Utrecht

	En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Utrecht
Bandera	Escut d'armes
	;
Localització
	52° 05′ 20″ N, 5° 06′ 56″ E / 52.0889°N,5.1156°ECoord.: 52° 05′ 20″ N, 5° 06′ 56″ E / 52.0889°N,5.1156°E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Utrecht
Població
Total	359.370 (2021)
• Densitat	3.618,3 hab./km²
Llars	172.749 (2015)
Geografia
Superfície	99,32 km²
Banyat per	Merwedekanaal, Leidse Rijn (en) , Drift (en) , Oudegracht (en) , Minstroom, Vecht, Plompetorengracht (en) , Vaartse Rijn (en) , Zwarte Water, Utrecht (en) , Biltsche Grift (en) , Stadsbuitengracht (en) , Kromme Nieuwegracht (en) , Nieuwegracht (en) , Kromme Rijn i Amsterdam-Rijnkanaal
Altitud	5 m
Limita amb	Woerden ; Houten ; Nieuwegein ; IJsselstein ; Bunnik ; De Bilt ; Zeist ; Stichtse Vecht ; Montfoort
Organització política
Òrgan executiu	col·legi de l'alcalde i els regidors d'Utrecht
• Batle	Jan van Zanen (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3450–3455, 3546 i 3500–3585
Fus horari	Hora Central Europea
Prefix telefònic	030
Codi NUTS	NL310
Altres
Lloc web	utrecht.nl

Casa natal del Papa Adrià VI

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (301.632 habitants el 2009).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,^[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

Geografia urbana[modifica]

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils neerlandesa, Nederlandse Spoorwegen ('Ferrocarrils Neerlandesos'). L'equip de futbol d'Utrecht és l'FC Utrecht.

Torre de la Catedral.

L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.

Població en els municipis[modifica]

La ciutat d'Utrecht (població: 288.395)
Vleuten-De Meern (població: 32.691)

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és neerlandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. El 2021 tenia una població de 359.376 habitants.

Ajuntament[modifica]

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit	1962	1966	1970	1974	1978	1982	1986	1990	1994	1998	2000	2006
PvdA	18	13	16	17	16	15	19	12	9	9	7	14
GL	3	3	2	5	5	6	5	8	9	9	8	8
VVD	4	5	6	9	6	10	7	5	6	6	5	5
SP	-	-	-	-	-	-	1	1	2	3	3	5
CDA	20	20	17	13	15	12	10	10	6	4	4	4
D66	-	-	4	1	3	2	2	8	9	3	1	3
Leefbaar Utrecht	-	-	-	-	-	-	-	-	-	9	14	3
CU	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2
Burger en Gemeenschap	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	1
CP (86)/CD/Nederlands Blok	-	-	-	-	-	-	-	1	4	1	-	-
Altres	-	4	-	-	-	-	2	-	-	-	-	-
Total	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45

Història[modifica]

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisones. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.^[2]

Cultura[modifica]

Rietveld Schröder House.

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del segle xvi.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.