiot: lersc, fascian: lèrsc) é na sort de lëgn da odlina tres vërc che alda pro le rëgn dles plantes y di eucarioc.

    Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tles Alpes y ti Carpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi. A sü früc ti dijon coches.

    L’origina dl lersc vëgn cuntada tla liënda de Merisana.


  • Rest dl mond
    Uran (simbol: ⛢) é le setim planët dl sistem solar en cunt dla destanza dal sorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

    Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

    Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar. - Gëura l articul

    Uran

    Uran (simbol: ⛢) é le setim planët dl sistem solar en cunt dla destanza dal sorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

    Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

    Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.


Articul dl mëns
L Derjon (te vedli documënc ënghe Dursan, tudësch: Grödner Bach, talian: Rio Gardena) ie l majer ruf te la valeda de Gherdëina. L nasc te Plan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum l Ruf de Frea dal Jëuf de Frea y l Ruf de Ciavazes dal Jëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y n ciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tl Isarch, ulache l fina a Pruca. L ruf vën ënghe adurvá per fé strom. - Gëura l articul

Derjon

L Derjon (te vedli documënc ënghe Dursan, tudësch: Grödner Bach, talian: Rio Gardena) ie l majer ruf te la valeda de Gherdëina. L nasc te Plan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum l Ruf de Frea dal Jëuf de Frea y l Ruf de Ciavazes dal Jëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y n ciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tl Isarch, ulache l fina a Pruca. L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.


Foto dl mëns
Lersc
Le lersc (larix decidua) (gherdëina: leresc, badiot: lersc, fascian: lèrsc) é na sort de lëgn da odlina tres vërc che alda pro le rëgn dles plantes y di eucarioc.

Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tles Alpes y ti Carpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi. A sü früc ti dijon coches.

L’origina dl lersc vëgn cuntada tla liënda de Merisana. - Gëura l articul

Foto dl mëns

Le lersc (larix decidua) (gherdëina: leresc, badiot: lersc, fascian: lèrsc) é na sort de lëgn da odlina tres vërc che alda pro le rëgn dles plantes y di eucarioc.

Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tles Alpes y ti Carpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi. A sü früc ti dijon coches.

L’origina dl lersc vëgn cuntada tla liënda de Merisana.


Rest dl mond
Uran (simbol: ⛢) é le setim planët dl sistem solar en cunt dla destanza dal sorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar. - Gëura l articul

Uran

Uran (simbol: ⛢) é le setim planët dl sistem solar en cunt dla destanza dal sorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14