Utrecht

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaUtrecht
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Nachtegaalstraat Utrecht.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map - NL - Municipality code 0344 (2009).svg Modifica el valor a Wikidata
 52° 05′ 20″ N, 5° 06′ 56″ E / 52.0889°N,5.1156°E / 52.0889; 5.1156Coord.: 52° 05′ 20″ N, 5° 06′ 56″ E / 52.0889°N,5.1156°E / 52.0889; 5.1156
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaUtrecht Modifica el valor a Wikidata
Població
Total359.370 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.618,3 hab./km²
Llars172.749 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície99,32 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMerwedekanaal, Leidse Rijn (en) Tradueix, Drift (en) Tradueix, Oudegracht (en) Tradueix, Minstroom, Vecht, Plompetorengracht (en) Tradueix, Vaartse Rijn (en) Tradueix, Zwarte Water, Utrecht (en) Tradueix, Biltsche Grift (en) Tradueix, Stadsbuitengracht (en) Tradueix, Kromme Nieuwegracht (en) Tradueix, Nieuwegracht (en) Tradueix, Kromme Rijn i Amsterdam-Rijnkanaal Modifica el valor a Wikidata
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiucol·legi de l'alcalde i els regidors d'Utrecht Modifica el valor a Wikidata
• Batle Modifica el valor a WikidataJan van Zanen (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3450–3455, 3546 i 3500–3585 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic030 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL310 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webutrecht.nl Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCqiIU1WBubDYC-QpX8bCcBA Modifica el valor a Wikidata
Casa natal del Papa Adrià VI

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (301.632 habitants el 2009).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

Geografia urbana[modifica]

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils neerlandesa, Nederlandse Spoorwegen ('Ferrocarrils Neerlandesos'). L'equip de futbol d'Utrecht és l'FC Utrecht.

Districtes d'Utrecht
  1. Binnenstad
  2. Utrecht-Oost
  3. Leidsche Rijn
  4. Utrecht-West
  5. Overvecht
  6. Utrecht-Zuid
  7. Utrecht-Noordoost
  8. Utrecht-Zuidwest
  9. Utrecht-Noordwest
  10. Vleuten-De Meern
Torre de la Catedral.
L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.

Població en els municipis[modifica]

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és neerlandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. El 2021 tenia una població de 359.376 habitants.

Ajuntament[modifica]

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit 1962 1966 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2000 2006
PvdA 18 13 16 17 16 15 19 12 9 9 7 14
GL 3 3 2 5 5 6 5 8 9 9 8 8
VVD 4 5 6 9 6 10 7 5 6 6 5 5
SP - - - - - - 1 1 2 3 3 5
CDA 20 20 17 13 15 12 10 10 6 4 4 4
D66 - - 4 1 3 2 2 8 9 3 1 3
Leefbaar Utrecht - - - - - - - - - 9 14 3
CU - - - - - - - - - 1 1 2
Burger en Gemeenschap - - - - - - - - - - 2 1
CP (86)/CD/Nederlands Blok - - - - - - - 1 4 1 - -
Altres - 4 - - - - 2 - - - - -
Total 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45

Història[modifica]

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisones. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.[2]

Cultura[modifica]

Rietveld Schröder House.

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del segle xvi.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

Museus[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Arts[modifica]

Esports[modifica]

Ciència[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  2. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

Enllaços externs[modifica]