1956
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1956 (MCMLVI) |
| Islàmic | 1376 – 1377 |
| Xinès | 4652 – 4653 |
| Hebreu | 5716 – 5717 |
| Calendaris hindús | 2011 – 2012 (Vikram Samvat) 1878 – 1879 (Shaka Samvat) 5057 – 5058 (Kali Yuga) |
| Persa | 1334 – 1335 |
| Armeni | 1405 |
| Rúnic | 2206 |
| Ab urbe condita | 2709 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1953 1954 1955 - 1956 - 1957 1958 1959 | |
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budiste.
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- Febrer, Empordà: Any de la fred. La baixada de temperatures del febrer del 1956, un dels episodis més dramàtics que li ha tocat viure a l'agricultura gironina en general, i l'empordanesa en particular, en tot el segle xx, amb una onada de fred molt sostinguda i molts dies de glaçada durant tot el mes.
- Barcelona: es funda l'Esbart Mare Nostrum.[1]
- Barcelona: es publica Terra de naufragis, llibre de poemes de Pere Quart, pseudònim poètic de Joan Oliver i Sallarès.[2]
- Resta del món
- 26 de gener al 5 de febrer, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: VII Jocs Olímpics d'Hivern.
- 2 de març: Marroc s'independitza de França.
- 20 de març, Tunísia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Faure el Tractat que proclama la independència del país.
- 23 de març: Pakistan esdevé la primera república islàmica del món.
- 27 d'abril, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants[3]
- 25 d'octubre, Oslo, Noruega: el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
- 31 d'octubre, Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques.
- 18 de desembre, Japó esdevé membre de l'ONU.
- Descobriment de l'antipartícula del neutró (n0
) per part de Bruce Cork.
- Còmics
Al febrer, Hergé acabà la serialització de L'afer Tornassol i poc després se'n publicà l'àlbum, el dihuité de les aventures de Tintín.
Premis Nobel[modifica el codi]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
|
Naixements[modifica el codi]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 01/14 | Hubert Mingarelli | escriptor | francés | 2020 |
| 10/19 | Santu Mofokeng | fotògraf | sud-africà | 2020 |
Les persones nascudes el 1956 faran 64 anys el 2020.
Països Catalans
- 31 de gener, Barcelona: Artur Mas i Gavarró, polític català, president de la Generalitat de Catalunya (2010-16)
- 29 de març, Girona: Fina Birulés i Bertran, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, pensadora, investigadora, escriptora, traductora, fundadora del seminari «Filosofia i Gènere».[4]
- 2 d'abril, Sabadell, Vallès Occidental: Benet Casablancas i Domingo, compositor català.[5]
- 29 de maig, Xerta, Baix Ebre: Carme Forcadell i Lluís, 14a Presidenta del Parlament de Catalunya.[6]
- 1 de juny, Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia.[7]
- 14 de juny, Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.[8]
- 4 de juliol, Barcelona: Carme Torras, matemàtica, informàtica, robotista, professora d'investigació i novel·lista de ciència-ficció.[9]
- 11 de juliol, Sant Guim de Freixenet, la Segarra: Mercè Canela i Garayoa, escriptora catalana.[10]
- 31 de juliol, Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor, productor audiovisual i fotògraf valencià.
- 25 d'agost, Barcelonaː Anna Veiga Lluch, biòloga, investigadora i professora universitària.[11]
- 18 de desembre, Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
- 25 de desembre, Barcelona: Xavier Borràs, escriptor i periodista català.
- Barcelona: Miquel Adrià i Pérez, arquitecte
- Resta del món
- 3 de gener, Peekskill, Estat de Nova York, EUA: Mel Gibson, actor.
- 5 de gener, Bougival, Illa de França: Mistinguett –Jeanne Florentine Bourgeois–, cantant, actriu i vedet francesa (n. 1875).[12]
- 10 de gener, Huangzhou (Xina): Liu Xinglong (xinès: 刘醒龙), escriptor xinès guanyador del vuitè Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.[13]
- 12 de gener, Rússia, Gagarin: Nikolai Noskov, cantant, músic rus, cantant de Gorki Park.
- 13 de gener: Ghislaine Dupont, periodista francesa.
- 16 de febrer, Paul Gilroy, sociòleg.
- 19 de febrer, Burlington, Massachusetts, EUA: Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2003.
- 24 de febrer, Cleveland (Ohio), EUA: Judith Butler, acadèmica, pensadora i feminista.[14]
- 26 de febrer, Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès.[15]
- 12 de març, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany
- 20 de març, Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica.[16]
- 28 de març, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona.[17]
- 6 d'abril, Waterloo, Iowa: Michele Bachmann, política nord-americana, ha estat aspirant a candidata presidencial pel Partit Republicà[18]
- 26 d'abril, Riaño, Lleó: Imanol Arias, actor cinematogràfic espanyol.
- 30 d'abril, Copenhaguen: Lars von Trier, director de cinema danès.
- 8 de maig, Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.[19]
- 9 de juny, Miamiː Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac.[20]
- 23 de juny, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca.[21]
- 28 de juny, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats.[22]
- 5 de juliol, Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.[23]
- 9 de juliol, EUA: Tom Hanks, actor.
- 14 de juliol, Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala.[24]
- 15 de juliol, Manchester, Regne Unit: Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division.
