1956
1956 | |
---|---|
Ans : 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1956 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 31 de genièr - Començament del govèrn del primièr ministre Guy Mollet, lo pus long de la 4ena Republica.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Polonha[modificar | modificar la font]
Mòrt de Boleslaw Bierut. Entraïnèt de manifestacions gigantas a Poznan qu'obligiguèron l'armada d'intervenir. Pasmens, lo movement contunièt dins d'autrei vilas (dos milions de personas a Czestochowa en aost). Amb l'acòrd de Khrushchov, Gomulka foguèt tornarmai cargat de dirigir lo país. La politica novèla assaièt de se centrar sus la reforma de l'economia dau país tocada per de carestiás regularas e sus una libelizacion relativa de la societat amb lo melhorament dei relacions amb leis autoritats eclesiasticas. Dins aquò, lo succès foguèt limitat e de tensions apareguèron tornarmai au sen de la societat polonesa.
America[modificar | modificar la font]
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]
Dins lo Sud, onte l'agitacion dei populacions negras luchant per sei drechs èra an aumentar, fin de la campanha còntra la segregacion dins lei transpòrts organizada en Alabama per Martin Luther King e Rosa Parks. D'efèct, lo 13 de novembre, la Cort Suprèma declarèt inconstitucionala la segregacion dins lei bus. Pasmens, lei segregacionistas contunièron tanben lo combat e d'atacas còntra lei Negres ò lei Blancs en favor dei drechs civics se multipliquèron, especialament gràcias a una resurgéncia dei grops liats au Ku Klux Klan.
Asia[modificar | modificar la font]
Cambòtja[modificar | modificar la font]
Succès diplomatic important de Norodom Sihanouk que capitèt d'establir de relacions bònas amb la Republica Populara de China. En particular, Zhou Enlai demandèt a l'importanta comunautat chinesa dau país de demorar neutra dins leis afaires politics (→ 1960).
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Concepcion dau premier motor de piston rotatiu per l'engenhaire alemand Felix Wankel (1902-1988).
Informatica[modificar | modificar la font]
Presentacion dau premier disc dur per la companhiá estatsunidenca IBM. Dich RAMAC 305, èra compausat de 50 disc de 60 cm de diamètre permetent d'enregistrar aperaquí 5 Mo de donadas. La totalitat pesava 1 t.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 3 de genièr - Mel Gibson, actor american
- 21 de genièr - Geena Davis, actritz americana
- 31 de genièr - Johnny Rotten, cantaire britanic (Sex Pistols)
- 19 de febrièr - Roderick MacKinnon, bioquimista american, Prèmi Nobel de Quimia
- 23 de març - José Manuel Durão Barroso, primièr ministre de Portugal
- 3 d'abril - Miguel Bosé, cantaire espanhòl
- 30 d'abril - Lars von Trier, director danés de cinèma
- 7 de mai - Jan Peter Balkenende, primièr ministre dels Païses Basses
- 15 de mai - Mirek Topolánek, primièr ministre de la Republica Chèca
- 6 de junh – Björn Borg, jogaire de tennis suedés
- 29 de junh - Pedro Santana Lopes, primièr ministre de Portugal
- 9 de julhet - Tom Hanks, actor american
- 14 de setembre - Kostas Karamanlis, primièr ministre de Grècia
- 1 d'octobre - Andrus Ansip, primièr ministre d'Estònia
- 11 d'octobre - Nicanor Duarte Frutos, president de Paraguai
- 18 d'octobre – Martina Navratilova, jogaira de tennis chèca
- 8 de decembre - Pierre Pincemaille, musician francés
- 9 de decembre - Jean-Pierre Thiollet, escrivan francés
- Joan Frederic Brun, escrivan occitan
- Vee F. Browne, escrivana navaho americana
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 18 de genièr - Konstantin Päts, president d'Estònia (n.1874)
- 17 de març – Irène Joliot-Curie, fisiciana francesa, Prèmi Nobel de Fisica (n. 1897)
- 11 d'agost - Jackson Pollock, pintor american (n.1911)
- 14 d'agost - Bertolt Brecht, poèta e autor de teatre alemand (n.1898)
- 22 de setembre - Frederick Soddy, quimista britanic, Prèmi Nobel de Quimia (n.1877)
- 25 d'octobre - Risto Ryti, president de Finlàndia (n. 1889)
- 4 de novembre - Art Tatum, pianista de jazz american (n. 1909)
- 12 de novembre - Juan Negrín, primièr ministre de la Segonda Republica Espanhòla (n. 1887)
- 26 de novembre - Tommy Dorsey, musician american (n.1905)
- 14 de decembre – Juho Kusti Paasikivi, president de Finlàndia (n.1870)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : William Shockley, John Bardeen e Walter Houser Brattain
- Prèmi Nobel de Quimia : Cyril Norman Hinshelwood, Nikolai Nikolaievich Semionov
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : André Frédéric Cournand
- Prèmi Nobel de Literatura : Juan Ramón Jiménez
- Prèmi Nobel de la Patz : non decernit