Portada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
702.244 articles
1.222 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Australia green tree frog (Litoria caerulea) crop.jpg
Article del dia
Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com granotes i gripaus. La majoria d'anurs es caracteritzen per tenir llargues extremitats posteriors, un cos curt, dits palmejats, ulls prominents i absència de cua. La majoria d'anurs tenen un estil de vida semiaquàtic, però poden moure's fàcilment a la terra saltant o escalant. Solen pondre els ous en basses, estanys i llacs, i les larves, anomenades capgrossos, tenen brànquies i es desenvolupen a l'aigua. Els anurs adults tenen una dieta carnívora que es compon principalment d'artròpodes, anèl·lids i gastròpodes. Els anurs poden ser detectats per la seva crida, que es pot sentir extensament de dia o de nit, principalment a la temporada d'aparellament. - Vegeu informació sobre la imatge

Anur

Australia green tree frog (Litoria caerulea) crop.jpg

Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com granotes i gripaus.

La majoria d'anurs es caracteritzen per tenir llargues extremitats posteriors, un cos curt, dits palmejats, ulls prominents i absència de cua. La majoria d'anurs tenen un estil de vida semiaquàtic, però poden moure's fàcilment a la terra saltant o escalant. Solen pondre els ous en basses, estanys i llacs, i les larves, anomenades capgrossos, tenen brànquies i es desenvolupen a l'aigua. Els anurs adults tenen una dieta carnívora que es compon principalment d'artròpodes, anèl·lids i gastròpodes. Els anurs poden ser detectats per la seva crida, que es pot sentir extensament de dia o de nit, principalment a la temporada d'aparellament.



From Temple of Olympian Zeus to Lycabetus Athens Greece.jpg
Imatge del dia

Imatge del dia

From Temple of Olympian Zeus to Lycabetus Athens Greece.jpg

Temple de Zeus Olímpic, a Atenes, amb el Mont Licabet al fons.


Wikipe-tan flat.svg
Projecte destacat
L'edició del 2022 del conegut viquiprojecte.
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Viquiconcurs còmic

Wikipe-tan flat.svg

L'edició del 2022 del conegut viquiprojecte.
(Informació de la imatge)



27 de maig

El govern de Pere Aragonès ajorna la consulta prevista pel 24 de juliol sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 davant la inconcreció de la candidatura.


23 de maig

L'Iraq pateix la novena tempesta de sorra des de mitjans d'abril, fenomen de gran impacte que els experts associen amb el canvi climàtic i que també ha afectat altres parts de l'Orient Mitjà.

16 de maig

Es detecten a Europa alguns casos d'infecció per verola del mico, que ja s'havia iniciat al Regne Unit el 29 d'abril i que és la variant menys greu de la malaltia.



15 de maig

Bouchra Karboubi esdevè la primera dona a arbitrar una final masculina de futbol al Marroc i al món àrab.


Arbcom ru editing.svg


Monkeypox.gif

Micrografia electrònica del virus de la verola del mico


Tendències


Avui fa 50 anys
Moren Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907), i Eduard VIII del Regne Unit, que abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894).
Avui fa 60 anys
Neix Cristina Andreu i Galipienso, ballarina, coreògrafa, actriu, directora de companyia i professora de dansa valenciana.
Avui fa 110 anys
Neixen Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català (m. 2000), Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura 1973 (m. 1990), i Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981).
Avui fa 210 anys
Es posa fi a la guerra russoturca quan l'Imperi Otomà i l'imperi Rus signen el tractat de Bucarest. El primer cedeix al segon la Bessaràbia i drets a comerciar al llarg del Danubi.