hom

Català

• Pronúncia: /ˈɔm/
• Rimes: -ɔm
• Homòfons: ohm, om
• Etimologia: Forma pronominal derivada del llatí homo, segle XII. Doblet de home via l’acusatiu.

Pronom

hom

1. Qualsevol persona, fent de subjecte en una oració gramatical sense concretar qui.

   Hom diu que les muntanyes del Pirineu son les més boniques del món.

Traduccions

Traduccions: hom

• Anglès: anyone ^(en)
• Castellà: se ^(es)

• Francès: on ^(fr)
• Italià: si ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català medieval

Nom

hom m. ‎(plural homs)

1. forma alternativa de home

   «Confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent que volch a él matar.» (Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1275)

Nom

hom m. ‎(plural homs)

1. forma alternativa de om

Pronom

hom

1. hom

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL