1958
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1958 (mcmlviii) |
| Islàmic | 1378 – 1379 |
| Xinès | 4654 – 4655 |
| Hebreu | 5718 – 5719 |
| Calendaris hindús | 2013 – 2014 (Vikram Samvat) 1880 – 1881 (Shaka Samvat) 5059 – 5060 (Kali Yuga) |
| Persa | 1336 – 1337 |
| Armeni | 1407 |
| Rúnic | 2208 |
| Ab urbe condita | 2711 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1955 1956 1957 - 1958 - 1959 1960 1961 | |
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 18 de juliol - Lleida: S'inaugura el Parc de les Basses d'Alpicat, que esdevindrà un dels principals indrets d'esbarjo dels lleidatans.[1]
- Resta del món
- maig - Inici del Gran Salt Endavant (Xinès simplificat:大跃进,) una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades en la República Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de la Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país per a la industrialització.[2]
- Inici de la Gran Fam de la Xina, que durarà tres anys, a conseqüència del fracàs del Gran Salt Endavant.
- 23 de gener - Veneçuela: un moviment civicomilitar acaba amb la dictadura de Marcos Pérez Jiménez.
- 10 de febrer - Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 5 de març - cap Canaveral (ara cap Kennedy, Florida, EUA): s'enlaira la nau espacial Explorer II, dins d'un programa organitzat per una agència de balística (ABMA) de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, en resposta al llançament del Spútnik, fet per la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957.[3]
- 20 de juliol - Caracas (Veneçuela): l'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del pacte de Caracas.[4]
- 29 de juliol - Washington DC (EUA): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA.
- 28 de setembre - Guinea francesa: en el referèndum proposat per França guanya el "no" a avançar limitadament en l'autogovern; per tant, el poble de Guinea rebutja la pertinença a França.
- 1 d'octubre - Estats Units: entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
- 2 d'octubre - Guinea, colònia francesa, es va proclamar una república sobirana i independent, amb Sékou Touré com a president.
- 9 d'octubre - s'acaba el papat de Pius XII, a causa de la seva mort. (2 de març del 1939 - 9 d'octubre de 1958).
- 25 d'octubre al 28 d'octubre - Vaticà: conclave per a elegir nou papa.
- 28 d'octubre: comença el papat de Joan XXIII (28 d'octubre del 1958 - 3 de juny del 1963).
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 3 de gener, Barcelona: Carles Francino i Murgades, periodista català.
- 6 de febrer, Barcelonaː Palmira Ventós, amb el pseudònim de Felip Palma, escriptora catalana (m. 1916).[5]
- 25 de febrer, Barcelona: Maite Carranza, escriptora i guionista catalana.[6]
- 14 de març, Barcelonaː Rosa Cullell i Muniesa, periodista i dirigent empresarial.[7]
- 20 de març, Barcelona: Elisenda Malaret, jurista catalana, doctora en Dret i catedràtica de Dret Administratiu, diputada al Congrés.[8]
- 23 de març, Barcelona: Rosa Zaragoza i Lluch, cantant i musicòloga, especialitzada en música sefardita.[9]
- 1 d'abril, Alfara del Patriarcaː Maria Carme Arnau i Orts, poetessa valenciana.[10]
- 9 d'abril, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Francesc Escribano i Royo, periodista i professor universitari català.[11]
- 22 d'abril, València: María Dolores Bargues Castelló, professora de parasitologia i catedràtica.
- 19 de juliol, Portbou, Alt Empordà: Maria Mercè Roca, escriptora i política catalana.[12]
- 18 d'agost, Barcelona, Olga Viza, periodista catalana.
- 9 de setembre, Perafita, Osona: Ramon Besa i Camprubí, periodista català.
- 11 d'octubre, Barcelona: Felip Puig i Godes, polític català, conseller del govern de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures.
- 21 d'octubre, Barcelona: Pilar Rahola i Martínez, periodista, polemista, escriptora i política catalana.
- 24 de novembre, El Prat de Llobregat: Fèlix Goñi i Roura, activista polític català (m. 1979).[13]
- 27 de desembre, Palma : Jaume Joan Ferrer Sancho, pneumòleg.
- Escaldes-Engordany: Pilar Burgués Monserrat, escriptora andorrana de relats curts.
- Barcelona: Montserrat Escartín Gual, escriptora.
- Resta del món
- 1 de gener: Bodil Ceballos, política i advocada sueca.
- 26 de gener, Nova Orleans, Estats Units: Ellen DeGeneres, còmica i presentadora estatunidenca.[14]
- 5 de març, Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1989).
- 10 de març, Meadville, Pennsilvània, EUA: Sharon Stone, actriu, model, i productora estatunidenca.[15]
- 3 d'abril,
- Amityville (Nova York), EUA: Alec Baldwin, actor estatunidenc.
- Denver, Colorado: Francesca Woodman, fotògrafa estadounidenca dins l'avantguarda feminista dels anys 70 (m. 1981).[16]
- 22 d'abril, Medellínː Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada en la taxonomia de la família de les palmes.[17]
- 29 d'abril, Santa Ana (Califòrnia), EUA: Michelle Pfeiffer, actriu i cantant estatunidenca.
