Olot

Olot
bandera d'Olot escut d'Olot
Sobrenom	La ciutat dels volcans i La cité des volcans
Localització
42° 10′ 56″ N, 2° 29′ 20″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Garrotxa
Capital de	Garrotxa
Conté la localitat	Batet de la Serra Sant Cristòfol les Fonts
Població
Total	34.486 (2018)
• Densitat	1.189,17 hab/km²
Llar	392 (1553)
Gentilici	olotí, olotina
Geografia
Superfície	29 km²
Altitud	443 m
Limita amb	la Vall de Bianya Sant Joan les Fonts Santa Pau les Preses la Vall d'en Bas Riudaura
Història i celebracions
Festa Major	festes del Tura
Patró	Mare de Déu del Tura i Esteve màrtir
Organització política
• Alcalde	Josep Maria Corominas i Barnadas (2011)
Repr. parlamentària
• Equip de govern	9 PDeCAT/DC
• Oposició	5 ERC, 3 CUP i 1 OeC, 3 PSC
Identificador descriptiu
Codi postal	17800
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	17114
Codi territorial IDESCAT	171143
Altres
Agermanament amb	Notre-Dame-de-Bondeville Tuïr
Lloc web	Lloc web oficial

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya. És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per trobar-se envoltada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Està adherida a la Xarxa Europea del Paisatge.

La ciutat d'Olot es troba enmig de quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. El municipi té un ric patrimoni natural i paisatgístic amb nombroses fonts, els Aiguamolls de la Moixina i la Deu, l'altiplà basàltic de Batet i el volcà Croscat, l'erupció més recent de la penínusla ibèrica, amb un gran tall al flanc nord, resultat d'una antiga extracció de gredes, que permet observar-ne l'estructura interior.

Etimologia

Escut no oficial d'Olot

L'etimologia d'Olot no és clara i hi ha diverses hipòtesis. Segons la Crònica Universal de Catalunya, Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sícul), amb el nom d'Ulot.

Una altra teoria, més estesa, és que el nom Olot prové d'ala, ja que el poble ha estat documentat amb els noms d'Aulot i Alot; així és representat a l'escut d'Olot, que té una ala en referència al nom de la ciutat. Una altra hipòtesi és que el nom derivi directament de l'antic basc: oloa (civada) i leku (lloc), el resultat final és oleku que va derivar a olek, olok i finalment, olot. També es diu que ve d'"ollot", d'olla, perquè està envoltat de muntanyes.

Geografia i clima

Vista d'Olot des del Montsacopa

La Vall de Bianya		Sant Joan les Fonts
Riudaura
Les Preses		Santa Pau

Entitat de població	Habitants
Olot	24.217
Sant Cristòfol les Fonts	9.253
Batet de la Serra	255
Dades: 2011. Font: Idescat

El municipi, de 29,12 km², està compost per la ciutat d'Olot i el poble de Batet de la Serra. El terme està situat a 443,4 metres de mitjana, sobre el nivell del mar i està a uns 50 quilòmetres de Girona, la capital de la província homònima.

La ciutat d'Olot està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura. La presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Dins la ciutat d'Olot hi ha quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m³).

Pel que fa al clima, la zona de la comarca de la Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1.000 mm. Popularment, es diu que Si no plou a Olot, no plou enlloc.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 297 315 392 2.868 9.383 11.134 7.287 8.554 8.334 10.411

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 10.857 12.244 14.918 14.913 17.664 21.626 24.892 27.027 26.788 27.639

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 27.482 27.644 27.967 28.890 30.306 31.932 32.903 33.589 33.813 33.913

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 34.000 34.486 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El cens del 1717 incorpora la Parròquia d'Olot, Sant Andreu del Coll i Sant Cristòfol de les Fonts; i el 1975, Batet de la Serra.

Història

Església de Sant Esteve

Església de Santa Maria del Tura

Els Gegants d'Olot

Ball dels cabeçuts

Passeig de Barcelona

Passeig de Sant Roc

Plaça Clarà o Parc Vell

Plaça Clarà o Parc Vell

Plaça Major o dels Gegants

Prehistòria

Des dels anys trenta es té coneixença d'un jaciment amb restes d'indústria lítica a la serra de Batet, datat entre 10.000 i 30.000 anys d'antiguitat (tram final del paleolític).

Edat mitjana

El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la història l'any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'aprofitament d'un extens territori, que comprenia bona part de l'actual Alta Garrotxa i també l'àrea d'Olot. En aquest document reial s'esmenta un únic edifici a Olot, una església dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella època, que es trobava en el mateix emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot. Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El nucli original d'Olot, doncs, va créixer a l'entorn d'un temple dedicat a Santa Maria, anterior al segle IX.

L'any 977, s'esmenta per primera vegada l'església de Sant Esteve d'Olot, però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una parròquia limítrofa. No és fins molt més tard, el 1116, i amb motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, que s'esmenta explícitament la parròquia.

Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Això, ensems amb la donació per part de la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristòfol de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat política amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins a la incorporació de Batet de la Serra l'any 1971.

Per tal d'administrar mínimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d'Olot, que eren designats periòdicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaçament de Can Deu, a la Plaça Palau). També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual Mas Morató, passeig dels Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).

A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa, l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per als pagesos. Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilita la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual vila. El perímetre anava des de l'actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins al 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'església de Santa Maria i, finalment, fins a la Plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'àrea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.

La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.

Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Aragó, ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila,degut a la seva productivitat. A la Universitat d'Olot, també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 van ser un punt d'inflexió crucial en el creixement d'Olot, ja que varen destruir la vila i rodalia en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. El rei Alfons IV va permetre la reconstrucció de la vila al mateix lloc o en un altre amb el mateix nom d'Olot, i això va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triomfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els olotins del control de l'abat de Ripoll. Així doncs, varen començar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transversals (regularitat característica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement), centrats per la Plaça del Mercat. La construcció de la nova vila (anomenada "Vila Nova") va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entramat urbà, ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció. Al final, el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals.

En plena reconstrucció de la Vila Nova, va esclatar la Guerra civil catalana entre la Diputació del General (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remença, que varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, puix era la vila més important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, cosa que va causar un retrocés demogràfic important que, afegit a l'impacte dels terratrèmols, va constituir el pitjor recés de la vila en tota la seva història.

