Pagina principala
|
Vox ind la vedrina
de le cortesie da desco quilò ve dise perman Bonvexin de la Riva (Bonvesin dra Riva in lombard antig; Bonvicinus de Rippa in latin; Milan (?) 1250 ca. – 1313/1315) l'è stait vun intra i prim a scriver in lombard ind el secol XIII, considerad la personalitaa plussee granda del so secol a Milan e pader de la lengua lombarda, ma anca icona de la leteradura in volgar in tut el nord Italia. Nassud vers la metaa del 1200, el Bonvexin a l'è stait un frad de L'Orden dei Umiliads, autor lombard squas certament milanes, l'ha scrivud œvre in poesia e prœsa in volgar lombard e in latin: la plupart inn de carater relijos; cont el Liber dei Tre Scriiture l'ha anticipad la Comedia del Dant Liger, cont el De magnalibus urbis Mediolani l'ha lassad una granda font storega, cont el De vita scholastica l'ha lassad un test lejud per secoi ind i scœle con plussee de vint edizion domà intra el 1479 e il 1555. L'indicazion onomastega de l'autor a l'è minga univoca. Principiom de la parentella, la forma drovada dei editor plussee recents, çoè "de la Riva", a l'è qella qe la figura denter del codex plussee important dei œvre volgar de l'autor, l'Ital. Qu. 26, incœ conservad a la Staatsbibliothek de Berlin. Ind i codex dei œvre volgar a g'è "Da Riva" per probabel semplifegazion latinejanta. In duu documents in sul Bonvexin scrivuds in latin se pœden trovar anca i forme "de Lariva" e in un olter qella "de Laripa", inscambi la plupart dei documents l'ha scrivud "de la Riva", alternad a "de Ripa" o "de Rippa", forma con la qual l'autor medem al se ciama ind el De magnalibus urbis Mediolani. (Innanz)
A l' savivet qe ...Un gat feral a l'è un gat domestegh che 'l viv in natura e che 'l schiva el contat cont i omen, ghe permet no de vesser tocad e che de solit el se scond, anca se 'l podaria havégh di ligam con di uman che ghe dann de mangià. I gat ferai poden tirà inanz per un frach de generazzion e deventà un superpredator in vari ecosistema, roba che la po fà un gran bell dagn per la biodiversità, tant che i biolegh conservator i considera vuna di spece pussee grame e invasive che gh'è in su la Terra. Per via de la soa invasività, inn considerad un problema de tante comunità, che i copen o proeuven a sterilizài per sbassànn l'impat, ma quella mesura chi a l'è critegada e se pensa che la fonziona minga trop. I so predator pussee important inn i canid selvagegh, 'me i can, i dingo o i coyote. In natura, in bas ai condizzion di gat ciapad per la sterilizazzion, se ved che inn despess magher, ma minga mitud mal, e nanca malad, foeura che per parassita e compagn.
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|