Salou
 Salou | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Camp de Tarragona | ||||
| Comarca | Tarragonès | ||||
| Població | |||||
| Total | 28.512 (2021) | ||||
| • Densitat | 1.888,21 hab./km² | ||||
| Gentilici | Salouenc, salouenca | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Mancomunitat per a la gestió integral de residus urbans | ||||
| Superfície | 15,1 km² | ||||
| Altitud | 2 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 30 octubre 1989 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43840 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 43905 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 439057 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | salou.cat | ||||
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants,[1] el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Durant el segle xx, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, d'una banda, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat entre els termes dels dos municipis veïns.[2]
Etimologia[modifica el codi]
L'origen del nom de Salou és incert. Si bé tradicionalment s'ha pensat que és la grafia agultinada de s'Alou (a l'edat mitjana ja es llatinitzava amb la forma Alodio), Alcover i Moll aposten per un origen preromà: l'antic Salauris, hipòtesi avui generalment acceptada.[3]
Geografia[modifica el codi]
- Llista de topònims de Salou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història[modifica el codi]
Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (‘ciutat sanejada’) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.
La primera font escrita que anomena la ciutat és "l'Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle iv). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre els anys 530 i 500 aC, fa una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, des de Gibraltar fins a Marsella.
Durant l'Imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.[4]
Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.
La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa,[5] i s'atorgà el 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.
Gràcies a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle xix. En conseqüència —a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes—, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el governador almohade de l'illa.[6]
Els saquejos pirates que atemorien la població es van interrompre fins a la segona meitat del segle xiv, ara des del nord d'Àfrica, i portaren que el 1384 s'instal·lés durant un temps el frare Guillem de Sanmartí com a guaita marítim permanent, però pocs anys més tard es produí el saqueig de Barenys.[7] L'any 1527, després de detectar-se la presència de Khair ed-Din Barba-rossa, es va construir la torre de Barenys, i l'any 1530, Pere de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona va ordenar la construcció de la Torre Vella per defensar la vila, però no va dissuadir els pirates, que van atacar de nou els anys següents: 1543, 1547, 1549, 1550, 1552, 1558, 1562, 1563, 1582, 1584 i 1587.[7]
A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general filipista Juan de Garay obliga els reusencs a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos.
L'any 1673, l'arquebisbat atorgà drets de ciutat al municipi de Vila-seca i inicià un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys.
La importància comercial del port de Salou continua durant el segle xviii i començaments del xix. Va ser creat per l'Imperi Romà i va ser un dels ports més importants de la Hispània Citerior.[1] L'any 1194 es documenta la carta de població de Salou, atorgada per Alfons I el Cast a favor de Ximeno d'Artusella. Fou un dels ports més importants de la Corona d'Aragó , per les perfectes condicions naturals que tenia, però aquesta importància durà fins al segle xix. Des d'aquest port va partir Jaume I per a conquerir Mallorca a l'any 1229. Actualment, el Port de Salou no és utilitzat pel comerç, sinó que s'ha convertit en un port totalment turístic. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. El 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.
A principis del segle xix, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX se’n prohibeix el funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 entra en funcionament l'estació del ferrocarril. El 1887 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.
Durant els anys vint es comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús", dissenyats per l'arquitecte i col·laborador de Gaudí Domènec Sugranyes i Gras.
A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.
Als anys 70, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca. El 1980 es van començar a recollir signatures, amb el suport posteriorment d'una sentència del Consell de l'Estat de febrer de 1983. El 1984 la Generalitat de Catalunya va denegar la petició de segregació, però el procés va culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que va concedir la independència administrativa de Salou.[8]
El 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura als afores de la localitat; i el 2012 es va presentar el projecte Barcelona World per completar el complex d'oci temàtic i familiar, amb una inversió de 5.000 milions d'euros.[9]
Llocs d'interès[modifica el codi]
La Torre Vella[modifica el codi]
És l'edifici històric més antic de Salou. Fou construïda l'any 1530 per l'arquebisbe Pere Cardona, per protegir la població dels saquejos dels pirates. La torre conserva a la part exterior el seu aspecte original i manté l'escut heràldic del seu impulsor sobre la portalada que la uneix a una altra edificació del segle xviii. El conjunt arquitectònic s'utilitza actualment com a sala d'exposicions i altres equipaments culturals per a la ciutat.[10]
Font lluminosa[modifica el codi]
Aquesta font fou construïda l'any 1973 per l'enginyer Carles Buïgas, autor també de la font monumental de Montjuïc a Barcelona. Els seus jocs d'aigua i llum poden arribar fins a 210 combinacions, de tal manera que, per a contemplar tot el programa, caldrien més de 5 hores. En funcionament normal, els canvis de forma i color sobrevenen cada 90 segons.[11]
Vil·la romana de Barenys[modifica el codi]
Prop de la platja de Ponent hi ha les restes romanes de Barenys, datades entre finals del segle i aC i el segle ii. El conjunt arqueològic conté un edifici de planta rectangular destinat a la producció de ceràmica (materials per a la construcció i àmfores per al transport i l'exportació del vi). També hi ha les restes d'una gran zona de columnes i un forn circular amb la seva part inferior molt ben conservada.[12]
Platges[modifica el codi]
Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.