Edat moderna

Una vegada deixats enrere els desastres i la guerra, ja entrats el segle XVI, Olot experimenta un creixement important de població, però també de superfície, ja que l'extensió de la vila es duplica després de la reconstrucció de la Vila Vella (la part d'Olot que estava dins els límits dels abats de Ripoll) a finals del segle XV. Alguns edificis s'amplien, com el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una població cada vegada més gran. És en aquesta època quan es construeix l'Hospital Sant Jaume. Una epidèmia de pesta l'any 1650, la guerra dels Segadors i les contínues guerres contra França van tornar a frenar el creixement de la vila.

De les guerres amb França de la segona meitat del segle XVII, cal destacar les partides de miquelets de Josep de la Trinxeria, que van obtenir èxits en la defensa d'Olot i comarca. L'esclat de la Guerra de Successió Espanyola entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria (aquest últim defensat pels olotins), i que va comportar una repressió institucional a tota Catalunya no va afectar molt l'economia i la demografia de la vila, que es va convertir durant el segle XVIII en la ciutat més important de les comarques gironines, superant fins i tot Girona en nombre d'habitants.

L'activitat artesanal tèxtil olotina, principalment de llana i que havia crescut de forma important a partir del segle XVI, va patir un punt d'inflexió durant la segona meitat segle XVIII, transformant-se ja en indústria tèxtil, amb la fabricació de mitges amb telers, teixits de cotó i filats. En aquest segle també es reconstrueixen les fonts públiques, es construeixen nous barris, l'Hospici (1784) i el 1783 s'inaugura l'Escola Pública de Dibuix. L'esclat de la Guerra Gran a finals d'aquest segle va provocar el tancament de moltes fàbriques i la fugida de gent de la vila, malgrat que els francesos no van aconseguir conquerir la vila.

Els segles XIX i XX

Durant la guerra del Francès de principis del segle XIX, Olot va caure sota domini francès i es va constituir un efímer Ajuntament presidit per Alexandre de Soler i de Sayol que només va durar dos anys; després de la retirada dels francesos, el 1814 es va jurar fidelitat a la Constitució de 1812 i es va constituir un Ajuntament presidit pel doctor Esteve Roca qui, pocs dies després, amb el restabliment de l'absolutisme, va ser canviat pel que hi havia el 1808. S'iniciava així un període d'inestabilitat política i de lluites entre liberals i absolutistes. Durant la Primera Guerra Carlina, la vila va patir un terrible setge, però es va defensar i va rebre el títol de "Molt Lleial" per les Corts el 1836.

Malgrat que fins a mitjans del segle XIX la indústria tèxtil olotina seguia essent una de les més importants de les comarques gironines, la inestabilitat política de l'època, juntament amb la manca de comunicacions (paralització de la carretera de Vic per part de Girona) i la dependència dels fabricants dels comissionats de Barcelona, va comportar una profunda crisi industrial, que es va agreujar amb l'epidèmia de còlera de 1854.

El 1835 durant la primera guerra carlina, la vila va patir l'atac de l'Expedició Guergué en setembre i octubre, però fou rebutjada pels liberals, comportant-li el nomenament de Muy Leal Villa el 1838. En el decurs de la tercera guerra carlina, després de la Presa d'Olot el general Rafael Tristany i Parera hi jurà els furs quan els carlins restabliren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874, però la ciutat finalment va caure l'estiu de 1875 en mans de les tropes isabelines d'Arsenio Martínez-Campos.

El 1859 apareixen les primeres publicacions de premsa escrita (La Aurora Olotense i El Faro de la Montaña), i també fou l'any en què es va construir la plaça de braus d'Olot, que actualment ja no es fa servir per als correbous de la festa major; l'última "corrida" amb mort de l'animal s'hi va fer el 2005.

Després dels enfrontaments entre carlins i republicanistes, entrant en la Restauració borbònica, Olot es recupera demogràficament i industrialment, gràcies a l'electrificació, l'arribada del tren el 1911 i la millora de les carreteres. A principis del segle XX comença l'expansió dels tallers d'imatgeria religiosa, que van durar fins al 1950.

El corrent catalanista va començar a prendre força als carlins a partir de finals del segle XIX, i es va produir un increment de publicacions locals. El 1907, el rei Alfons XIII (que visità Olot el 1927, juntament amb les infantes) concedeix el títol de ciutat a la fins llavors vila d'Olot.

En les eleccions de 1931, els olotins es decanten per la República, però hi havia diverses crisis que van provocar relleus entre els regidors i també entre els alcaldes. En les eleccions de 1934, l'ajuntament fou configurat per forces majoritàriament de dreta, que van ser substituïts per una comissió gestora després dels Fets d'Octubre; mentre que les eleccions de 1936 tornen el poder a l'esquerra.

L'esclat de la Guerra Civil va provocar l'incendi d'edificis eclesiàstics i l'assassinat d'una vuitantena d'olotins arreu de la Península. Cal remarcar a Joaquim Danés i Torras, que fou empresonat després d'acabar la guerra, per les seves accions de salvament del patrimoni artístic i cultural. El dia 7 de febrer de 1939, Olot fou ocupat per les forces del general Alonso Vega, mentre que durant la repressió de la postguerra l'afusellament afectà una vintena d'olotins, vinculats principalment a la CNT.

Després de la guerra, algunes famílies s'enriquiren gràcies al contraban, però la majoria de la població visqué una forta crisi econòmica agreujada per l'aiguat del 1940. A partir dels anys cinquanta començà una recuperació industrial i arribaren els primers immigrants.

Actualitat

El 1979 se celebraren les primeres eleccions locals democràtiques. Totes les eleccions celebrades fins a l'any 1999 van ser guanyades per Convergència i Unió, destacant Pere Macias, alcalde entre 1984 i 1996. L'any 1999 entra a governar el Partit dels Socialistes de Catalunya, Lluís Sacrest va esdevenir alcalde fins al 2011, quan es va retirar. D'aquesta època destaquen la construcció de la piscina municipal, els nous jutjats, la nova estació d'autobusos, la reforma del Firalet i els nous pavellons d'esports. L'any 2011 CiU recupera l'alcaldia, que passa a mans de Josep Maria Corominas. Del seu mandat, destaquen la inauguració del nou Hospital d'Olot, el nou Parc de Bombers i la nova Plaça Mercat.

