Pagina principala
|
Vos in vedrinaBagg (Baggio in italian) l'è on rion de Milan, situaa in la perifaria occidental del capploeugh lombard, ministrativament dent al Municipi 7, finna al 1923 comun autònom. I primm testimonianz stòrich de Bagg hinn de insediament molto antigh, che partegniven a popolazion celtich. L'origin del sò nòmm l'ha dividuu i studios: quaivun el pensa che 'l vegna de ona torr romana militar ciamada Badalocum, che la gh'aveva dominà i campagn e la strada per Novara; alter inveci le fann derivà de on'abbadia denominada badia aggeris, nòmm che poeu el s'è evoluu in Badagio, Badaglo, Badaxio e al nòmm attual. In del 221 prima de Crist, tutt el territòri identificaa in di center de Trenn, Quart, Quint e Segur l'è staa conquistaa di Roman. De 'sto temp la gh'avaria de vess la torr che fòrsi l'ha daa el nòmm al loeugh. El moment pussee radios per Bagg l'è staa pròppi tra el IX e 'l XII secol, quand che la famiglia de Bagg n'ha faa on center politich e militar important. Vun di member de la famiglia l'è staa quell Anselmo che poeu l'è diventaa papa cont el nòmm de Lissander II. anca el nevod, l'Anselmo de Lucca, l'è staa 'n important cardinal. Cont el perd de importanza di de Bagg anca el rion el perd de importanza, per poeu ciappalla indree quand che in tra el 1300 e 'l 1400 el deventa feud del Balzarin Pusterla e l'è faa su anca on Monestee che in di agn el deventa proppi gross, cont la benedizion di Viscont e cont di donazion del Pusterla. (Inanz)
Te 'l savevet che ...El Licee in Italia a l'è voeuna di trè scoeule segondarie de segond grad che se poden fà in del Pajes dopo de havé finid i scoeule medie: ghe n'è del 1859, quand che 'l Stat italian el se ciamava ancamò Regn de Sardegna e inn incentrad in su 'n istruzzion minga professionalizzanta e assee umanistega. Duren tucc cinch agn, anca se gh'è di opzzion sperimentai de quater. Materie in comun per tucc i licee inn italian (o lengua local, indova che gh'è el status de minoranza), storia e geografia, filosofia, storia de l'art, scenze naturai, fisega, scenze motorie e sportive, lengua foresta e religion o atività alternativa. In del 1859, con la lesg Casati, a l'è fad su el Ginnasi Licee, che 'l se faseva dopo havé finid i scoeule elementar e l'era partid in cinch agn de ginnasi, che gh'haveven italian, latin, grech, storia e geografia, aritmetega, ginnastega e religion, e trii de licee, che sgiontaven la matematega, la fisega e la chimega, la storia natural e la filosofia. In del 1892 a l'è sgiontad el studi, in del ginnasi, de la lengua francesa. In del 1911 a l'è fad su el licee moderno, partid in du agn de ginnasi e trii de licee: 'sta scoeula chi la permeteva no de andà a studià letere e 'l gh'haveva oltra al frances una segonda lengua, ingles o todesch, e 'l dirit e l'economia, al che l'era sgiontada la filosofia. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu
Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaffUn cocktail russ... de foeugh! Risposta
On proverbi a cas
"Chi volta el cu a Milan, volta el cu al pan" |
Avvertenz
WikipediaWikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil. I noster Cinch Pilaster hinn:
Ona vos da scriv
Cossa se pò fà?
|