Platja de Llevant[modifica el codi]
Aquesta és la platja principal de Salou, ja que es troba al cor de la vila. Té una longitud d'uns 1200 metres, i amb la sorra fina. Compta amb dutxes, WC i un gran passeig marítim — el passeig Jaume I— enjardinat, amb instal·lacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i l'estació central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Buïgas, i afronta al sud amb el port esportiu.
Platja de Ponent[modifica el codi]
Aquesta és la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensió i formada per sorra fina. Afronta a l'est amb el Port Esport i a l'oest, amb el terme de Cambrils.
Platja dels Capellans[modifica el codi]
Platja situada al centre de la zona turística, i fa 200 metres de longitud amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Té l'accés des del carrer Brussel·les, des de la carretera de la Costa o des del camí de Ronda que ve de la cala Llenguadets.
Platja Llarga[modifica el codi]
Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig marítim, enjardinat amb plantes mediterrànies i abundants flors, inaugurat el 2005. Accés mitjançant escales o per carretera amb trànsit restringit des del carrer Torremolinos o bé des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals, freqüentada majoritàriament per públic d'origen anglès. Compta amb dutxes i WC.
Cala dels Llenguadets[modifica el codi]
És una cala tranquil·la que es troba una mica apartada del nucli urbà. Està situada entre la platja dels Capellans i la platja Llarga, i té accés des del carrer de la Torrassa o bé pel camí de ronda des de les platges limítrofes.
Les cales del Cap de Salou[modifica el codi]
El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.
Serveis[modifica el codi]
Transports[modifica el codi]
Hi ha dos mitjans de transport públic que operen al municipi:
- Els autobusos de l'empresa d'autocars Plana
- Els serveis de trens: les línies R16 i RT2 de Rodalies i les de Mitjana distància —trens regionals— de Rodalies de Catalunya, i les línies de Llarga distància de Renfe.
Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana[modifica el codi]
- Policia Local
- Guàrdia Civil
- Mossos d'Esquadra
- Centre Assistència Primària Salou
- Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges
- Jutjat de Pau
Equipaments esportius[modifica el codi]
- Pavelló Municipal d'Esports
- Estadi Municipal
- Piscina Municipal
- Zona esportiva de Platja
Oci i cultura[modifica el codi]
- Centre d'Art Torre Vella
- Biblioteca Pública Municipal
- Masia Catalana
- Escola Municipal de Música
- Centre Cívic
- Oficina Local de Català
- Teatre Auditori de Salou - TAS
- Palau de Congressos
- Unitat d'Escolarització Compartida
- Escola Oficial d'Idiomes
- La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.
- Museu de l'Esmalt Contemporani.[13]
Educació[modifica el codi]
- CEIP Europa
- CEIP Santa Maria del Mar
- Escola Salou
- Escola Vora Mar
- Escola Elisabeth
- Institut Jaume I
- Institut Marta Mata
- Llars d'Infants: Llar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
- Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove
- Escola de Comerç de Costa (centre vinculat a la URV)
- Escola Internacional del Camp
Festes[modifica el codi]
- Cós Blanc (Festa major d'hivern, primera setmana de febrer)
- Diada de Sant Jordi (23 d'abril)
- Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)
- Festa del Rei Jaume I, El Conqueridor (7 de setembre)
- Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre)
- Festa de la Segregació (30 d'octubre)
Tradicions[modifica el codi]
"Calada de les Maalles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".
Demografia[modifica el codi]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Referències[modifica el codi]
- ↑ «Idescat. El municipi en xifres. Salou». [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Ageència Catalana de Notícies «Salou aprova el nou repartiment d'ingressos amb Vila-seca per PortAventura i BCN World». Ara.cat.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Arrayás, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco (ss. III-I a.C.). Universitat de Barcelona. Edicions., 2006, p. Pag. 22. ISBN 978-84-475-3007-6.
- ↑ Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733.
- ↑ «Campanya militar de conquesta de l'illa de Mallorca sota domini musulmà.». enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 maig 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.90. ISBN 8497911733.
- ↑ Solé, Albert «La independència de Salou quasi fa fracassar el projecte». Diari Ara, 16-02-2014 [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Barcelona World a Port Aventura». El Punt Avui, 12-09-2008. [Consulta: 12 setembre 2008].
- ↑ «Torre Vella de Salou». www.salou.com. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ «Fonts lluminosa i cibernètiques del Passeig Jaume I». www.festacatalunya.cat/. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ «En el parque arqueológico de la villa romana de Barenys se han museizado los restos de un yacimiento de la época romana de finales del siglo I a.C. a mediados del siglo II.». Patronat de Turisme de Salou. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també[modifica el codi]
Enllaços externs[modifica el codi]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Patronat de Turisme de Salou
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Salou
Municipis del Tarragonès | |
|---|---|
Altafulla · la Canonja · el Catllar · Constantí · Creixell · el Morell · la Nou de Gaià · els Pallaresos · Perafort · la Pobla de Mafumet · la Pobla de Montornès · Renau · la Riera de Gaià · Roda de Berà · Salomó · Salou · la Secuita · Tarragona · Torredembarra · Vespella de Gaià · Vila-seca · Vilallonga del Camp |