Política

Eleccions municipals

Resultats electorals - Olot, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió - Reagrupament	Josep Maria Corominas	4.898	9	37,95
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Pere Gómez	2.833	5	21,95
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés	Josep Guix	1.601	3	12,41
	Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu	Mireia Tresserras	1.524	3	11,81
	Olot en Comú-Entesa	Xavier Garcia	814	1	6,31
	Partit Popular de Catalunya	Júlia Sala	519	0	4,02
	Plataforma per Catalunya	Ignasi Mulleras	499	0	3,87
Total		13.009		21

Resultats electorals - Olot, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió - Reagrupament	Josep Maria Corominas	4.615	10	37,56
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Josep Guix	3.016	6	24,54
	Plataforma per Catalunya	Moisès Font	939	2	7,64
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Pere Gómez	908	2	7,39
	Partit Popular de Catalunya	Júlia Sala	616	1	5,01
	Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa	Llorenç Planagumà	536	0	4,36
	Alternativa per la Garrotxa	Raül Massanella	506	0	4,12
	Solidaritat Catalana per la Independència	Dani Planàs	503	0	4,09
	Nova Catalunya Independent	Llum Adell	174	0	1,42
Total		12.585		21

Resultats electorals - Olot, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Lluís Sacrest	4.994	9	38,37
	Convergència i Unió	Josep Maria Corominas	3.848	7	29,57
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Coma	1.366	2	10,50
	Alternativa per la Garrotxa-Iniciativa per Catalunya Verds-Entesa pel Progrés Municipal	Margarita Verdaguer	802	1	6,16
	Plataforma per Catalunya	Moisès Font	800	1	6,15
	Partit Popular de Catalunya	Joaquim de Trincheria	775	1	5,95
Total		13.099		21

Resultats electorals - Olot, 2003

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Lluís Sacrest	7.788	12	50,07
	Convergència i Unió	Eudald Morera	3.770	5	24,24
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Joan Torres	1.474	2	9,48
	ApG - CUP - ICV - EPM	Miquel Macias	1.185	1	7,62
	Partit Popular de Catalunya	Joaquim de Trincheria	1.103	1	7,09
Total		15.622		21

Resultats electorals - Olot, 1999

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Lluís Sacrest i Villegas	6.126	10	42,51
	Convergència i Unió	Isabel Brussosa	5.022	8	34,85
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Coma	1.138	1	7,90
	Partit Popular de Catalunya	Joaquim de Trincheria	1.000	1	6,94
	Iniciativa per Catalunya Verds	Miquel Macias	821	1	5,70
Total		14.503		21

Resultats electorals - Olot, 1995

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió	Pere Macias	6.527	11	46,87
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Albert Bramont	3.795	6	27,25
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Joan Barnadas	1.508	2	10,83
	Partit Popular de Catalunya	Joaquim de Trincheria	1.055	1	7,58
	Iniciativa per Catalunya Verds	Miquel Macias	800	1	5,75
Total		14.030		21

Resultats electorals - Olot, 1991

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió	Pere Macias	6.704	12	51,53
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Albert Bramon	3.232	6	24,84
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Joan Barnadas	1.121	2	8,62
	Partit Popular de Catalunya	Joaquim De Trincheria	788	1	6,06
	Iniciativa per Catalunya Verds	Josep Maria Fargas	513	0	3,94
	Centre Democràtic i Social	Jeronimo Jurado	447	0	3,44
Total		13.089		21

Resultats electorals - Olot, 1987

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió	Pere Macias	8.373	15	60,97
	Entesa pel Progrés	Joan Albesa	2.653	4	19,32
	Alianza Popular	Joaquim de Trincheria	966	1	7,03
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Joan Barnadas	954	1	6,95
	Centre Democràtic i Social	Joan Ahumada	368	0	2,68
	Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya	Joan Casula	215	0	1,57
Total		13.897		21

Resultats electorals - Olot, 1983

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió	Arcadi Calzada	7.078	11	49,40
	Candidatura Unitària d'Esquerres	Tomàs Costa	5.783	9	40,36
	Alianza Popular	José María Pagès	941	1	6,57
	Centre Democràtic i Social	José Ros	448	0	3,13
Total		14.443		21

Resultats electorals - Olot, 1979

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Convergència i Unió	Joan Sala	3.562	6	26,21
	Independents d'Olot	Jose Ros	2.920	5	21,48
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Lluís Sacrest	2.848	4	20,95
	Centristes de Catalunya	Margarita Agustí	1.736	3	12,77
	Esquerra Republicana de Catalunya	Marçal Casanovas	1.624	2	11,95
	Partit Socialista Unificat de Catalunya	Daniel Fortet	902	1	6,64
Total		13.796		21

Resultats electorals - Olot, 1934

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Lliga Catalana		2.227	8	42,07
	Front Obrer d'Esquerres		2.186	7	41,30
	Casal Català		859	3	16,23
Total		5.297		18

Cultura

Santa Maria del Tura

Olot és una ciutat amb una forta activitat cultural i artística, d'on han sorgit moviments històrics com les escoles d'imatgeria o l'Escola paisatgística d'Olot. Durant el Renaixement i el Barroc va proliferar una internacionalment reconeguda escola d'imatgeria religiosa, que es va dedicar principalment a la creació de retaules per esglésies i figuretes de pessebre, així com de talles molt treballades i decorades. Un dels més importants imatgers fou Ramon Amadeu. Aquesta tradició va perdurar durant diversos segles. Joaquim Vayreda, va ser l'impulsor, a finals del segle XIX, gràcies a la lluminositat i diversitat dels paisatges de la zona, d'una escola paisatgística on van participar pintors de renom com Modest Urgell o Aristides Maillol, entre d'altres. Actualment l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot s'ha convertit en el centre d'ensenyament d'arts de la província de Girona i ofereix des de Batxillerat d'Arts fins a Estudis de Grau Superior. Des del curs 2010-11 imparteix estudis de Grau en Disseny com a co-seu de l'Escola Superior d'Arts Plàstiques de Catalunya. També hi ha el teatre principal on durant tot l'any es fan representacions de teatre i altres activitats culturals.

Entitats

Pim Pam Pum Foc és una entitat olotina que es dedica des del 1985 a fer correfocs i espectacles pels carrers. El grup està format per una trentena de diables i diablesses. l'any 2010 van celebrar els 25 anys amb l'espectacle Liliana.

