Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benriàcc sö la Wikipedia en lengua lombarda
L'enciclopedia lìbera che töcc i pöl aidà a scriver
con 50 758 us

Acès sigür
Versiù standard

Clìca ché per ardà l'ìndes de le pàgine Arda l'indes   Crystal Clear app help index.pngArda la Guida esensiàla   Gnome-home.svg Pagina principala en Lombàrt Ucidentàl   1rightarrow.pngRegìstret   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lumbart

Us endela vidrìna

I sett fradej Cervi in on franch-boll del Kirghizistan (2005).

I sett fradej Cervi, el Gelind, (nassuu in del 1901); l'Antenor (1906); l'Aldo (1909); el Ferdinand (1911); l'Agostin (1916); l'Ovidi (1918); l'Ettore (1921), a eran i fioeu de l'Alcide Cervi e de la Genoeffa. I sett fradej a faseven part d'ona fameja de contadin che gh'aveven di fort ideaj antifassist; donca, anca lor a eren omen dotaa de fort ideaj democratigh e hann faa part de la Resistenza partigiana ma a hinn staa impresonaa e fusilaa da i fassist el 28 dicember 1943 in de la cittaa de Règg.

La soeu stòria a l'è stada contada anca dal soeu pader, l'Alcide Cervi<ref>Alcide Cervi, I miei sette figli.

(Inanz)

El saìet che ...

El Giovann Antoni Cotta (Giovanni Antonio Cotta in italian, ... - dopo del 1481) l'è stad un politegh e nobel milanes.

Fioeul de Peder e de la Madalena Leonatini, in del november 1461 l'è stad part de l'imbassaria insema al Tomas Moron, al Peder de Posterla e al Lorenz de Peser mandada del Duca de Milan per omagià el Luis XI de Franza per el so salì in sul trono. L'è staa poeu imbassador de Milan a Roma, senza nissun particolar obietiv otegnud.

El 5 de marz 1468 l'otegn del Duca una pension e poeu l'è nomenad l'ann dopo camerer imperial.

Semper in del 1469 l'è testimoni de 'n at del Galeazz Maria Sforza indova che 'l stabiliva la sucession ereditaria con la mier.

L'è inscì ben vist del Duca che el 20 de marz 1470 l'è infeudad de la Valcuvia insema ai fradei, ma poeu s'hann puu notizzi de luu fina a la mort del Duca, e se pensa donca che la soa carera la gh'habia havud un ralentament.

(Va inanz)

Endele ótre lèngue

I des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl

Sóta 'l put de s'cif e s'ciaf

Fish.png

Che animal l'è el pussee bell del mond? Risposta

En proèrbe a cas

"En mancansa dei caài se fa trotà pò a i àzegn"
Clìca ché per cambià proèrbe

Avertènse

  1. La lengua lombarda la gh'ha mìa 'n standard parlàt o scriìt, doca ché se dòpra divèrse ortografìe, compagn de la Ortograféa orientàl ünificàda, la Ortograféa del Dücat, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da mìa garansìa sö 'l contenùto e l'è mìa censürada per i s·cècc.

Wikipedia

Wikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl.

I Sich Pilàster i è:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedìa e mìa 'na colesiù de 'nformasiù 'ndiscriminada;
  2. La Wikipedia la g'ha 'n pónt de vìsta neutràl e le 'nformasiù le g'ha de éser verificàbii;
  3. La Wikipedia l'è lìibera: töcc i pöl dà 'na mà a scrìer e la g'ha la lesència dópia CC BY-SA e GDFL;
  4. La Wikipedia la gh'ha 'n còdes de comportamènt e töcc i g'ha de respetàs;
  5. La Wikipedia la g'ha mìa régole fìse föra che i Sich Pilàster.

'Na us de scrìer

Che se pöl fà?