Flòrida

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 28°08′00″N 81°37′54″W / 28.133333°N 81.631667°W28.133333; -81.631667

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa Flòrida, inditada in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de sa Flòrida

Sa Flòrida (in inglesu: /ˈflɒrɪdə/ in ispagnolu: [floˈɾiða])est unu istadu de sa regione de Sud-Estu de sos Istados Unidos de Amèrica. Sa capitale est Tallahassee, sa prus manna tzitade Jacksonville, sa prus manna àrea metropolitana sa de Miami.

Su nomìngiu est "The Sunshine State" (S'Istadu de su Sole Lughente).

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Flòrida est su de 22 prus istèrridos, su de 4 cun prus populados, su de 8 cun prus arta densidade de bividores de sos 50 istados aunidos.

S'istadu est in manna parte una penìsula cumposta de terrenu de origines sedimentària chi istat a artària meda bàscia o a livellu de su mare. In s'uestu si ghetat a su Gulfu de Mèssicu, in s'estu in s'ocèanu Atlànticu. Allàcanat in su norti cun Alabama e Geòrgia. Sa costa meridionale s'agatat a unos 150 km de s'ìsula de Cuba, a illargu in sud-estu s'agatat s'artzipelagu de sas Bahamas.

Clima[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su clima mudat de sub-tropicale in su norti a tropicale in su sud. Sa Flòrida est menatzada de araganos fitianamente.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos primos isproradores suos sunt istados sos ispagnolos in su 1513, ghiados de Juan Ponce de León, chi ddi at dadu su nòmene de La Flòrida (chi cheret nàrrere sa [terra] frorida). Est istada a coa una colònia e est diventada istadu de sos Istados Unidos in su 1845. A pustis de sa gherra tzivile, comente àteros istados de su sud est istada logu de segregatzione ratziale. Oe est caraterizada de una comunidade ispànica meda numerosa (unos 20% de sos bividores tenet s'ispagnolu a limba mamma) e populatzione in crèschida lestra.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'economia s'apoderat subra su turismu, massaria, trasportos.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]