Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 71 067 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida essenziala   Gnome-home.svg Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   1rightarrow.pngDervir un cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard   Wiktionary small.svg Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Foto d'epoca del Palaziett

I Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem.

I Bagg hann jutad a render Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion.

El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, Adelard, Tazon e Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia.

Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignad, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered.

In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan.


(Innanz)

A l' savivet qe ...

El palazz veduu de Cors de Porta Vitoria.

La Cà Sormana (it. Palazzo Sormani-Andreani) l'è on palazz storegh in del center de Milan, in cors de Porta Vitoria numer ses.

L'edifizzi a la bas de la costruzzion l'esisteva giamò in del XVI secol, anca se l'era ben pussee piscinin: el semm perchè gh'è restaa ona lapida a regordàll, voruda de vun di proppietari sucessiv. La lapida la reporta i armi del marches Giambattista Castaldo, general imperial che l'ha tolt part a la Bataja de Pavia (1525) e al Sacch de Roma (1527). La nevoda del Castald, la Livia, l'ha portaa el palazz in dota a la fameja Medegh, a la qual partegniven el futur papa Pio IV (zio del Carlo Borromee) e 'l Medeghin.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Sota 'l pont de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

Qe diga è-la borlada jo ol 1 de dexember 1923 ind la bergamasca? Risposta

Un proverbe a cas

"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?