Asebtar amenzu

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Jump to navigation Jump to search

Amagrad n wass

Tafrikt

Tafrikt (neɣ Tafriqt) d yiwen seg yimenẓawen umi mechur (yettwassen) yisem deg umaḍal. Acku, medden ur tt-ssinen ara dima s wayen yelhan. Aṭas n medden deg umaḍal ur nessin ara ɣef Tefrikt amur ameqran, ttxayalen-tt d akal anda ay yugar ccwal, imgura (war) akk d imenɣan, d akal kan anda ay ttmettaten igerdan si laẓ yernu gten (tuqqten) deg-s waṭṭanen, d akal n lqella n cci anda medden akk d igellilen. (Kemmel taɣuri...)

Tteṣwira n wass

24 Yunyu

Lucrezia Borgia

Wid ilulen ass n 24 Yunyu

Wid yemmuten ass n 24 Yunyu


Tazwart

Wikipedia d asenfaṛ n tasanayt tamazdayt iserkeben ɣef Internet, tameɣradit, agettutlayt dɣa tessexdem s amenzay n wiki. Amesɣaru n Wikipedia d tufka n ugbur ilelli. Yal yiwen yezmer ad t-iseqdec, ad t-ibeddel, ad t-isileɣ.

Asegrer n usenfaṛ agi i sbadu s imenzayen imsnulfuyen. Agbur-is i seḥbiber s licence Creative Commons by-sa dɣa yezmer ad yilli yenɣel s turagt nni — ɣas ma i amesɣaru amzenzi — s leqdar n tiwtiltin.

Imira, Wikipedia s teqbaylit i ttkel 3,570 imagraden.

Attekki

Yal yiwen yezmer ad yernu s udwal agbur s weskar uqqin, ilaq kan ilugan ad illin qaderen ; amedya : aselken n ugbur neɣ asidmer n imagraden.

Llan aṭas isebtaren n tallalt, ladɣa iwakken ad nsnulfu amagrad, ad nbeddel asebtar neɣ ad nseɣred tugna. Tzemrem ad tsersem asteqsi.

Tajmaɛt

Deg Aɣrud, 8,797 imiḍanen n imseqdacen snulfan ɣef Wikipedia, dɣa, gar-asen, 17 llan urmiden deg ayyur aneggaru. Akk wid yesnulfan imagraden, sseqdacen s lbaṭel ; Sileɣen tajmaɛt tamazdayt, war aɣella, anda imedrawen Sersiyen ussisen-nsen deg isenfaṛen isentalen dɣa d aṭas tallunin n amyannan.

Isqardecen d tamawin af imagraden: ansuf yis-sen! Isebtaren n amyannan seqdacen i ussegrew n tisnezgimin d timaduzin iwakken ad nsileɣ imagraden.

Isenfaren aytmaten

Wikamawal
Wikamawal
Amawal ameɣradi
Wikipedia ur d yeḍmen ara agbur id yessuffeɣen d-agi.
Wikimedia Foundation d imefki n tnezduɣt, ur tetili ara d tamasayt n tuccḍiwin i tzemreḍ ad afeḍ ɣef usmel agi.
Yal amaẓrag d-amasay n ittekkiyen ines.
Anermis Anermis