S'istòria de Sardigna vàndala at tentu cumintzu in cointzidèntzia de s'epìlogu de sa dominatzione romana in Sardigna, in sa metade de su de 5 sèculos, cando s'ìsula fiat istada conchistada dae is Vàndalos, populatzione germànica chi si fiat istabilida in su Nordàfrica. Sa Sardigna fiat abarrada vàndala pro unos otanta annos, de su 456 a su 534.
Sa conchista
Sa conchista de s'ex provìntzia de Sardigna e Còrsica a banda de is Vàndalos currispondet a unu perìodu cumprèndidu intre su 456 e su 476 tzirca. Sa prima ocupatzione acontèssida in su 456 p.C. fiat istada un'ocupatzione isceti partziale e dislindada probabilmente a unas cantas tzitades de costera, tantis est chi in su 466 su conte romanu Martzellinu - fortzis incoragidu dae paba Ilàriu - fiat resissidu pro unu breve perìodu a pigare possessu torra de s'ìsula. Nointames intre su 474 e su 482 sa Sardigna fiat torrada a rùere suta de su domìniu de is Vàndalos, ghiados fortzis de Gensericu o de su fìgiu Unericu.
Durante custas campagnas de conchista, de is cales non pro àteru si disconnoschent medas minudas, Terranoa, una de is tzitades sardas prus pròsperas, fiat atacada cun violèntzias dae mare e su portu distrùidu.
Su possessu de Sardigna afiantzaiat a is Vàndalos sa seguresa in is bias cumertziales marìtimas intre Àfrica setentrionale e su restu de su Mediterràneu e s'ìsula e totu, limes marìtimu de su regnu vàndalu, assumiat unu rolu istratègicu de importu.