1944
1944 | |
---|---|
Ans : 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1944 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
- 10 de junh - Chaple de la quasi totalitat dels abitants del vilatge lemosin d'Orador de Glana per un destacament del 1èr batalhon de la Panzerdivision Das Reich: 642 mòrts.
França[modificar | modificar la font]
Adopcion dau drech de vòte femenin par la Comitat francés de Liberacion nacionala (21 d'abriu) que foguèt confirmada per una ordonància dau GPRF lo 5 d'octòbre.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Alemanha[modificar | modificar la font]
![](http://web.archive.org./web/20201108091656im_/https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Selection_on_the_ramp_at_Auschwitz-Birkenau%2C_1944_%28Auschwitz_Album%29_1b.jpg/220px-Selection_on_the_ramp_at_Auschwitz-Birkenau%2C_1944_%28Auschwitz_Album%29_1b.jpg)
L'annada confiermèt lei resultats de 1943 : l'Axe èra plus capable de ganhar la guèrra e l'equilibri relatiu de l'annada precedenta se rompèt en favor de la Granda Aliança. Ansin, la Wehrmacht, en despiech d'una resisténcia acarnada e sovent ben organizada, poguèt plus menaçar leis armadas aliadas. Dins aqueu contèxte de desfacha pròcha, lo caractèr racista dau regime s'afiermèt mai e Hitler ordonèt una acceleracion de sa politica d'exterminacion dei « raças inferioras ». De mai, ordonèt l'organizacion de la desfacha dei frontieras dau Reich dins l'encastre d'una guèrra raciala còntra leis « òrdas de l'Èst ». Ansin, gràcias a la man d'òbra captiva e a l'esfòrç de racionalizacion menat per Albert Speer, Alemanha poguèt contuniar de resistir fins a 1945.
Dins aquò, militarament, la situacion se compliquèt en Euròpa Occidentala. En Itàlia, après de combats violents dins la region de Monte Cassino (17 de genier - 19 de mai), leis Aliats rompèron lo frònt italian e ocupèron Roma (4 de junh). Pasmens, mau capitèron de destrurre lei fòrças alemandas que capitèron de se restablir lòng de la Linha Gotica. Sustot, lo meteis mes, leis Aliats capitèron de desbarcar en Normandia. Après una batalha saunosa (6 de junh - 29 d'aost), capitèron de prendre la region e menacèron d'enceuclar plusors armadas alemandas. La Wehrmarcht deguèt alora se retirar vèrs l'èst e abandonar la màger part de França, especialament après lo desbarcament de Provença que menaçava d'enceuclament lei fòrças desplegadas lòng dau litorau. En particular, lo 25 d'aost, París foguèt liberat. Lei soudats alemands capitèron de se restablir lòng de la frontiera occidentala dau Reich e dins lei País Bas onte arrestèron una operacion aeroportada còntra Ruhr (operacion Market Garden).
Se la situacion èra marrida sus lo frònt occidentau, venguèt rapidament catastrofica a l'Èst. D'efèct, après divèrsei succès, coma la levada dau sètge de Leningrad qu'aviá causat de milions de mòrts, liats a son ofensiva de la fin de 1943, lei Sovietics comencèron l'operacion Bagration lo 22 de junh. A l'origina, l'ofensiva èra una diversion en Bielorussia mai lei defensas alemandas d'aqueu sector, minadas per la manca de mejans e leis accions dei partisans, s'afondrèron. Fins au 19 d'aost, aquò entraïnèt la destruccion dau Grop d'Armadas Centre e la pèrda totala de 25 divisions. Lei Sovietics agantèron Vistula e lei frontieras de plusors aliats d'Alemanha. En setembre, Romania cambièt de camp e jonhèt lei rengs deis Aliats obligant la Wehrmacht d'abandonar la màger part dei Balcans. Bulgaria l'imitèt rapidament. En revènge, Alemanha capitèt d'ocupar solidament Ongria.
Après aqueu succès, lei Sovietics, durament tocats per lei còntra-atacas alemandas en Polonha, laissèron lei SS anientar l'insureccion de Varsòvia, çò que li permetèt d'eliminar l'oposicion de la resisténcia polonesa non comunista. Puei, après una pausa, comencèron leis ofensivas dirèctas còntra Alemanha e Ongria. En particular, lo 29 de decembre, lei Sovietics ataquèron en direccion de Budapèst.
Regardant la politica d'exterminacion dei pòbles « inferiors » per leis Alemands, l'annada foguèt marcada per la fin de la liquidacion dei guètos josieus de Polonha e l'exterminacion fòrça rapida de la màger part dei Josieus d'Ongria après l'ocupacion dau país per la Wehmarcht. Ansin, dins lo corrent de l'estiu, lo camp d'Auschwitz conoguèt « l'apogèu » de son foncionament amb aperaquí 400 000 Ongrés tuats en 56 jorns entre lo 15 de mai e lo 8 de julhet. En parallèl, l'exterminacion deis Eslaus contunièt mai lo ritme demeniguèt un pauc car lo Reich aviá besonh de man d'òbra per sostenir son esfòrç de guèrra. Per exemple, « solament » 700 000 presoniers sovietics foguèron ansin executats entre 1942 e 1944.
Union Sovietica[modificar | modificar la font]
![](http://web.archive.org./web/20201108091656im_/https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/RKKA_Lviv.jpg/220px-RKKA_Lviv.jpg)
Après tres annadas de guèrra, l'an 1944 confiermèt l'avantatge militar sovietic aquistat en 1943. D'ara endavant, la Wehrmacht, en despiech de la superioritat de son armament e de sa formacion, podiá plus menaçar l'Armada Roja.
D'efèct, perseguida de l'ofensiva ivernenca de l'Armada Roja acomençada lo 18 de decembre de 1943. Au nòrd, lei Sovietics avancèron de 200 km en direccion de Narva e de Pskov (genier). Au sud, Bug e Dniestr foguèt passats dins lo corrent de febrier e de març e de fòrças sovieticas intrèron dins la Galícia Polonesa onte menacèron la vila de Lviv. Lo front s'estabilizèt vèrs lo 15 d'abriu après lei presas d'Odessa e de Ternopol que permetèron d'acabar la liberacion d'Ucraïna. En Crimèa, Sebastopòl foguèt a son torn liberada lo 9 de mai.
Puei, lei Sovietics organizèron una ofensiva parallèla au desbarcament aliat de Normàndia. Acomencèt lo 23 de junh en Bielorussia e permetèt a l'Armada Roja de reconquistar Minsk (3-11 de julhet), d'intrar en Polonha, de conquistar Lublin (24 de julhet), Brèst-Litovsk (28 de julhet) e d'agantar la Prússia Orientala (30 de julhet). Aquela campanha foguèt la desfacha pus importanta d'Alemanha dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala. D'efèct, tot lo centre de son armada s'afondrèt entraïnant l'enceuclament de sei fòrças septentrionalas dins lei regions balticas e la retirada precipitada de sei tropas dei Balcans. Sus un front de 1 000 km, l'avançada sovietica agantava 600 km. D'ara endavant isolada, Finlàndia deguèt demandar un armistici lo 19 de setembre. En revènge, Stalin refusèt d'ajudar l'insureccion de Varsòvia (1èr d'aost - 2 d'octòbre) que foguèt finalament anientada per leis Alemands.
En Euròpa Centrala e dins lei Balcans, leis aliats d'Alemanha assaièron d'abandonar lo conflicte. Romania e Bulgaria i capitèron mai leis autoritats localas s'afondrèron rapidament en fàcia de còps d'estat comunistas. Lei dos país declarèron alora la guèrra ais Alemands. En revènge, en Ongria onte la preséncia alemanda èra encara poderosa, Hitler poguèt ordonar l'invasion dau país. L'amirau Horthy foguèt arrestat e leis Alemands concentrèron de tropas importantas per defendre Budapèst atacada en decembre. Enfin, tot lo sud dei Balcans foguèt liberada per d'ofensivas dei tropas iogoslavas menadas per Tito. Belgrad foguèt ansin presa lo 20 d'octòbre. Pasmens, dins lo nòrd, Croàcia capitèt de resistir.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Après d'annadas d'inaccion relativa, lei Japonés organizèron una ofensiva generala còntra lo sector sud dau frònt chinés en abriu. Dicha operacion Ichi-Go, l'ataca durèt fins a la fin de l'annada. L'objectiu èra d'ocupar lei basas estatsunidencas dau sud-oèst de China qu'èran utilizats per leis Estatsunidencs per bombardar Japon. En abriu e en mai, lei Japonés ataquèron donc lei tropas chinesas cargadas de protegir la posicion estrategica de Luoyang que deguèron se retirar. Puei, dins lo corrent de mai, ataquèron e ocupèron lei vilas de Changsha, de Hengyang, de Guilin e de Liuzhou.
A la fin de l'annada, l'armada imperiala aviá donc ocupat un important territòri suplementari. Pasmens, dins lei fachs, lei territòris tenguts per lei Nipons en China èran desenant tròp importants per sei capacitats d'ocupacion e d'avitalhament. Ansin, tre la fin dau mes de decembre, l'armada japonesa comencèt de faciar de dificultats grèvas en China.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Dins l'encastre de la Segonda Guèrra Mondiala e de la recèrca d'armaments novèus, de progrès importants foguèron realizats dins lo corrent de l'annada :
- intrada en servici dau premier fusiu d'assaut vertadier (lo Sturmgewehr 44) qu'èra estat desvolopat per l'armada alemanda per coplar en una arma unica lo fusiu tradicionau de l'infantariá e lo pistolet mitralhaire.
- assai dau premier prototip d'AWACS per l'aviacion estatsunidenca que modifiquèt un TBM Avenger per l'equipar d'un radar permetent de detectar d'avions amb una portada d'aperaquí 160 km.
- intrada en servici dau premier míssil de crosiera (V-1) au sen de l'armada alemanda.
Astronomia[modificar | modificar la font]
Publicacion de la premiera carta radioelectrica dau cèu de la galaxia nòstra per Grote Reber (1911-2002). Aquò marquèt lo començament de la radioastronomia que venguèt una disciplina importanta, especialament per l'observacion d'objèctes malaisats d'observar dins lo domeni vesedor.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 1 de genièr - Omar Hasan Ahmad al-Bashir, president de Sodan
- 6 de genièr - Rolf M. Zinkernagel, biològ soís, Prèmi Nobel
- 9 de genièr - Jimmy Page, musician britanic (Led Zeppelin)
- 18 de genièr - Paul John Keating, primièr ministre d'Austràlia
- 21 de genièr - Uto Ughi, violonista italian
- 27 de genièr - Mairead Corrigan, activista politic irlandés, Prèmi Nobel de la Patz
- 2 de febrièr - Oqil Oqilov, primièr ministre de Tatjiquistan
- 15 de febrièr - Dzhokhar Dudaiev, president de Chechenia (m. 1996)
- 16 de febrièr - António Mascarenhas Monteiro, president de Cap Vèrt
- 24 de febrièr - Robèrt Martí, romancièr e umorista occitan
- 1 de març - Roger Daltrey, musician britanic (The Who)
- 6 de març - Kiri Te Kanawa, cantaira nouzelandesa
- 20 de març - Erwin Neher, fisiologista alemand, Prèmi Nobel
- 19 de març - Said Musa, primièr ministre de Belize
- 24 de març - Han Myung-sook, primièra ministra de la Corèa del Sud
- 24 de març - Vojislav Koštunica, primièr ministre de Serbia
- 26 de març - Diana Ross, cantaira americana (The Supremes)
- 7 d'abril - Gerhard Schröder, primièr ministre d'Alemanha
- 7 d'abril - Makoto Kobayashi, fisician japonés, Prèmi Nobel
- 19 d'abril - James Heckman, economista american, Prèmi Nobel
- 4 de mai - Alem Surre-Garcia, escrivan lengadocian
- 12 de mai - Mary Therese Winifred Robinson, presidenta d'Irlanda
- 14 de mai - George Lucas, realizator american
- 23 de mai - John Newcombe, jogaire de tennis australian
- 27 de mai - Alain Souchon, cantaire e compositor francés
- 28 de mai - Gladys Knight, cantaira americana
- 6 de junh - Phillip Allen Sharp, geneticista american, Prèmi Nobel
- 13 de junh - Ban Ki-moon, secretari de las Nacions Unidas
- 19 de junh - Chico Buarque, cantaire e compositor brasilièr
- 24 de junh - Ticky Holgado, actor occitan (m. 2004)
- 3 de julhet - Michel Polnareff, cantaire francés
- 7 de julhet - Feleti Sevele, primièr ministre de Tònga
- 21 de julhet - John Atta Mills, president de Ghana
- 23 de julhet - Mandy Miller, actritz e cantaira britanica
- 16 d'agost - James Michel, president de las Seichèlas
- 17 d'agost - Rexhep Meidani, president d'Albania
- 20 d'agost - Rajiv Gandhi, primièr ministre d'Índia (m. 1991)
- 21 d'agost - Perry Christie, primièr ministre de las Bahamas
- 12 de setembre - Barry White, compositor e cantaire american (m. 2003)
- 13 de setembre - Henri de Jordan, pintor francés
- 30 de setembre - Jean-Louis Debré, òme politic francés
- 30 de setembre - Diane Dufresne, cantaira canadiana
- 9 d'octobre - Peter Tosh, cantaire Jamaican de reggae (m. 1987)
- 12 d'octobre - Joan Ives Roier, psicològ e activista cultural occitan
- 15 d'octobre - Sali Berisha, òme politic albanés
- 15 d'octobre - David Trimble, òme politic nòrd-irlandés, Prèmi Nobel
- 1 de novembre - Rafik Hariri, primièr ministre de Liban (m. 2005)
- 17 de novembre - Danny DeVito, actor e realizator american
- 17 de novembre - John-David F. Bartoe, astronauta american
- 26 de novembre - Roberto Fontanarrosa, autor e dessenhaire argentin (m. 2007)
- 2 de decembre - Ibrahim Rugova, president de Kosovo (m. 2006)
- 10 de decembre - Andris Bērziņš, president de Letònia
- 28 de decembre - Kary Mullis, quimista american, Prèmi Nobel
- 31 de decembre - Marcèu Rufo, pedopsiquiatre provençal
- Yoweri Kaguta Museveni, president d'Oganda
- Joan Claudi Sèrras, escrivan e lexicograf occitan
Decèsses[modificar | modificar la font]
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Isidor Isaac Rabi
- Prèmi Nobel de Quimia : Otto Hahn
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Joseph Erlanger, Herbert Spencer Gasser
- Prèmi Nobel de Literatura : Johannes Vilhelm Jensen
- Prèmi Nobel de la Patz : Comitat Internacional de la Crotz Roja