Etnologia

Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia.

L'etnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures. Tot emprant les dades que li forneix l'etnografia, es basa en la comparació sistemàtica de les societats, principalment a partir de les seves pràctiques i creences. Entre els seus objectius hi ha la reconstrucció de la història humana, la formulació de lleis sobre la cultura i el canvi cultural, i la formulació de generalitzacions sobre la naturalesa humana. S'encavalca amb l'antropologia cultural, la diferència amb la qual deriva, en bona part, de l'epistemologia anglosaxona.

Origen del concepte i del terme

El concepte d'etnologia fou elaborat en 1771-1772 pels historiadors de la Universitat de Göttingen A. L. Schlözer i J. C. Gatterer, sota la designació Völkerkunde (literalment, 'coneixement dels pobles'). Schlözer, que partia de l'experiència del fundador de l'etnografia, Gerhard Friedrich Müller, ara, amb la seva Völkerkunde, aspirava a definir-ne la teoria general.

Concepte i terme foren recollits en llatí, ja en la forma ethnologia, per l'historiador eslovac Adam František Kollár (1718-1783) en Historiae iurisque publici Regni Ungariae amoenitates (Viena, 1783). Influït pel treball de Schlözer, Kollár hi usà ethnologia en el sentit de "la ciència de nacions i pobles, o estudi mitjançant el qual els erudits investiguen els orígens, llengües, costums i institucions de diverses nacions (...) per tal de jutjar amb major coneixement de causa les nacions i pobles en llurs temps propis".

Terme i concepte foren usats per primera volta en forma romànica (en francès, ethnologie) per Alexandre-André-César de Chavannes l'any 1787, en la seva obra Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle amb el significat de 'estudi dels grups humans'.

Desenvolupament històric de la disciplina

El terme ha patit al llarg del temps diferents canvis de sentit. Els estudiosos europeus es van anar adonant de la veritable complexitat d'allò que anomenaven pobles "primitius" o pobles "salvatges", que en un principi consideraven formes simples d'organització social i, per tant, fàcils de descriure i comprendre. El terme fou utilitzat inicialment en el seu vessant físic, la ciència que estudia la classificació de les ètnies, per després passar a designar, durant el segle xx, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".

L'etnografia, que inicialment només estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació amb les diferències lingüístiques dels diversos grups humans, avui realitza principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans; ofereix els seus resultats a l'etnologia, la qual utilitza les dades etnogràfiques de manera comparativa.

Avui dia, hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat; aquest fet està motivat especialment pel naixement d'una concepció textual de l'etnologia, l'antropologia. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball de recerca, recollir "dades" i "fets" observables; la descripció etnogràfica agafa avui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, així com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "dialògica", interacció entre etnògraf i "nadiu", durant el treball de camp.

El terme etnologia canvia de significat encara avui dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'aquestes, principalment el Regne Unit, França i els Estats Units, corrents diferents que es basen en teories i mètodes d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans, moltes vegades en contrasts entre si. Claude Lévi-Strauss, conscient d'aquesta situació, la va plasmar en un seu treball del 1954 Les ciències socials en l'educació superior, publicat per la UNESCO, i reproduït en Antropologia estructural (1958), que continua sent actualment un text de referència.

El desenvolupament de la recerca ha demostrat que ja no és possible separar l'etnologia de l'antropologia i de la història. El món acadèmic britànic parla en general de antropologia social. A França, es parla de etnologia social o antropologia social. Als Estats Units, simplement d'antropologia, tot unint així tots els aspectes: arqueologia, antropologia física, de la sociologia a l'antropologia cultural. Avui dia, la tria del terme acaba sent, sobretot, una indicació de quin és el mètode predominant per al mateix objecte d'estudi.

Etnòlegs

• Fritz Graebner
• Marc Augé
• Eudald Carbonell
• Wilhelm Schmidt
• Pierre Clastres
• Marcel Mauss
• Christoph von Fürer-Haimendorf

Bibliografia

• Francois GRESLE, Michel PANOFF, Michel PERRIN, Pierre TRIPIER, Dictionnaire des sciences humaines, PUF.
• Jean POIRIER, Histoire de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ?; Histoire des Mœurs
• Jean SERVIER, Méthode de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ?
• George Montandon, Traité d'ethnologie Cuturelle
• Louis Dumont, Essais sur l'individualisme. Une perspective anthropologique sur l'idéologie moderne
• Philippe Descola, Les lances du crépuscule : relations Jivaros. Haute-Amazonie
• Claude Lévi-Strauss, Tristes Tropiques; Le Regard éloigné
• Jean Cuisenier, Les Noces de Marko: le rite et le mythe en pays bulgare
• Louis Marin, Questionnaire d'ethnographie
• SPERBER (Dan), Le Savoir des anthropologues, Paris, Hermann, 1982.
• Marcel Mauss Esquisse d'une théorie générale de la magie, 1902.
• Marcel Mauss Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie), 1924.
• Marcel Mauss Sociologie et anthropologie, recull d'articles, prefaci de Claude Lévi-Strauss, 1950.
• Marcel Mauss Manuel d'ethnographie, 1967.
• Vermeulen, Hans F. "The German ethnographic tradition and the American connection". History of anthropology newsletter, vol. 33, issue 2 (Dec. 2006), p. 9-14.

Vegeu també

• Etnografia.
• Antropologia.
• Antropologia social.
• Museu Etnològic de Barcelona.
• Museu Valencià d'Etnologia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnologia

• Languages describes the languages and ethnic groups found worldwide, grouped by host nation-state.
• Division of Anthropology, American Museum of Natural History - Over 160,000 objects from Pacific, North American, African, Asian ethnographic collections with images and detailed description, linked to the original catalogue pages, field notebooks, and photographs are available online.
• National Museum of Ethnology Arxivat 2011-02-20 a Wayback Machine. - Osaka, Japan.
• Turkish Ethnology Source (in Turkish).
• http://www.movinganthropology.org - The Moving Anthropology Student Network/Moving Anthropology Social Network connects young anthropologists and anthropology students from European and other countries.
• Division of Anthropology, American Museum of Natural History - Over 160,000 objects from Pacific, North American, African, Asian ethnographic collections with images and detailed description, linked to the original catalogue pages, field notebooks, and photographs are available online.
• Catalogue commun du réseau ethnologie Arxivat 2005-10-12 a Wayback Machine..
• Catalogue collectif d'Ethnologie du CNRS-SHS (France) Arxivat 2006-09-01 a Wayback Machine..
• Ethnologie sur Culture.fr Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine..
• Mission Ethnologie du ministère français de la Culture Arxivat 2015-02-19 a Wayback Machine..
• Ethnographiques.org, revue en ligne d'ethnologie, anthropologie et sociologie.

Viccionari