Als Estats Units, l'ús raonable el determina un jutge, que analitza com s'aplica cadascun dels quatre factors de l'ús raonable a un cas concret.
1. La finalitat i el caràcter de la utilització, tant si té una naturalesa comercial com si és per a entitats sense ànim de lucre
Normalment els tribunals se centren en el fet que la utilització sigui "transformativa", és a dir, si afegeix una expressió o un significat nou a l'obra original, o bé si només n'és una còpia. Els usos comercials tenen menys probabilitats de ser considerats raonables, tot i que és possible obtenir ingressos amb un vídeo i continuar beneficiant-se de l'ús raonable com a defensa.
2. La naturalesa de l'obra amb drets d'autor
L'ús de material basat en fets reals té més possibilitats de considerar-se ús raonable que l'ús d'obres purament fictícies.
3. La quantitat i la substancialitat de la part utilitzada en relació amb tota l'obra amb drets d'autor
És més probable que es consideri ús raonable la utilització de parts petites del material que no la de grans parts de l'obra. De totes maneres, per petita que sigui la part que se n'utilitza, és possible que no es consideri ús raonable si constitueix la part central de l'obra.
4. L'efecte de l'ús en el mercat potencial o el valor de l'obra amb drets d'autor
És probable que els usos que puguin perjudicar la capacitat del propietari dels drets per obtenir guanys a partir de la seva obra original no es considerin casos d'ús raonable. De vegades, els tribunals han fet excepcions pel que fa a aquest factor en casos relacionats amb paròdies.