Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 71 973 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

I Elio e le Storie Tese in del 2008

I Elio e le Storie Tese (o anca Elii, EelST) l'è on grupp musegal italian, nassuu a Milan al princippi di Agn '80. El sò fondador a l'è l'Elio (ver nomm: Stefano Belisari).
El grupp a l'è ben cognossuu per i sò test sureai e umoristegh (despess ciamaa demenziai), ma anca per el sò nivell musegal bell volt, per minga dì de la capacità de passà de on gener musegal a l'alter senza tropp problema. Quei abelità chì gh'hann daa la possibilità de avèggh semper pussee sostegnidor duranta la soa carera, che la va inanz ancamò incoeu cont on bell poo de sucess. Hinn staa al Festival de Sanremm in del 1996 e in del 2013, e tucc dò i voeult hinn rivaa segond.
Tucc i sò album (ona desena), hann vinciuu el Disch d'Or.


El grupp, al dì d'incoeu, l'è faa su de:

Del grupp fa anca part el Luca Mangoni (Milan, 26 marz 1961), o domà Mangoni, che però el vegn ciamaa "artista a sé" (artista indeperlù) perchè 'l sona minga (in realtà l'è on architett).

Infin a besogna regordà on component del grupp, el Feiez (Paolo Panigada, nassuu a Crema el 12 luj del 1962), polistrumentista (ma che 'l sonava soratutt el sassofen), mort per aneurisma el 23 dicember del 1998 duranta on concert.

L'Elio, el Rocco Tanica, el Cesareo, el Faso e 'l Mangoni a hinn anca i condutor, insema al Linus (del 1993), del programa radiofonegh Cordialmente.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

La Lenta de Nimrud esponuda al British Museum

La Lenta de Nimrud a l'è on tocch de cristall de roca vegg de tremila agn desquattaa dal Austen Henry Layard in del 1850 arent el palazz assiri de Nimrud, in Irak. Pussee precisamente a l'è ona lenta pian-incavaa che segond i studios la pò vess stada drovada 'me lenta de ingrandiment, 'me spegg ustori o anca 'me ogett de decorazion.

La lenta a l'è on cicinin oval e l'è stada rettificada cont ona moeula. La g'ha el foeugh a squasi vundes centimeter dal bord e ona distanza focal de dodes centimeter che la permett ona percentual de ingrandiment de 3x.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?