Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

04:13 CET – Mèrcuris,
24 de Freàrgiu de su 2021.
6,896 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

pro iscrìere cun is règulas LSC (custu si podet fintzas installare in Firefox)
pro iscrìere in totus is àteras variedades

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda e su materiale didàticu pro sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Sardigna prenuràgica

Mapa de s'ispaniadura de s'ossidiana segundu G. Camps (de Camps 1976)

Su perìodu chi pertocat sa Sardigna prenuragica cumprendet cussu tempus de s'Istòria de Sardigna chi pretzedet sa Tziviltade nuràgica.

In s'arcu temporale chi andat dae su de 6 millènnios a.C. a sa fine de su de 3 millènnios a.C. si fiant isvilupadas in s'Ìsula diversas culturas su cale aspetu peculiare fiat istadu sa continuidade: custa continuidade issoro at a caraterizare sos isvilupos culturales de su Neolìticu e de su Eneolìticu sardu.

Durante sa nàschida e s'ispaniadura de su cummèrtziu de s'ossidiana is gentes isulanas resurtant bene insertadas in sa retza carca de is cuntatos intre is pòpulos de is regiones de costera mediterràneas; gràtzias a s'insularidade e a cuntributos culturales esternos filtrados, aiant mantentu nointames fortes elementos de traditzione, sighende un'evolutzione graduale. Is tràficos marìtimos aiant tentu cumintzu cun probabilidade partende dae su Mesolìticu, comente testimòngiant carchi agatamentu in cuntestos lìgures, e si fiant intensificados cun s'abbentu de su Neolìticu cando s'isparghidura sua aiat tocadu su cùcuru imbatende a s'Itàlia tzentru-setentrionale, sa Proventza e sa Frantza meridionale. Semper in cuss'arcu temporale su fenòmenu culturale ampru de su megalitismu, chi dae s'Atlànticu fiat isprònghidu a su Mediterràneu otzidentale, imbestit in prenu is culturas isulanas lassende in su territòriu unu nùmeru mannu de istigas chentza de eguales. Custu fenòmenu at batire - a pustis de millenàrias evolutziones - a sa Tziviltade nuràgica.

Sighit...

Cabudianos: S'asïenda de is béstias, Montologia, Genotzìdiu culturale de sos Uiguros, Ugo Dessy

Figura de sa chida

Prisma dicròicu (chi partzit unu raju de lughe in duos) cun lughe bianca dae suta (a destra). Su prisma est postu in subra de una superfìtzie niedda chi permitit de notare mègius sos rajos de lughe iscrobados.

Noas

27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes