Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 57 588 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida essenziala   Gnome-home.svg Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   1rightarrow.pngDervir un cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard   Wiktionary small.svg Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La bandiera sovietega

L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia.

L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia.

L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo.

In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn.

El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij.

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

El Gian Galeazz Serbellon (Milan, 6 luj 1744 – Milan, 7 marz 1802) l'è staa on nòbel e militar italian. L'è staa cont de Castijon, Grand de Spagna, Duca de San Gabrio, feudatari de Romagnan, marches d'Incisa, co-scior de Castelnoeuv, feudatari de Gorgonzoeula de Camporicch e de Cassina de Pecci.

Fioeu del Gabrio Serbellon e de la Maria Vittoria Ottoboni, el gh'ha avuu 'me precettor el Giusepp Parin: In del 1775 a l'è nomenaa capo de la Milizia Urbana e in 'sto roeul el se mostra assee uman, tant de ofrìss de pagà i dagn a di criminaj per salvài de la pena de mort e l'ha daa 'n uniforma al corp. Famos per la soa bravura e serietà, quand che 'l riva el Napoleon ghe dann l'orden de protegg Milan e garantì l'orden publegh, ma el scerniss, speranzos che i franzes l'avaria daa l'independenza a Milan, de stà cont i rivoluzionari e de provà a impedì de pagà i dagn de guerra. El ghe riess no ma el sortiss rinforzaa, tant de permettègh de scortà la miee del Napoleon finna a Milan.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Sota 'l pont de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

Qe masqera milanesa g'era-la prima del Menegin? Risposta

Un proverbe a cas

"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?