Fiord
Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda per la mar, que n'ocupa el fons.
El mot és d'origen escandinau, on fjord s'empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.
Fiords al món[modifica el codi]
En general, estan situats en costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent), més enllà dels 48° de latitud a l'hemisferi nord i dels 42° al sud. Hom troba fiords a les costes de:
- Noruega
- Islàndia
- Groenlàndia
- Dinamarca
- oest d'Escòcia (on són anomenats sea lochs)
- sud-oest de l'illa sud de Nova Zelanda
- oest de l'Amèrica del Nord, des del sud de la Colúmbia Britànica fins a Alaska
- oest de Terranova
- sud de Xile
Els fiords més llargs del món són:
- Scoresby Sund a Groenlàndia, (350 km)
- Sognefjord a Noruega (203 km)
- Hardangerfjord a Noruega (179 km)
Els fiords amb més fondària són:
- Skelton Inlet a l'Antàrtida: 1.933 m
- Sognefjord a Noruega: 1.308 m
- Canal Messier a Xile: 1.288 m
Les llargues badies semblants als fiords de Nova Anglaterra són a vegades anomenades "fiards".
La badia de Lim, a Ístria, va ser creada per les forces erosives del riu Pazinčica, no per geleres, de manera que estrictament no hi és aplicable el nom de "Fiord de Lim" que a vegades se li aplica.
