Cera
Quimicament, la cera o cira es un estèr de l'etilèn glicòl e de dos acids grases o un monoestèr d'acid gras e d'alcoòl de cadenas longas. Lo tèrme de cera a longtemps fasiá referéncia a la cera d'abelha, substéncia secretada per las abelhas per bastir las brescas de lor bornat.
Mai sovent, una cera es una substància que las proprietats son similàrias a aquestas de la cera d'abelha. Aquestas proprietats son:
- la plasticitat: una cera es malleabla a temperatura ambianta;
- un punt de fusion superior a 45 45 °C (çò que la fa diferenta de las grassas e òlis);
- una feble viscositat quand es fonduda (a la diferéncia de fòrça plastics);
- l'idrofobia (fisica): una cera es insolubla dins l'aiga.
La cera es un còrs quimicament fòrça estable e sas proprietats varian gaireben pas amb lo temps.
Ceras naturalas e artificialas[modificar | modificar la font]
Existís de ceras naturalas e de ceras mineralas e artificialas.
La parafina solida e la cera microcristallina son de ceras mineralas eissidas del petròli.
L'Ozoquerita es una ròca naturalament odoranta que se pòt tirar una cera minerala (sovent utilizada per adulterar de ceras naturalas).
Las ceras de silicòna son de produchs de sintèsi.
Fins a l'interdiccion internacionala de la caça a la balena, l'espermaceti de cachalòt (o blanc de balèna) constituissiá per l'industria dels cosmetics, una font majora de ceras. Se pòt n'extraire de l'espermaceti de balena un estèr saturat constituit d'acid palmitic e d'alcoòl cetilic (C16H33OH). L'òli d'oplostèta iranja es tanben rica en ceras.
Pels vegetals, se trapa de ceras sus las fuèlhas del palmièr brasilian, carnauba. Mas, la font privilegida de cera vegetala es lo jojoba (Simmondsia chinensis) e subretot l'òli de sas granas. Las ceras que s'extrai del jojoba son d'estèrs d'alcoòls monoinsaturats e d'acids grases monoinsaturats. La longor de la cadena carbonada d'aquestes estèrs pòt variar de 34 a 46 carbònas mis es majoritòriament (50,7 %, massa/massa) de 42 carbònas.
S'identifiquèt, pel bacil de la tuberculòsi (Mycobacterium tuberculosis), de ceras compausadas d'un dialcoòl saturat de cadena fòrça longa (C36) ramificada per de gropaments alcoxils, lo ftioceròl.
Utilizacion[modificar | modificar la font]
Per revestir unes formatges.
En orticultura e arboricultura los plants empeutats pódon èsser cobèrt de ceras al nivèl de la zona de l'empeut per empacha la pèrda d'aiga abans la sutura.
Las candèlas son tradicionalament fabricadas a basa de cera.
La cera es utilizada per la fabricacion de fòrça cosmetics. Servís d'espessissent, d'excipient, lissa e adocís la pèl formant un film protector que remanda l'evaporacion de l'aiga donc la pèrda d'umiditat de la pèl. Es tanben utilizada pels pels.
Es utilizat per revestir de bonbons lor donant un aspècte lusent.
Foguèt utilizada per la conservacion de la vianda.
La cera pòt èsser motlada e escultada per crear de monacas o d'estatuas. Las ceras son de produchs d'entreten de la fusta. Dins aqueste cas son sovent de mesclas de ceras mai o mens rafinadas (cera d'abelha, ozequerita, carnauba, etc.) mai sovent diluidas dins de l'esséncia de terebentina, se dich encaustica.
La cera o ceratge es lo nom del produch d'entreten pel cuèr.
Pendent longtemps, las letras èra sageladas per amb de cera.
La cera es utilizada per enserar los pòsts de nèu, rollers, skates, esquís e tanben de surf.
Es tanben utilizada dins lo tir amb arc per aparar las còrdas d'arc.
S'utiliza en ebenesteriá per retapar de fendilhas o traucs. De pigments o de colorants son alara apondudas a las ceras per donar las tintas que cal.
En esculptura, es utilizada per far de motlatges a la cera perduda.
La cera se pòt utilizar dins lo domèni textil per donar de proprietats d'impermeabilitat al teissut.
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Articles connèxes[modificar | modificar la font]
Bibliografia[modificar | modificar la font]
- Lecomte, « Les cires végétales : sources et applications », Oléagineux, Corps Gras, Lipides, vol. 16, no 4, juil.-déc., p. 262-6 (legir en linha)