- 24 de juliol, Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia.[25]
- 8 d'agost, Buenos Airesː Cecilia Roth, actriu argentina de cinema, teatre i televisió.[26]
- 21 de setembre, Valladolidː Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (m. 1995).[27]
- 15 d'octubre, Gibraltar: Peter Caruana, ministre en cap de Gibraltar (1996 -2011).
- 16 d'octubre, Ciutat de Nova York, EUA: Marin Alsop directora d'orquestra.
- 28 d'octubre, Landau in der Pfalz: Volker Zotz, filòsof austríac
- 8 de novembre, Donostia, el País Basc: Cristina Iglesias, escultora i gravadora, premi Nacional d'Arts Plàstiques.[28]
- 6 de desembre, Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M.
- 8 de desembre, París: Pierre Pincemaille, músic francès
- 9 de desembre, Poitiers: Jean-Pierre Thiollet, escriptor i periodista francès
- Scholastique Mukasonga, escriptora ruandesa.[29]
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
- 2 de febrer - París: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (n. 1882).[30]
- 14 d'abril - Barcelonaː Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (n. 1881).[31]
- 18 d'abril - l'Escala: Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic.[32]
- 21 d'abril - Barcelona, Cèsar Comas i Llaberia, metge radiòleg català(n. 1874)[33]
- 8 de maig - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).[34]
- 1 de juliol: Sabadell, Vallès Occidental: Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català
- 17 d'agost - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català.
- 28 d'octubre - San Juan de Puerto Rico: Zenòbia Camprubí i Aymar, escriptora i traductora (n. 1887).[35]
- 3 de desembre - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.[36]
- 11 de novembre - Barcelona: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català
- Resta del món
- 15 de gener - Madrid: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (n. 1873).
- 3 de febrer - París: Émile Borel, matemàtic i polític (n. 1871).
- 17 de març - París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).[37]
- 16 d'abril - Rosario, Santa Fe, Argentina: Alcides Greca, escriptor, cineasta, jurista, professor, activista indigenista i polític argentí.
- 23 d'abril - Roma, Itàlia: Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del dret (n. 1889).[38]
- 25 d'abril - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany.
- 6 de juny - Nova Yorkː Margaret Wycherly, actriu anglesa (n. 1881).[39]
- 8 de juny - Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (n. 1883).[40]
- 23 de juny - Moscou (Rússia): Reinhold Glière, compositor rus d'ascendència alemanya (n. 1875).[41]
- 8 de juliol - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini ,escriptor italià (n. 1881).[42]
- 11 d'agost: Jackson Pollock, pintor estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (n. 1912).
- 14 d'agost - Berlín, Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany (n. 1898).
- 16 d'agost - Los Angeles, EUAː Béla Lugosi, actor hongaro-nord-americà, conegut per la seva interpretació del comte Dràcula (n. 1882).[43]
- 22 de setembre - Brighton (Regne Unit): Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1921 (n. 1877).
- 12 de novembre - París, França: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (n. 1892).
Referències[modifica el codi]
- ↑ «Esbart Mare Nostrum | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Terra de naufragis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Rocky Marciano | Biography, Record, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Fina Birulés Beltrán». Goodreads. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Benet Casablancas i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Carme Forcadell i Lluís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Dolors García Cornellà». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Gianna Nannini». Universal Music Spain. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «La Inteligencia artificial rompe paradigmas y prejuicios humanos». blog Telefonica Business Solutions CA, 15-04-2019. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Mercè Canela i Garayoa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Anna Veiga i Lluch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Mistinguett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Liu Xinglong» (en anglès). China Org, 29-08-2013. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes : 5 décadas de lucha LGTBI+ (en espanyol). 1ª ed. Barcelona: Bruguera, 2019, p. 18. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Catherine Ashton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Amanda Aizpuriete» (en letó). Literatura LV. Institut de Literatura, Folklore i Art de la Universitat de Letònia. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Cunningham, John M. «Michele Bachmann. American politician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Patricia Cornwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Sylvia McNair (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Amira Hass, la única reportera israelí que vive en Palestina» (en castellà). Lamarea.com, 27-08-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Inguna Rībena» (en letó). Delna. Deputati Uzdelnas. LV. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Roth». Centro Virtual Cervantes. Instituto Cervantes. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «RESOLUCION de 11 de septiembre de 1990... Cuerpo Facultativo de Conservadores de Museos. Anexo II - Acceso Libre». BOE, núm 224, 18-09-1990, pàg. 27284.
- ↑ Rodríguez, Juan Carlos; Felgueroso, Álvaro. «La escultora española más internacional». Fuera de Serie. Unidad Editorial, 26-11-2014. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ http://bibliobs.nouvelobs.com/romans/20120410.OBS5808/scholastique-mukasonga-la-pharaonne-noire-du-calvados.html
- ↑ «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Anna Senyé d’Aymà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en espanyol), 1 abril del 2015. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
- ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Frosini, Vittorio. «Capograssi, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1975. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art (en anglès). Oxford University Press, 2004, pàg. 396. ISBN 978-0-19-860476-1.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «PAPINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Béla Lugosi: actor, líder sindical, antifeixista» (en català). Catarsi Magazine, 24-07-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1956 |