Convocatòria de solidaritat amb les encausades de 20G (Estats Units)

Rebut al 27.12.17

Convocatòria per a un dia de solidaritat internacional amb les encausades de 20G (20 de gener 2018)

El 20 de gener de 2017, desenes de milers de persones van sortir al carrer per tal de respondre a la inauguració del President Donald Trump amb protestes multitudinàries, entre les quals hi va haver bloquejos creatius i accions combatives. Aquell dia, una de les manifestacions desenvolupades era la d’un “bloc anticapitalista i antifeixista” que desplegava pancartes amb lemes com: “Cap transició pacífica” o “Fem que els racistes tornin a tenir por”. Com a resposta a la protesta, la policia els va atacar amb violència i va rodejar gairebé 230 persones, detenint-les per provocar danys a establiments o per estar pròximes a ells.

Després de tota una sèrie de maniobres legals, van acusar unes 200 persones de 6 delictes (5 acusacions de danys i una d’incitar un disturbi) i 2 faltes (participació en un disturbi i conspiració per fer un disturbi). Cadascuna d’aquestes persones s’enfronta ara a fins a 61 anys de presó.

Aquest és un cas important, perquè representa un intent, per part del govern dels Estats Units, de reprimir les contundents protestes que van ocórrer de forma espontània com a resposta a l’elecció de Trump. Amb les acusacions, l’Estat pretén emmordassar la resistència activa i enviar el missatge d’intolerància cap a la resistència, just en el moment en que és més necessària que mai. A més, el cas és un experiment sobre l’expansió dels poders repressius de l’Estat, atès que els fiscals busquen culpar a tothom, com a grup, de les mateixes finestres trencades, basant-se en la seva mera presència. A més, la policia i altres actors estatals volen redefinir les formes més bàsiques d’organització política—assistir a assemblees, convocar protestes, desfilar en un grup—com a acte de conspiració. Forma part d’una tendència nacional i internacional d’augmentar la repressió dirigida als moviments socials dins dels Estats suposadament demòcrates. Si el govern dels Estats Units té èxit en criminalitzar als moviments socials d’aquesta forma, és probable que altres Estats facin el mateix.

Mentre l’administració de Trump porta al món a la vora de la catàstrofe de forma quasi diària, és important recolzar a aquelles que van arriscar la seva llibertat per tal d’oposar-se’n el primer dels dies del seu mandat. Les protestes del Dia de la Inauguració van establir les pautes per a una gran part de la resistència que vindria i van afirmar que l’administració de Trump i els seus aliats de l’extrema dreta rebrien una forta oposició. Posteriorment, persones a tot arreu del país van utilitzar l’acció directa per tancar gairebé cada aeroport internacional del país en una protesta històrica, que va aturar les polítiques antiimmigrants i islamòfobes del nou govern. Amb la intenció de portar aquesta lluita als jutjats, la majoria de les encausades estan treballant juntes per donar una resposta política a les acusacions i estan aprofitant-se’n de la seva repressió compartida per construir llaços entre diferents llocs i lluites.

És per això que convoquem un dia de solidaritat internacional: el 20 de gener de 2018. Accions solidàries que ja s’han fet per tot arreu, han portat un gran caliu a les acusades que s’enfronten a una gran repressió. A més, aquestes accions formen part d’una pràctica política basada en una lluita compartida que traspassa les fronteres. Demanem la solidaritat, no com a acte de caritat, sinó com a gest que assenyali una complicitat amb la resistència contra l’administració de Trump i el futur que pretén imposar.

Lleida: El CSO La Chispa en perill de desallotjament!!!

El dia 14 de desembre de 2016 es va celebrar el judici contra 2 dels 4 denunciats per la usurpació del CSO Chispa. Sota un ampli dispositiu policial una hora abans del judici es va realitzar una concentració i posterior casserolada a la plaça Sant Joan i pels voltants dels Jutjats de Lleida. Desenes de persones van mostrar el seu malestar davant la judicialització que han viscut i estan vivint les companyes durant tot aquest temps: denunciant la injusta especulació urbanística que la llei defensa i mostrant la solidaritat a les persones criminalitzades per participar en un moviment polític. Els altres 2 denunciats tindran judici el proper 7 de març.

El passat 4 de gener de 2017 va sortir la sentència que condemna a les 2 persones jutjades a 3 mesos de pena/multa a raó de 5 euros al dia. La sentència també acorda el desallotjament de totes les persones que estiguin al CSO la Chispa. La condemna, a més, pretén que s’indemnitzi a l’empresa especulativa (UA sl) per desperfectes de l’immoble. Volem deixar clar que aquesta casa, si no fos per l’okupació de fa 9 anys, ja s’hauria desplomat pel seu estat d’abandó; i que, l’única intenció de UA sl és enderrocar la casa per especular amb el sòl. Davant aquesta condemna queda presentar recurs i impedir que els condemnats es converteixin en caps de turc de l’okupació d’un Centre Social on hi ha participat centenars de persones.

La desobediència que durant 9 anys s’ha dut a terme al CSO la Chispa (okupant de forma permanent les cases i terrenys especulatius de UA sl) és una mostra més d’oposició a aquest sistema legal d’acumulació de la propietat i les riqueses en què es defensen els privilegis dels mafiosos més adinerats i es menystenen les necessitats socials, ecològiques i culturals de la població o zona geogràfica.

