Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benvegnuu in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera e collaboradiva
con 45 567 vos

Access segur
Version standard

Clicca chì per vardà l'indes di pagin Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Lombard Oriental   1rightarrow.pngDervì on cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard

Vos in vedrina

El Stadler FLIRT (Fast Light Innovative Regional Train, ossia Treno Regional Innovativ Svelt e Linger) a l'è ona familia de elettrotreni fada de la ditta svizzera Stadler Rail per el servizzi suburban e regional.

A l'è modular, e 'l pò avègh da 2 a 6 cass, e gh'è ona version che la gh'ha a bord anca on generator diesel per i lign minga elettrificaa, ordinada de la Val d'Aosta e di zon de campagna de l'Inghilterra.

El FLIRT a l'è on treno de noeuva generazion faa per el straport local e regional. El pò avègh da 2 a 6 cass, alimentaa sia a correnta continua che alternada. L'è disponibil cont pussee scartament.

I varij sezion a hinn taccaa cont on carrell Jakobs e donca a hinn comunicant. I vari treni se pòden anca taccà in tra de lor, finna a quater unità.

El motor doperaa l'è a induzion, e a segonda del servizzi faa e del numer de cass a l'è possibil scernì el numer e 'l posizionament di motor.

(Va innanz)

Te 'l savevet che ...

El tram

El Tram Edison a l'è staa on modell de tram doperaa in su la red di tram de Milan del 1893 ai primm agn '60.

Creaa de la ditta Edison, che l'ha gestii el tram de Milan finna al 1913, i primm tredes a hinn staa consegnaa in tra el 1893 e 'l 1894, e faseven la córsa sperimental in tra el Domm e 'l Sempion, i àlter hinn staa consegnaa in tra el 1897 e 'l 1912.

N'hinn staa faa su ben 566 e quand che hinn rivaa i primm tram ATM 600 hinn staa semper pussee mandaa in di servizzi minor e cont el rivà di tram ATM 1500 a carrej hinn staa semper puu tolt del servizzi, e in part demotorizzaa per vess doperaa 'me remorcc e renduu monodirezionai.

Retiraa in di agn '60, a hinn staa demolii tucc dent del 1969. El numer 256 l'è recuveraa del Francesco Ogliari e miss in del Musee di straport Ogliari a Ranch finna a la soa saradura in del 2015, quand che hinn sposta a la Malpensa al Musee Volandia.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu

Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaff

Bargniff.jpg

Chi l'ha organizzaa i Cinch Giornad de Milan? Risposta

On proverbi a cas

"Chi vosa pussee la vacca l'è soa"
Clicca per cambià proverbi

Avvertenz

  1. La lengua lombarda la gh'ha minga on standard parlaa o scritt, donca chì se doperen pussee ortografij, 'me la milanesa, l'unificada e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da minga garanzia di contignuu e l'è minga censurada per i fiolitt

Wikipedia

Wikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil.

I noster Cinch Pilaster hinn:

  1. La Wikipedia l'è ona enciclopedia e minga ona raccolta de informazzion indicriminada
  2. La Wikipedia la gh'ha on pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vess verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: Tucc pòden jutà a scriv e la gh'ha la licenza dobbia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha on codes de comportament e tucc i gh'han de rispettass
  5. La Wikipedia la gh'ha minga di regoll fiss foeura di 5 pilaster.

Ona vos da scriv

Cossa se pò fà?