- 4 de maig, Reading (Pennsilvània): Keith Haring, artista i activista social nord-americà (m. 1990).[18]
- 10 de maig, Los Angeles: Ellen Ochoa, astronauta estatunidenca.[19]
- 25 de maig, Woking, Anglaterra: Paul Weller, músic anglès, membre de The Jam i The Style Council.[20]
- 1 de juny, Reykjavíkː Linda Vilhjálmsdóttir, escriptora islandesa.[21]
- 19 de juny, San Fernando, Cadis, Espanya: Anne Hidalgo, alcaldessa de París.
- 20 de juny, Colònia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1902).
- 27 de juny, Hèlsinki (Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès.[22]
- 30 de juny, Hèlsinki: Esa-Pekka Salonen, director d'orquestra i compositor finlandès.[23]
- 21 de juny, Atlanta, Geòrgia: Jennifer Larmore, mezzosoprano estatunidenca.[24]
- 1 de juliol, Manasses: Tim Abell, actor.
- 3 de juliol, Pajares de Adaja, Espanya: Ángel Acebes, polític espanyol.
- 6 de juliol, Elgoibar, País Basc: Arnaldo Otegi, polític basc.
- 30 de juliol,
- Nova York: Anna Politkóvskaia, periodista russa opositora a Vladímir Putin; morí assassinada (m. 2006).[25]
- Welling: Kate Bush, cantant i compositora britànica.[26]
- 16 d'agost - Bay City, Michigan, Estats Units: Madonna, cantant, compositora, actriu de música disco, pop, dance i electrònica.[27]
- 27 d'agost - Buenos Aires, Argentina: Andrea Saltzman, arquitecta, ballarina i dissenyadora de moda argentina.[28]
- 31 d'agost, Västervik: Fredrik Sjöberg, biòleg.
- Agost, Joliet (Illinois): Alex Pacheco, animalista estatunidenc
- 4 de setembre, Irlanda del Nord: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (m. 1999).
- 26 de setembre, Atenes, Grècia: Robert Kagan, assagista polític estatunidenc.
- 16 d'agost, Bay City, Michigan, EUA: Madonna, cantant estatunidenca.
- 25 d'agost, Burbank (Comtat de Los Angeles), Califòrnia, EUA: Tim Burton, cineasta estatunidenc.
- 29 d'agost, Gary, Indiana, EUA: Michael Jackson, cantant Estatunidenc, "Rey de Pop" (m. 2009).[29]
- 23 de setembre, Arezzo, Itàlia: Giorgio Nardone, psicòleg i psicoterapeuta italià.
- 5 d'octubre, Bronx, Nova York (EUA): Neil deGrasse Tyson, astrofísic estatunidenc i divulgador científic.[30]
- 10 d'octubre. Seminole, Texas, EUA: Tanya Tucker, cantant Estatunidenca.
- 16 d'octubre - West Covina, Califòrnia (EUA): Tim Robbins, actor, director, guionista, productor, activista i músic estatunidenc.[31]
- 17 d'octubre - Newnan, Geòrgia (Estats Units): Alan Jackson, cantant i compositor de música country estatunidenc.[32]
- 20 d'octubre, Nova York, EUA: Viggo Mortensen, actor estatunidenc.[33]
- 21 d'octubre, Sotxi, URSS: Andre Geim, físic neerlandès d'origen rus, Premi Nobel de Física de l'any 2010.
- 22 de novembre, Santa Mònica, Califòrnia, EUA: Jamie Lee Curtis, actriu estatunidenca.
- 30 de novembre, Fullerton, Califòrnia, EUA: Stacey Q, cantant estatunidenca.
- 2 de desembre, Amarillo, Texas: George Saunders, escriptor nord-americà.[34]
- 10 de desembre, Lima: Ronald Alex Gamarra Herrera, advocat, professor i polític.
- Nàpols: Maurizio de Giovanni, escriptor italià.
- Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada principalment en la taxonomia de família dels palmeres.
- Reykjavic: Auður Ava Ólafsdóttir, escriptora.
- Melbourne: Virgil Donati, baterista
- Bucarest, Romania: Mihaela Martin, violinista.[35]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 29 de gener - Llucmajor (Mallorca): Maria Antònia Salvà i Ripoll, poeta mallorquina.[36]
- 8 de maig - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904).[37]
- 20 de juny - París: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí.
- 17 d'agost - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic: Miquel Bertran i Oleart, darrer alcalde republicà de Sabadell.
- 21 d'octubre - Barcelona: Lluís Masriera i Rosés, orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català (n. 1872).
- 25 de novembre - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (n. 1903).
- 19 de setembre - Sant Rafèu, Provença, França: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.
- Resta del món
- 8 de gener, Santa Fe, Nou Mèxic: Mary Colter, arquitecta nord-americana (n. 1869).[38]
- 16 de gener, Poznań, Polòniaː Sofia Casanova, escriptora i periodista i primera espanyola corresponsal en un país estranger (n. 1861).[39]
- 1 de febrer - Charlottesville, Virgínia, EUA: Clinton Joseph Davisson, físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
- 10 de febrer, Istanbul, Turquia: Nezihe Muhiddin Tepedelenligil, sufragista, pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889).
- 14 d'abril - Londres: Katharine Goodson, pianista anglèsa (n. 1872).[40]
- 16 d'abril - Kensington i Chelsea, Londres, Regne Unit: Rosalind Franklin, científica britànica que participà en la descoberta de l'estructura de l'ADN (n. 1920).[41]
- 19 d'abril, Manchester, Anglaterra: Billy Meredith, futbolista gal·lès (n. 1874).
- 7 de maig - presó de Burgos, Espanya: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC (n. 1894).[42]
- 29 de maig - San Juan, Puerto Rico: Juan Ramón Jiménez, poeta i professor universitari espanyol, Premi Nobel de Literatura 1956 (n. 1881).[43]
- 16 de juny - Budapest (Hongria): Imre Nagy ,polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896).[44]
- 20 de juny - Colònia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1902).[45]
- 15 de juliol - Bagdad (Iraq): Nuri al-Said, polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq (n. 1888).[44]
- 2 d'agost - Berlín Orientalː Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (n. 1883).[46]
- 14 d'agost - París (França): Frédéric Joliot-Curie, físic i químic francès, Premi Nobel de Química de 1935 (n. 1900).[47]
- 22 d'agost - Bellême (França): Roger Martin du Gard, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura de 1937 (n. 1881).[48]
- 25 d'agost, Cyril Hare, novel·lista britànic.
- 26 d'agost - Londres, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor angès (n. 1872).[49]
- 27 d'agost -
- Palo Alto, Califòrnia (EUA): Ernest Orlando Lawrence, físic nord-americà Premi Nobel de Física de 1939 (n. 1901).[50]
- París, França: Adèle Clément, violoncel·lista francesa (n. 1884).[51]
- 9 d'octubre - Castel Gandolfo: Pius XII, papa des del 2 de març del 1939 fins al dia de la seva mort (n. 1876).[52]
- 24 de novembre - Royal Tunbridge Wells, Kent (Anglaterra): Robert Cecil of Chelwood, jurista i polític anglès, Premi Nobel de la Pau de 1937 (n. 1864).
- 14 de desembre:: Herbert Bankole-Bright, polític
- 15 de desembre - Zuric, Suïssa: Wolfgang Pauli, un dels “pares fundadors” de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli. Premi Nobel de Física l'any 1945.
- 21 de desembre - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lion Feuchtwanger, escriptor en alemany.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «A Lleida, inauguració del Parc Municipal de les Basses d'Alpicat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ Diagram Group. Space and Astronomy: An Illustrated Guide to Science (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.104. ISBN 0816061688.
- ↑ Ecured.net - Pacto de Caracas (castellà)
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 1. Foli 158. Registre núm. 632.». Axiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-02-1858. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Malaret García, Elisenda». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rosa Zaragoza». Viasona. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Maria Carme Arnau i Ots». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Francesc Escribano i Royo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Mercè Roca i Perich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «34è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc"». Llibertat.cat, 01-06-2013. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes : 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). 1a edició. Barcelona: Bruguera, 2019, p. 16. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ «Sharon Stone | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Aguirre Ceballos, Jaime; Amat García, Germán; H. Gonzalez, Victor «Profesora Doctora Gloría Amparo Galeano Garcés. In Memoriam». Caldasia 38 (1). Universidad Nacional de Colombia, 2016.
- ↑ «Keith Haring | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Ellen Ochoa | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Paul Weller | British musician» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Linda Vilhjálmsdóttir» (en anglès). Norden.org | Nordic Council and Nordic Council of Ministers. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Esa-Pekka Salonen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Jennifer Larmore (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Anna Stepanovna Politkovskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Moy, Ron. Kate Bush and Hounds of Love (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2013-01-28. ISBN 978-1-4094-9370-9.
- ↑ «Madonna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Andrea Saltzman» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ «Michael Joseph Jackson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Neil deGrasse Tyson | Biography, Books, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Tim Robbins | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Alan Jackson | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Viggo Mortensen Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «George Saunders Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «118304994». [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Maria Antònia Salvà, 1869-1958. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Mary Elizabeth Jane Colter» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Sofía Guadalupe Pérez Casanova». Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Katharine Goodson» (en anglès britànic). BBC Music. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Rosalind Franklin | Biography, Facts, & DNA» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Joan Comorera i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Juan Ramón Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 44,0 44,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès americà). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1935» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1937» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ Ottaway, Robert; Frogley, Alain. «Vaughan Williams, Ralph». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.42507 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1939» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Brochure intitulée, "Sur les pas d'Adèle...", éditée par le Syndicat d'initiative de Puy-Saint-Martin en collaboration avec l'association Archives et Patrimoine.
- ↑ «PIO XII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1958 |