L'Espai Ideal és un espai obert i gratuït per als joves perquè puguin fer els deures, jocs, xerrades, classes, etc. a Olot. Es va fundar l'any 2012 i es dedica a l'àmbit d'educació i de joventut. Aquest centre es va crear perquè els joves van demanar a l'alcalde un espai on poder-se relacionar. Els seus objectius principals són satisfer les necessitats dels joves de la població, crear un espai per a aquest col·lectiu de 12 a 24 anys per fer activitats educatives, informatives, inclusives, etc. Per exemple, organitza activitats d'esports i excursions, classes d'idiomes, xerrades interessants relacionades amb els joves i tallers d'informàtica, de cuina ... a part d'això, els joves de la població també poden organitzar activitats en aquest espai, sempre que tinguin el permís de l'Ajuntament.

També té el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans Garrotxa, un nucli d'aquest sindicat a nivell comarcal.

Llocs d'interès

«... Suposo que existeixen altres petites ciutats amb una vida tan agradable com la d'Olot, però dubto que alguna d'elles sigui més admirable... Destil·la un caràcter serè, ordenat... Moltes són les delícies d'Olot. Gastronòmiques i paisatgístiques, modèlic en la seva conceptualització el parc natural dels volcans. També culturals: a Olot, la dialèctica artística entre modernitat i tradició és tan dura com fèrtil...»

Volcà Montsacopa

El Montsacopa és la icona de la ciutat d'Olot que té la morfologia típica d'un volcà, amb un con d'escòries i un cràter circular al capdamunt, des d'on gaudireu de les millors panoràmiques de 360° de la ciutat i de la comarca.

• A les grederes es pot observar la disposició en capes dels diferents materials volcànics en aquestes antigues zones d'extracció de greda.
• El cràter és el resultat de la darrera fase explosiva del volcà.
• Les Torres Carlines: dues torres, miradors amb vistes espectaculars de l'Alta Garrotxa i la muntanya del Canigó.
• L'església de Sant Francesc, dins el recinte fortificat i amb vista panoràmica d'Olot.
• L'Espai de memòria històrica de la Guerra Civil, un rècord a totes les víctimes de la Guerra al cementiri de la ciutat, situat al peu del volcà.

Imatge del volcà del Montsacopa.

El nucli antic

Al segle IX, la vila medieval d'Olot es va desenvolupar al voltant d'una església romànica ubicada on actualment hi ha el santuari del Tura. Els terratrèmols del segle XV van destruir bona part de la vila i es va procedir a reconstruir-la fora la muralla, amb tots els carrers que convergien a la plaça Major. Actualment, el nucli antic de la ciutat acull l'eix comercial, on es poden trobar des de botigues centenàries a comerços de marques reconegudes i multimarca. Així mateix, és on es concentren la majoria d'actes culturals i festius de la ciutat, entre els quals destaquen les Festes del Tura (se celebren pels volts del 8 de setembre i estan declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional), la Fira del Dibuix (18 d'octubre), el Lluèrnia (Festival del foc i de la llum) i el Shopping Nit (la gran festa del comerç, que se celebra a mitjans de juny).

• Hospici: edifici projectat per Ventura Rodríguez a finals del segle XVIII destinat a beneficència. Ha tingut molts usos: mercat, escola de belles arts, museu... Cal destacar el claustre neoclàssic de tres pisos d'alçada.
• Església de la Mare de Déu del Tura: segons una tradició del segle XV, un bou anava cada dia a gratar el terra del mateix lloc. L'amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal, va cavar en aquell punt i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda en prové el nom actual, ja que Tura, en català significa bou.
• Claustre de l'antic Convent del Carme: està llistat Bé Cultural d'Interès Nacional i és un dels pocs claustres renaixentistes conservats a Catalunya. Projectat per Llàtzer Cisterna al segle XVI, té planta quadrada irregular i consta de dos pisos que segueixen l'ordre clàssic dels capitells i frisos.
• Església parroquial de Sant Esteve: l'edifici actual data del 1763 i és obra de Blai de Trincheria. Al Museu Tresor Parroquial hi destaca un Crist abraçat a la creu d'El Greco.

Església de Sant Esteve

El Modernisme

A principis del segle XX es va redactar el primer pla urbanístic de la població sota les ordres d'Alfred Paluzie, arquitecte municipal que va introduir els principis del Modernisme, els quals havia conegut de primera mà a Barcelona.

• Casa Pujador: situada a la plaça del Conill, fou encarregada l'any per Josep Azemar. La façana és de pedra picada i presenta un xamfrà arrodonit coronat per una torre cilíndrica. Té una ornamentació floral i les corbes de la forja dels balcons realitzades a «coup de fouet». A l'interior d'aquesta centenària botiga, es pot admirar el magnífic sostre empostissat.
• Casa Escubós: situada a la plaça del Conill, fou dissenyada per Paluzie l'any 1905. Destaquen les ornamentacions que emmarquen les obertures. És una casa de tres façanes de color verd pàl·lid. Les obertures dels balcons i finestres van ser embellides en la seva part superior amb unes composicions de línies tortuoses, on s'aplica ceràmica vidriada de tipus floral.
• Façana lateral de l'església de Sant Esteve: obra de Sureda de l'any 1905 realitzada amb ceràmica groga amb creus de color verd. Predomina la decoració amb ceràmica de València groga amb motius en forma de creu. Cal fer esment a les rampes d'accés, adornades amb decoracions vegetals típicament modernistes.
• Casa Gaietà Vila: situada a la plaça d'Esteve Ferrer, fou obra de Paluzie de l'any 1905. Destaquen els capitells florals, el ferro forjat i la ceràmica amb decoracions.
• Casa Solà Morales: està situada al passeig de Miquel Blay. Lluís Domènech i Montaner va dissenyar la reforma de la façana (1913) per tal d'unificar dos edificis en un sol casal. Les dues cariàtides són obres de l'escultor Eusebi Arnau.
• Casa Gassiot: situada al carrer de Sant Rafel, fou obra de l'arquitecte Paluzie de l'any 1911. La façana principal llueix una ornamentació de coup de fouet als balcons i una gran escultura al·legòrica que recorda l'especialitat del propietari de la casa.
• Museu de la Garrotxa: conté el quadre La càrrega de Ramon Casas i una exposició d'obres originals per als cartells modernistes de la casa de tabac Cigarrillos París, així com les obres de l'escultor modernista Miquel Blay.

