Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benriàcc sö la Wikipedia en lengua lombarda
L'enciclopedia lìbera e colaboratìva
con 49 541 us

Acès sigür
Versiù standard

Clìca ché per ardà l'ìndes de le pàgine Arda l'indes   Crystal Clear app help index.pngArda la Guida esensiàla   Gnome-home.svg Pagina principala en Lombàrt Ucidentàl   1rightarrow.pngRegìstret   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lumbart

Us endela vidrìna

Bonvexin de la Riva (Bonvesin dra Riva in lombard antig; Bonvicinus de Rippa in latin; Milan (?) 1250 ca. – 1313/1315) l'è stait vun intra i prim a scriver in lombard ind el secol XIII, considerad la personalitaa plussee granda del so secol a Milan e pader de la lengua lombarda, ma anca icona de la leteradura in volgar in tut el nord Italia.

Nassud vers la metaa del 1200, el Bonvexin a l'è stait un frad de L'Orden dei Umiliads, autor lombard squas certament milanes, l'ha scrivud œvre in poesia e prœsa in volgar lombard e in latin: la plupart inn de carater relijos; cont el Liber dei Tre Scriiture l'ha anticipad la Comedia del Dant Liger, cont el De magnalibus urbis Mediolani l'ha lassad una granda font storega, cont el De vita scholastica l'ha lassad un test lejud per secoi ind i scœle con plussee de vint edizion domà intra el 1479 e il 1555.

(Va innanz)

El saìet che ...

El Dom de Monscia in del 1980

La Cort de Monscia a l'è stada una piev del milanes in pee 'me division ministrativa del XIV secol fina al 1797 e religiosament del IX secol al 1972, cont el sinod Colombo.

Storia

De quel che l'ha did el Paol Diacon a fondà la gesa monsciasca l'è stada la Teodolinda, che l'ha mitud la prima preja del Dom de Monscia e per quela reson chi l'éra ciamada Cort, termen marcad anca del Gofred de Busser in del so Liber Notitiae Sanctorum Mediolanensis e cont el Renassiment la ciapa anca di fonzion ministrativ in del Ducad de Milan.

In del XV secol la gh'aveva 32 canonegh e un arciprevet, titol sora al prevost ma al che l'éra assimilad e l'era squasi independent de l'Arcidiocesi de Milan propi per l'antiga concession regia, roba che l'ha cread di problema quand che hann tacad a doperà el rit patriarchin, doperad anca a Com ma minga a Milan, roba superada grazia al San Carlo Borromee che l'ha vorzud l'unificazzion de tut i rit de Lombardia in del rit ambrosian, ma dopo poch l'è garantida 'n esenzion che la permet de fà el rit roman in la Cort.


(Va inanz)

Endele ótre lèngue

I des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl

Sóta 'l put de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

Ghe l'hal taiàt vià a chi 'l nas l'imperadùr Arrigo VII endel 1311 a Brèsa? Risposta

En proèrbe a cas

"L'è mèi en grà de péer che 'n fich de àzen"
Clìca ché per cambià proèrbe

Avertènse

  1. La lengua lombarda la gh'ha mìa 'n standard parlàt o scriìt, doca ché se dòpra divèrse ortografìe, compagn de la Ortograféa orientàl ünificàda, la Ortograféa del Dücat, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da mìa garansìa sö 'l contenùto e l'è mìa censürada per i s·cècc.

Wikipedia

Wikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl.

I Sich Pilàster i è:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedìa e mìa 'na colesiù de 'nformasiù 'ndiscriminada;
  2. La Wikipedia la g'ha 'n pónt de vìsta neutràl e le 'nformasiù le g'ha de éser verificàbii;
  3. La Wikipedia l'è lìibera: töcc i pöl dà 'na mà a scrìer e la g'ha la lesència dópia CC BY-SA e GDFL;
  4. La Wikipedia la gh'ha 'n còdes de comportamènt e töcc i g'ha de respetàs;
  5. La Wikipedia la g'ha mìa régole fìse föra che i Sich Pilàster.

'Na us de scrìer

Che se pöl fà?