Un matí d’hivern qualsevol al barri de Sants de Barcelona. Pels carrers del voltant de la plaça Osca apareixen desenes de petits cartells a portals de finques i cases: “Compro piso, hasta 300.000€, pago al contado”, resen en aquesta ocasió. Ja fa mesos que el veïnat d’aquest i altres barris de Barcelona els troba habitualment a cada cantonada. Estan associats a un número de telèfon i un nom de pila –en cap cas una marca empresarial–, tot i que de vegades són anònims.
Una dona de mitjana edat amb aparença d’executiva es passeja per la zona, cinta adhesiva en mà, col·locant les octavetes apressadament. “Perdona, tinc un amic que ha rebut un pis en herència i se’l voldria vendre”, la interpel·lem de forma espontània. El seu nom és Luisa i diu que treballa com a personal shopping d’Eurohouse Real Estate, una societat immobiliària amb oficina al carrer de Sants. Ens entrega un dels cartells i ens convida a fer que el nostre amic fictici la contacti.
No era difícil d’imaginar que darrere de tants cartells s’hi amagava quelcom més que un particular. Des d’un primer moment sorprenien les referències a diferents noms de persones en anuncis que indiquen el mateix número de telèfon. En un Fátima, en l’altre Álex i en dos més cap remitent, però tots amb dígits idèntics i diversos formats: un fet a mà, l’altre amb ordinador, algun més detallat i la majoria breus en el missatge. [Llegir més ]