Modernisme, Casa Solà-Morales

Museus

Olot és una terra d'artistes. Els Museus d'Olot expliquen la història de la comarca des de diverses òrbites: art i paisatge, ciència i natura, i artesania i faràndula.

• Casa Museu Can Trincheria: Explica l'ambient que es vivia en una casa senyorial d'Olot del segle XVIII. Conté un pessebre monumental.
• Museu de la Garrotxa: Paisatges dels quadres de l'Escola d'Olot, amb autors com Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, a més d'escultors com Clarà, Blay o Leonci Quera. Destaca, també, el cèlebre quadre de Ramon Casas, La càrrega, així com la col·lecció de cartells modernistes de la marca Cigarrillos París.
• Museu dels Sants d'Olot: Mostra la faràndula olotina i el funcionament d'un taller d'imatgeria religiosa creat l'any 1880.
• Museu dels Volcans: explica per què a la Garrotxa hi ha volcans i de quin tipus són. A més, documenta els terratrèmols que van enderrocar la vila d'Olot al segle XV.
• Col·lecció Bartomeu Pairó i Pont
• Museu Tresor Parroquial
  

  Museu dels Volcans (Parc Nou)

La Moixina i el Parc Nou

La Moixina i el Parc Nou són dos espais que comparteixen la singularitat de les rouredes humides, mostra del que havien estat els boscos de les planes d'Olot. Cal remarcar la presència al sotabosc d'espècies de flora extremadament rares al sud dels Pirineus. Indrets de gran bellesa que van inspirar nombrosos pintors de l'Escola d'Olot de Paisatge.

• Capella de Nostra Senyora de la Salut: va ser cremada l'any 1936 i reconstruïda l'any 1942 gràcies les aportacions d'artistes olotins.
• Fonts de la Moixina i de Bufaganyes: declarades Béns Culturals d'Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular.
• Aiguamolls de la Moixina: s'hi poden observar les comunitats vegetals amants de l'aigua i gran varietat d'ocells.
• Parc Nou: és un parc on hi ha el Museu dels Volcans i un jardí botànic on hi ha un arbre monumental i una roureda que inclou per roures pènols, boixos i grèvols.

El Parc Nou

Batet i fageda

La colada de lava provinent del volcà Croscat, on creix la fageda d'en Jordà, i l'altiplà basàltic de Batet és el paisatge que va captivar Fernando Trueba per atorgar a El artista y la modelo el to idíl·lic que requeria la seva pel·lícula. El camí vell de Batet creua un paisatge que l'home ha modelat amb murs de pedra volcànica i feixes on conrear. Com a teló de fons, els Pirineus ofereixen les millors panoràmiques. La Fageda d'en Jordà amb els seus els tessols, petits turons formats quan la colada de lava del volcà Croscat va escolar-se per una zona d'aiguamolls i el vapor d'aigua va deformar la seva crosta.

Via Verda d'Olot a Girona

Via verda d'Olot a Girona

Una de les rutes més destacades per passejar i fer en bicicleta és la Via Verda, traçat que aprofita el recorregut de l'antic tren d'Olot a Girona.

Alguns dels punts destacats de la Via Verda són:

• Estació del Carrilet d'Olot: el 14 de novembre de 1911 es va inaugurar l'arribada del tren a Olot. Va estar actiu fins al 1969.
• Monument als vençuts: espai de memòria històrica de la Guerra Civil, obra de Claudi Casanovas.
• Fonts de Sant Roc: indret de natura dins la ciutat, on la frescor de l'aigua de la font i el riu Fluvià tenen tot el protagonisme.
• Tossols: descobriu aquests turons d'origen volcànic formats per la interacció de les colades de lava amb zones humides.
• Panoràmiques: gaudiu dels paisatges de postal de la vall d'en Bas, la muntanya del Puigsacalm i del volcà Montsacopa.

Altres obres destacades

• Estadi d'atletisme Tossols-Basil: la pista s'implanta en una clariana de bosc de roure pènol, que queda closa respecte al bosc i del qual reforça la visió. Bosc contigu, bosc a distància i bosc llunyà són les relacions que s'estableixen entre aquella i aquest i que potencien les grades com a feixes petites o com un talús entre clarianes.
• Pavelló de Bany Tossols-Basil: "Fluir des de la plantació de plataners, acompanyar la riera, amb els seus vigorosos pollancres i desembocar des del vessant són els motius que decideixen la voluntat de ser del pavelló".
• Parc de Pedra Tosca: és un projecte de recuperació de l'antiga estructura agrícola creada a partir de la transformació dels Tossols (prominències naturals de pedra basàltica), que activa el factor sorpresa en el seu accés i crea una varietat de recorreguts pel seu interior que permeten descobrir aquest paisatge únic i singular.
• Firalet d'Olot: construït amb peces de basalt, el paviment recupera la topografia de l'antiga colada de lava del volcà Montsacopa.

Parc Atlètic els Tossols

• El Torín (2010), sala d'espectacles dissenyat per l'arquitecte Joan Rodon

Mitjans de comunicació

En premsa escrita, cal destacar que des del 1979 s'edita el setmanari La Comarca d'Olot d'àmbit comarcal, que surt cada dijous. Hi havia hagut altres setmanaris que van desaparèixer en el transcurs del temps: Olot-Misión, L'Olotí, La Garrotxa, Pyrene, El Olotense, El eco de la montaña, Acció Ciutadana.

Pel que fa a mitjans de comunicació audiovisuals, emeten les emissores Ràdio Olot, creada el 1951, la primera emissora a emetre en català després del franquisme, i la cultural Ràdio 90, creada el 1993. En televisió, trobem el canal local Olot Televisió, creat el 1998.

Clubs esportius

Categoria principal: Esport a Olot

El més important club de futbol a la ciutat d'Olot és la Unió Esportiva Olot, que juga a la segona divisió B espanyola, Grup 3, des de la temporada 2013-2014. És l'equip de futbol de la comarca de la Garrotxa que juga a la categoria més alta, però hi ha altres clubs a la ciutat, com l'Atlètic Olot, l'Escola de Futbol Garrotxa, el Joventut Sant Pere Màrtir, o el Club de Futbol Sant Roc. El club esportiu de la ciutat que ha aconseguit més títols a nivell internacional és el Club Patinatge Artístic Olot, en l'apartat de grups xou del patinatge artístic sobre rodes.

El Centre Excursionista d'Olot és una entitat excursionista de la ciutat fundada l'any 1934, com a delegació de la UEC i després del CEC, i més endavant com a entitat independent l'any 1970. Actualment, el Centre Excursionista d'Olot té quasi dos milers de socis repartits en les diferents seccions de muntanya: esquí, espeleologia, BTT, piragüisme, escalada i mainada; esdevenint així la tercera entitat excursionista amb més socis de Catalunya.

Un altre dels clubs importants, en aquest cas, dins l'àmbit poliesportiu, és el Club Natació Olot, que disposa de seccions d'atletisme, natació, tennis, triatló i waterpolo. En altres esports, cal destacar el Club Bàsquet Olot en bàsquet, el Club Patí Hoquei Olot en hoquei patins, el Club Vòlei Olot en voleibol, el Club Tennis Olot en tennis, el Club Tennis Taula Olot en tennis taula i el Club Escacs Olot en escacs i el Club Atletisme Olot - Terra de Volcans en atletisme.

Sindicats locals

• Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Olot.
• Comissions Obreres (CCOO).
• Unió General dels Treballadors (UGT).
• Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)

Gastronomia

La gastronomia pròpia d'Olot i comarca es coneix amb el nom de Cuina volcànica. Els productes alimentaris més significants d'Olot són la ratafia, la botifarra i el pernil. La carn a la brasa, les "Patates d'Olot" i els fesols de Santa Pau amb botifarra de perol són altres plats que han donat fama a les especialitats culinàries de la comarca. Altres ingredients usats en els plats de la cuina volcànica són els bolets (abundants a tota la comarca), les trufes, les castanyes o el blat. Una altra especialitat típica és la coca de llardons d'Olot.

Les característiques volcàniques de la terra garrotxina fan que el sòl sigui fèrtil i de gran riquesa, la qual cosa repercuteix en la cuina de la comarca, on cultura i natura es troben al plat. La Garrotxa ofereix molta bellesa a les persones que s'interessen per conèixer-la, i la gastronomia és un dels seus principals atractius.

Cal destacar entre molts :

• Cuina Volcànica: els restaurants associats al grup de Cuina Volcànica creuen en la necessitat de representar, defensar i promocionar el territori i tota la sev àrea agroalimentària, per això utilitzen en la seva cuina productes conreats, criats i elaborats de manera artesanal a la comarca de la Garrotxa.
• Cuina amb estrella: Les Cols és l'únic restaurant d'Olot condecorat amb dues estrelles Michelin. Situat en una masia reformada pel prestigiós equip d'arquitectes RCR, Les Cols proposa plats elaborats amb productes del territori des d'un punt de vista molt particular.
• Mostra Gastronòmica de la Garrotxa: el mes de novembre es poden degustar els tradicionals "Menús de la Mostra" a diferents restaurants de la comarca. Uns menús que es caracteritzen per l'ús del producte de la terra en les seves elaboracions: fajol, fesols de Santa Pau, iogurt de la Fageda, bolets, ratafia, embotits,etc. A més a més, es pot gaudir del tradicional Sopar de la Mostra, on s'uneixen diversos restaurants en un mateix espai de la ciutat i ofereixen un menú format pels plats creats especialment per a l'ocasió elaborats amb productes del territori i de proximitat.
• Ruta de Tapes: el mes de juny diversos establiments de la ciutat s'organitzen per portar a terme un recorregut gastronòmic a través de tapes elaborades, principalment, amb productes de proximitat, que fan que "us mengeu Olot a mossegades".

Per altra banda, la gastronomia olotina es caracteritza pels seus productes locals, ja que Olot es caracteritza especialment per aquells establiments que elaboren els seus productes gastronòmics de forma artesanal:

• Ratafia d'Olot: un licor elaborat amb aiguardent, nous verdes, herbes i espècies. Una beguda dolça i amb propietats digestives.
• Coca de llardons i tortell de matafaluga d'Olot: fets de manera tradicional, tal com s'ha transmès de pares a fills durant generacions.
• Embotit d'Olot: com la llonganissa, la baiona o la botifarra d'ou, tot elaborat amb carn de porc. El més conegut és el fuet d'Olot.
• Patates d'Olot: s'han convertit en un dels plats més coneguts i reconeguts de la cuina volcànica que es fa a la Garrotxa. Es tracta de patates laminades farcides amb carn i arrebossades amb ou i farina.
• Fajol: en forma de farina és utilitzat per flequers i restauradors. El producte més conegut fet amb fajol són les farinetes que es poden elaborar fregides amb oli i endolcides amb sucre, mel o reducció de ratafia.

Festivitats i fires

Els Gegants d'Olot

Pels volts del 8 de setembre hi ha la festa major d'Olot, les Festes del Tura, d'anomenada arreu de les comarques gironines, on en 5 dies la capital de la Garrotxa s'omple d'activitats per a tots els públics i gustos. Cal destacar les ballades i cercaviles dels gegants d'Olot, un dels símbols més estimats pels olotins, construïts el 1889 i considerats una de les parelles de gegants de més alt nivell escultòric del país.

A més, però, se celebren fires al llarg de l'any:

• Fira de Sant Lluc: és la més important i coneguda, que data de 1314 i és d'origen ramader. Aquesta fira és l'aparador de l'activitat econòmica i social de la comarca, que es completa amb la fira ramadera i la fira del dibuix, totes tres es realitzen el 18 d'octubre.

• Fira del Primer de Maig: també coneguda com la Fira de la Primavera, és la fira complementària a la Fira de Sant Lluc, amb activitats com els mercats de l'automòbil, de roba, d'artesania, d'andròmines i del disc. També es realitzen altres activitats com l'exposició de vehicles antics i la de cotxes tuning, o la mostra de bonsais.

• Fira de l'Embotit: es celebra pel mes de març, al centre de la ciutat, amb activitats relacionades amb l'embotit i altres productes alimentaris.

• Mercat de Nadal i Mercat d'Artesania: es celebren al desembre (Pel pont de la Purissima,6-7-8 de Desembre), relacionats amb el Nadal.

• Aplec del Roser: es celebra el dilluns de Pasqua Florida, a la zona anomenada el Triai d'Olot, on es balla el ball del Triai. Està documentat que al segle XVIII era molt concorregut per la gent de la rodalia, que formaven una àmplia rodona amb els carros i enmig de la qual restava una plaça on feien el ball. Era punt de reunió del jovent que desitjava trobar promès i s'hi concertaven molts prometatges i casaments. En aquesta festa s'havia ballat un ball propi anomenat "Triai" (nom que prové segurament del mot "triall", terme derivat del verb triar) en el qual es triava promesa. El ballador es declarava oferint la mà al final del ball. A principis del segle XXI es va recuperar el ball.
• Festa del Corpus: tot i que antigament era típic la confecció de catifes florals i es feia una processó en motiu del Corpus, actualment la festa consta de la cercavila dels gegants el dissabte, i del ball dels gegants i la ballada de la sardana Adéu Vila d'Olot, el diumenge al migdia. Juntament amb les Festes del Tura, és una de les dues úniques vegades a l'any que els olotins poden veure ballar els gegants.

• Mercat del dilluns: el mercat setmanal d'Olot té els seus orígens al segle XIII. S'hi pot trobar una àmplia oferta de roba i alimentació, Cal destacar, sobretot, el nombre, la diversitat i la qualitat de les parades de fruita i verdura.

• Fira Orígens: fira d'àmbit català on els productes agroalimentaris i els seus productors són els protagonistes. Es tracta d'un espai per aprendre en sessions de cuina en directe, tastar productes i comprar directament al productor.

Educació

Llar d'Infants (0-3 anys)

• Lli Privada El Volcanet
• Lli Privada L'Avet
• Lli Privada Les Baldufes
• Lli Privada La Nina de Drap
• EB Privada Olot Montessori
• Llar d'Infants Sant Pere Màrtir
• Llar d'Infants Sant Roc
• Llar d'Infants Sant Miquel
• Llar d'Infants Les Fonts
• Llar d'Infants Municipal La Gredera del Morrot

Llar d'Infants (3-6 anys)

• Escola Malagrida
• Escola Llar Lluis Maria Mestres i Martí
• Escola Pla de Dalt
• Escola Volcà Bisaroques
• Escola Pia d'Olot
• Petit Plançó
• Cor de Maria
• Escola Sant Roc
• Escola El Morrot

Primària

• Escola Malagrida
• Escola Llar Lluis Maria Mestres i Martí
• Escola Pla de Dalt
• Escola Volcà Bisaroques
• Escola Pia d'Olot
• Cor de Maria
• Escola Sant Roc
• Escola El Morrot

ESO

• Escola Pia d'Olot
• Institut Montsacopa
• Institut La Garrotxa
• Petit Plançó
• Cor de Maria
• Institut Bosc de la Coma

Batxillerat

Batxillerat d'Arts

• EASD D'Olot

Batxillerat d'Humanitats i ciències socials

• Institut Montsacopa
• Institut La Garrotxa
• Institut Bosc de la Coma

Batxillerat de Ciències i tecnologia

• Institut Montsacopa
• Institut La Garrotxa
• Institut Bosc de la Coma

Transport

La ciutat d'Olot disposa d'una xarxa d'autobusos operats per TEISA, anomenada Transports Públics d'Olot (TPO) que connecta el centre i els diferents barris d'Olot. A més, la mateixa empresa TEISA ofereix línies interurbanes amb parada a Olot. La ciutat va tenir parada de tren entre el 1911 i el 1969, quan hi passava la línia Olot-Girona. Inicialment, el projecte d'Eix Transversal ferroviari entre Lleida i Girona contemplava passar per Olot, però els projectes posteriors van descartar-ho, cosa que va comportar que els grups polítics de l'Ajuntament presentessin al·legacions i els veïns olotins signatures a favor del pas del tren per Olot. Les peticions no van tenir èxit, i després de l'aturada del projecte de l'eix, la ciutat ha optat per millorar les connexions amb l'estació de Torelló i la de Figueres-Vilafant.

