Pagina principala
|
![]() Vos in vedrinaEl Liechtenstein (officialment Principaa del Liechtenstein, in todesch Fürstentum Liechtenstein, in alemann Förschtatum Liachtaschta) a l'è 'na monarchia costituzionala europea, situada in tra la Svizzera e l'Austria. StoriaEl nass del principaa![]() El Castell de Vaduz, sed di prinzep In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de la Bassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in del Reichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit. In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem la Signoria de Schellenberg e in del 1712 la contea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm. In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i tragill per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh de Principaa, in todesch Fürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitor Anton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member del Sacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900. (Innanz)
![]() Te 'l savevet che ...El Principaa de Pavia a l'è stada 'n istorega ripartizion del Ducaa de Milan antesignana de la provincia de Pavia d'incoeu. StoriaIn del 1499 el territori de la Contea de Pavia, passaa insemmaa a Milan ai Sforza, l'è staa elevaa de l'Imperator al rangh de Principaa, e donca l'era el segond territori pussee important di domini milanes, degià che per el dirizz germanich el Ducaa a l'è pussee in alt del Principaa. In del 1564 el governa spagnoeu, per provà a modifegà in sens pussee egualitari la fiscalità, el fa su 'na Congregazion generala, 'na sorta de Parlament, e di congregazion locai, elegiuu di reppresentant di comun. In del 1700 el territori el scomincia a desmembràss e l'è in part ceduu al Piemont: In del 1706 a l'è ceduda la Lomellina e in del 1743 el Vigevanasch e l'Oltrepò Paves.
![]() In di olter lengovI des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu
![]() Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaffDa indoa l'è partii el Dirigibile Italia? Risposta
![]() On proverbi a cas
"Chi volta el cu a Milan, volta el cu al pan" |
![]() Avvertenz
![]() WikipediaWikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil. I noster Cinch Pilaster hinn:
![]() Ona vos da scriv
![]() Cossa se pò fà?
|