Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benriàcc sö la Wikipedia en lengua lombarda
L'enciclopedia lìbera che töcc i pöl aidà a scriver
con 50 380 us

Acès sigür
Versiù standard

Clìca ché per ardà l'ìndes de le pàgine Arda l'indes   Crystal Clear app help index.pngArda la Guida esensiàla   Gnome-home.svg Pagina principala en Lombàrt Ucidentàl   1rightarrow.pngRegìstret   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lumbart

Us endela vidrìna

L'uspedàl da Crèma
L'Uspedal nóf da Crèma (an itàlià: Ospedale Maggiore) l'è 'l püsé 'mpurtànt presìde sanitàre da la cità.

Al dùdes da giögn dal 1351 an da la butìga da pàgn che la 'partenìa a Giàcom Osio, che l'éra viźì a la piàsa dal Dòm, i sa truàa quatòrdes persùne che le sa ciamàa (isé l'è scriìt sö le carte da chi témp là): Ziliolus Bellavista, Carnevalus Ceriolus, Lantelmus Draco, Marchinus Mandula, Jacobus Morantonus, Jacobus De Oxio, Pavarolus Pavanus, Ruggerinus De Pergamo, Guglielmus De Roberga, Lantel.s De Rovate, Albertinus Codelotus Turtae, Rajnaldus De Vairano e Petrus De Vicomercate,

Ansèma a lur i gh'éra pò i nudàr Giuàn Da Vairà e Giuachì Civèrch e i testimòne Giàcom Castèl, Puźino Vimercàt e Gabriél Tèrni.

Chèste persùne i cumpràa 'n tòch da teré 'n dal Borgo San Piero che l'éra da vü che al sa ciamàa Pusino De Brexhana e da sò fiól Bartolino.

L'intént l'era chèl da trà sö an uspedàl per i puarècc e i l'ha ciamàt Opus Dei.

(Innanz)

El saìet che ...

El sistema sanitari del Liechtenstein a l'è un sistema sanitari universal con di element des'centrad e de liber mercad a travers de 'n sistema de sigurazzion obligatoria che ogni resident del Pajes el gh'ha de havégh, minga deslongh 'me sistema de quell de la vesina Svizzera.

Ogni citadin el gh'ha de crompà 'na sigurazzion OKP de 'na compagnia registrada cont el governo, che la quata senza spese pussee del medegh de medesina general e, cont una franchigia, i tratament in Isvizzera e Austria. El sigurad el paga no tusscoss de la sigurazzion, che l'è quatada in part del Stat e in part de 'n fond pagad del padron indova che vun el lavora.

(Va inanz)

Endele ótre lèngue

I des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl

Sóta 'l put de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

A Brèsa 'na ólta gh'ìa 'na stàtua che parlàa... come se ciamàela? Risposta

En proèrbe a cas

"Per nient el ména la cùa gne 'l cà"
Clìca ché per cambià proèrbe

Avertènse

  1. La lengua lombarda la gh'ha mìa 'n standard parlàt o scriìt, doca ché se dòpra divèrse ortografìe, compagn de la Ortograféa orientàl ünificàda, la Ortograféa del Dücat, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da mìa garansìa sö 'l contenùto e l'è mìa censürada per i s·cècc.

Wikipedia

Wikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl.

I Sich Pilàster i è:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedìa e mìa 'na colesiù de 'nformasiù 'ndiscriminada;
  2. La Wikipedia la g'ha 'n pónt de vìsta neutràl e le 'nformasiù le g'ha de éser verificàbii;
  3. La Wikipedia l'è lìibera: töcc i pöl dà 'na mà a scrìer e la g'ha la lesència dópia CC BY-SA e GDFL;
  4. La Wikipedia la gh'ha 'n còdes de comportamènt e töcc i g'ha de respetàs;
  5. La Wikipedia la g'ha mìa régole fìse föra che i Sich Pilàster.

'Na us de scrìer

Che se pöl fà?