Línies d'autobús interurbanes

Línia	Ruta	Operador	Detalls
L1643 e1	Girona - Olot (Exprés)	TEISA
L0062	Banyoles - Olot (per Mieres)	TEISA	Fa parada a Sant Miquel de Campmajor, Mieres i Santa Pau. Dimecres Feiners des de Banyoles a les 12:45 i des d'Olot a les 7:15. Dissabtes Feiners des de Banyoles a les 7:25 i a les 12:45 (només arriben fins a Mieres) i des de Mieres fins a Banyoles a les 7:50 i a les 13:10
L0163	Besalú - Castellfollit - Olot - Sant Esteve - les Planes	TEISA
L0534	Olot - Barcelona (Per Banyoles)	TEISA	Fa Parada a Castellfollit de la Roca,Besalú i Banyoles. Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0542	Olot - Barcelona (per Amer)	TEISA	Fa Parada a Sant Esteve d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Amer, el Pasteral, la Cellera de Ter, Anglès,, Sant Martí Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0535	Olot - Batet	TEISA	Circula els dies feiners de mercat a Olot. Des d'Olot a Batet a les 9:15 i a les 12:30 i des de Batet a Olot a les 9:30 i a les 12:45. Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0536	Olot - Girona (per Banyoles)	TEISA	Fa Parada a Sant Joan les Fonts (La Canya),Sant Joan les Fonts,Castellfollit de la Roca,Montagut (Cruïlla), Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Besalú, Serinyà, Banyoles, Porqueres (Mata), Cornellà del Terri (Borgonyà), Cornellà del Terri, Palol de Revardit (La Banyeta), Palol de Revardit (Riudellots de la Creu), Sarrià de Ter i Girona. Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0537	Olot - Lloret de Mar	TEISA	Fa Parada a les Preses, Sant Esteve d'en Bas,Sant Feliu de Pallerols,Les Planes d'Hostoles,Amer, La Cellera de Ter (El Pasteral), La Cellera de Ter, Anglès,Brunyola,Santa Coloma de Farners (Estació d'autobusos), Riudarenes,Sils,Vidreres i Lloret de Mar Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0547	Olot - Vic - Barcelona (per Bracons)	TEISA	Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L0577	Llívia - Puigcerdà - Ripoll - Olot - Girona	TEISA	Circula de Dilluns a divendres feiners. Fa parada a Puigcerdà, La Molina, Planes de Rigart, Planoles, Ribes de Freser, Campdevànol, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Hostal Nou, Olot i Girona. Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
L1666	Sant Privat d'en Bas - El Mallol (la Vall d'en Bas) - Olot	TEISA
	Olot - Camprodon	TEISA	Fa Parada a La Canya, Llocalou, L'Hostalnou de Bianya, Can Pairó, St.Salvador de Bianya, St.Pau de Segúries, Colónia Estebanell i Camprodon. Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
	Olot - Figueres	TEISA	Fa Parada a Olot (St.Miquel), La Canya, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Cruïlla de Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Besalú*, Cruïlla de Maià de Montcal, Can Vilà, Navata, Mas Pau, Cruïlla d'Avinyonet de Puigventós, Vilafant**, Figueres (Plaça del Sol) i Figueres (Estació d'Autobusos). *Entre setmana (De dilluns a divendres), els horaris de les 06:30, 08:30 i 18:30, hauran de fer transbord a Besalú, amb els autocars que surten d'Olot (que van directes), o sigui, que la gent que agafi el bus de les 06:30, després hauran de fer transbord amb el bus que ha sortit d'Olot a les 06:45. El de les 08:30, transbord amb el bus que surt a les 09:00 i el de les 18:30, el de les 18:45. **A Vilafant realitza parada a la N-260 del nucli urbà. No Circula pel Camp dels Enginyers. Per veure els horaris heu d'entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
	Olot - Polígon del Politger - Tortellà - Montagut	TEISA	Fa Parada a la Solfa, Parc Pequin, Ambulatori, Plaça Catalunya, Hospital, Olot Estació, Sant Miquel, Les Tries, Sant Cosme, Polígon Begudà, Montagut, Tortellà, Poliger Nord i Poliger Sud. Només actiu entre dilluns i divendres feiners. Per veure els horaris heu d'entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
	Olot - Ripoll (per Sant Joan de les Abadesses)	TEISA
	Olot - Riudaura	TEISA
	Olot - Santa Pau	TEISA
	Olot - UAB (per Amer)	TEISA
	Olot - UAB (per Banyoles)	TEISA
	Olot - Vic (per Bracons)	TEISA	Fa Parada a Les Preses (excepte els que van direcció Barcelona) Per veure els horaris entrar a la pàgina web de la TEISA (www.teisa-bus.com)
	Olot - Oix	TEISA

Línies d'autobús urbanes: el TPO

El Transport Públic d'Olot (TPO) és operat per l'empresa TEISA i té quatre línies

Línia	Ruta	Operador	Detalls
LA	Les Tries - Bonavista	TEISA
LB	Sant Miquel - Pla de Dalt	TEISA
LC	Les Tries - Hostal del Sol	TEISA
LD	Estació d'autobusos - Sant Pere Màrtir	TEISA

Olotins il·lustres

El 18 de juny de 1915, la sessió plenària del consistori, presidida per l'alcalde Eveli Barnadas, va aprovar el reglament que havia de regular la inclusió del retrat de personatges notoris de la societat local. El criteri adoptat primava el reconeixement del mèrit “demostrado por obras o instituciones debidos a un talento o caridad que sean de interés y dominio público” en els camps de la ciència, la literatura, les arts o la beneficència. La galeria es va inaugurar el 5 de desembre d'aquell any. Els primers quadres d'homenatjats que van ingressar a la galeria olotina van ser els del jurista Joan Pere Fontanella (1575-1649) i el filantrop Camil Mulleras Garrós (1844-1909), pintats per Francesc Vayreda, i del literat Pau Estorch i Xiqués (1805-1870), obra de Rogeli López. Actualment, comprèn divuit olotins il·lustres (a més dels citats, el pintor i escriptor Josep Berga i Boix, l'escultor Miquel Blay, l'escriptor Jaume Bofill, el farmacèutic i botànic Francesc Xavier Bolòs, l'escultor Josep Clarà, el metge i historiador Joaquim Danés, la terciària Lliberada Ferrarons, l'empresari i filantrop Manuel Malagrida, l'eclesiàstic Joaquim Masmitjà, el banquer i historiador Francesc Monsalvatje, el pedagog i historiador Esteve Paluzie, el religiós i músic Antoni Soler, l'escriptor Joan Teixidor –l'última incorporació, el 2013–, el pintor Joaquim Vayreda i l'escriptor Marià Vayreda. L'artista Bartomeu Mas Collellmir (les Preses, 1900-Olot, 1980) és autor de vuit dels retrats de la galeria. La Galeria d'Olotins Il·lustres està ubicada al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Olot i consta d'un retrat de cadascun realitzat per algun artista.

• Bartomeu Agustí i Vergés, arquitecte.
• Joan Aubert i Camps, arquitecte.
• Josep Berga i Boix, pintor paisatgista, pedagog i escriptor català.
• Miquel Blay i Fàbregas, escultor.
• Jaume Bofill i Mates, escriptor, poeta i polític.
• Francesc Xavier de Bolòs i Germà, farmacèutic i naturalista català.
• Josep Clarà i Ayats, escultor.
• Joaquim Danés i Torras, metge i historiador.
• Pau Estorch i Siqués, metge i escriptor.
• Lliberada Ferrarons i Vives, venerable i treballadora tèxtil.
• Joan Pere Fontanella, jurista i polític català.
• Manuel Malagrida i Fontanet, empresari i promotor.
• Joaquim Masmitjà i de Puig, sacerdot i fundador de la congregació de Missioneres del Cor de Maria.
• Francesc Montsalvatge i Fosas, historiador, escriptor i polític.
• Camil Mulleras i Garros, fabricant i benefactor.
• Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari.
• Antoni Soler i Ramos, compositor.
• Joaquim Vayreda i Vila, pintor paisatgista.
• Marià Vayreda i Vila, escriptor i pintor.
• Joan Teixidor, escriptor i editor
• Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor

Vegeu també

• Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina
• Serrat del Solà (Olot)
• Fundació d'Estudis Superiors d'Olot
• Can Grau (Olot), casa protegida com a bé cultural d'interès local
• Carrer de Fontanella (Olot), vial amb edificis bé cultural d'interès local

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament d'Olot
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya