Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 465 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Henri Lehmann, Cristina Trivulzio di Belgiojoso.

La Cristina Trivolza de Belgiojos (Milan, 28 giugn 1808 - Milan, 5 luj 1871) a l'è stada ona patriota taliana che l'ha partecipaa ativament al Risorgiment. A l'è stada editora de giornaj rivoluzionari, scritora e giornalista.

I sò nomm de batesem a eren (in italian): Maria Beatrice Teresa Barbara Clotilde Melchiora Camilla Giulia Margherita Laura Trivulzio.

La Cristina, tosa del Girolom Trivolz (1778-1812) - discendent de vuna di famej storegh de la nobiltaa milanesa e del famos Gian Giacom Trivolz - e de la Vitoria di Marchesi Gherardini (1790-1836), a l'è nassuda a on quart ai vundes de la matinna, el 28 de giugn 1808 in del palazz de la fameja. L'att de batesem a l'è staa matricolaa indela parocchia de la gesa de San Lissander: indel ducument el nomm matricolaa a l'è Cristina Trivulzi. I variant del sò cognomm eren tant, da Trivulzi a Triulzi putost che Triulzio, e lee istessa, de tosa, la se firmava 'me Cristina Trivulzia. Despoeu la sò mort, la se imponarà la version Trivulzio.

La Cristina a l'è restada indree de pader a l'età de quattr'agn. La mader la s'è sposada anmò cont el Lissander Viscont d'Aragona e la gh'ha avuu on bagaj e tre tosann. La Cristina a l'era tacada comè ai sò fradej e sorej (l'Alberto, la Virginia "Valentina", la Giulia e la Teresa). Se sa pocch de la vita de la Cristina de tosetta. I pocch informazion che se gh'hann a hinn traa de ona lettera del 1842 indè che lee la se descriv a la sò amisa Ernesta Bisi, andand contra ai paroj de on frenologh che 'l diseva de cognoss i personn domà da la forma del corp e 'l credeva che la Trivolz la fudess stada, da tosetta, ganivella e estroversa: «Seri ona tosetta malinconega, seria, introversa, inscì timida che me sucedeva despess de scobbià in sajotter in de la sala de mè mader perchè credevi de dassen che on quajvun l'era dree a vardamm o che 'l me voeureva fà parlà».

(Innanz)

A l' savivet qe ...

El simbol di sgiudee messianegh: la Menorah, la Stella de David e l'Ichthys

El giudaism messianegh a l'è un moviment vegnud foeura de l'evangelicism, che ghe met dent di element de la tradizzion, de la coltura e de la religion ebraica. I sgiudee messianegh pensen che 'l Gesù a l'è el Messia profetizad in la Tanakh, che gh'è de havégh fed in lu per vesser salvad, e che anca el Noeuv Testament l'è part di scriture, ma comunque - in bas a la confession che ghe vann adree - respeten vari toch de la lesg ebraica.

Vegnud foeura in tra i agn 1960 e 1970 del moviment giudee-cristian, vun di so proponent pussee grand a l'è stad el pastor evangelich Moishe Rosen, fondator de la mission Sgiudee per el Gesù.

I sgiudee messianegh veden la soa fed 'me una forma de giudaism, che ghe va adree ai principi messianegh che inn recognossud de la pupart di sgiudee, ma la pupart di sgiudee la ved minga inscì e la considera una forma de cristianesim: l'è anca la posizzion del governo israelian, che ghe fa minga fà l'Aliyah ai sgiuee messianegh e i recognoss domà 'me confession cristiana. Tancc sgiudee, comunque, veden propi mal el recognosser el Gesù 'me Messia e pensen che la Trinità la sibia idolatria. La pupart di cristian evangelich, soratut in di Stat Unid, i ved 'me di cristian.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?