Creiem que la propietat privada atorga tot els privilegis a uns pocs. La resta, estem cansades d’entendre la lògica capitalista: que promou treballs precaris per aconseguir un habitatge, mentres defensa el dret als que monopolitzen la propietat privada i riqueses (bancs, especuladors, famílies riques, església catòlica, multinacionals i estats) a enganyar, explotar, enverinar i desallotjar la classe treballadora. Davant tot aquest despropòsit només ens queda lluitar, desobeint les lleis fetes a mida pels poderosos i solidaritzant-nos amb els actes de dignitat que planten cara a l’imperialisme-capitalista-burgés-socialdemòcrata.

SI VOLEN DESALLOTJAR EL C.S.O. LA CHISPA ELS ESTAREM ESPERANT!

UNEIX-TE A LA RESISTÈNCIA: SOLIDARITAT i DESOBEDIÈNCIA!

Més informació a: csolachispa.wordpress.com

en español

Catalunya: Acció contra la caça i la propietat privada

DEFENSEM LA TERRA!

Defensem la terra d’aquellxs que la volen privatitzar, defensem la terra d’aquellxs que es pensen que és seva, defensem la terra d’aquellxs que la volen destruir!

No volem veure com allò que no hauria de ser de ningú, la terra, és privatitzada i destruïda pels interessos capitalistes. No volem veure com els animals són engabiats, l’assassinat per part de caçadorxs, és el seu únic destí.

És per això que passem a l’acció, ataquem a la propietat privada i als interessos capitalistes que busquen l’obtenció de beneficis a partir de la caça privada d’animals engabiats.

No entenem de murs, de gàbies ni de tanques, és per això que lluitem per obrir noves vies per on pugui passar la llum, per on passin nous aires, per on puguem passar lliures animals i persones.

Amb l’objectiu d’obrir nous camins de llibertat, hem destruït part de la tanca que delimitava una gran propietat privada on es generen beneficis econòmics a partir de la caça d’animals que es troben presos dins d’aquest tancat. Obrim el tancat per obrir una escletxa de vida i llibertat enfront de la mort segura per tots els animals que es troben presos.

Utilitzem l’acció directa, utilitzem l’atac i el sabotatge com a eina de propaganda i com a eina per frenar l’avanç de l’explotació i extermini del “nostre” planeta. Fem una crida a rebel•lar-nos contra el sistema establert, fem una crida a la defensa de la terra, fem una crida a la difusió de l’acció directa com a eina per fer front a la seva violència.

Defensem la Terra!

A.N.I.M.A.L.S
(Anarquistes Nòmades Indomesticables Misterioses Actives Lluitadores i Sensates)

Catalunya, Alt Urgell, 30/10/2016.

en español

Catalunya: Acció per la defensa de la Terra

DEFENSEM LA TERRA!

Defensem la terra d’aquellxs que la volen privatitzar, defensem la terra d’aquellxs que es pensen que és seva, defensem la terra d’aquellxs que la volen destruir!

N’estem fartxs de veure la destrucció del territori on vivim, allà on abans hi havia muntanyes ara hi ha canteres. No volem seguir indiferentxs ni assegudxs davant la devastació de rius, boscos, muntanyes i animals; és per aquest motiu que passem a l’acció en defensa de la terra.

Ataquem a les màquines que destrueixen el territori, les ataquem conscientxs que el problema no el tenen les màquines en si sinó el sistema capitalista que és basa en obtenir els màxims beneficis econòmics, costi el que costi, incloent  la devastació del planeta.

Cal recordar que el nostre planeta té uns recursos limitats, el sistema capitalista els explota sense tenir en compte la seva capacitat de regeneració, de manera que la continuïtat del capitalisme està sentenciant a mort al nostre planeta. És urgent acabar amb aquest sistema autoritari i opressor que ho devasta tot per allà on passa.

Ens volen fer creure que l’explotació de la terra i els éssers que hi habiten és necessària pel progrés i la civilització. Nosaltres ens preguntem de quin progrés i quina civilització estan parlant. Si progrés és substituir el que abans era verd i natural pel gris i artificial de l’asfalt nosaltres estem en contra del progrés; si civilització és imposar-nos fronteres artificials i condemnar mig món a la misèria perquè l’altra meitat pugi disposar de cases amb televisió, cotxes i mòbils d’última generació nosaltres estem en contra de la civilització.

Utilitzem l’acció directa, utilitzem l’atac i el sabotatge de les seves màquines com a eina de propaganda i com a eina per frenar l’avanç de l’explotació i extermini del nostre planeta.

Fem una crida a rebel•lar-nos contra el sistema establert, fem una crida a la defensa de la terra, fem una crida a la difusió de l’acció directa com a eina per fer front a la seva violència.

Defensem la Terra!

A.N.I.M.A.L.S.
(Anarquistes Nòmades Indomesticables Misterioses Actives Lluitadores i Sensates)

Alt Urgell, Catalunya, 24/4/2016.

Dinamarca: Sobre la recent repressió a Copenhaguen

Sobre les 5.30 hores  del dijous, 13 d’agost, l’espai del col•lectiu antiautoritari Bumzen va ser assaltat per una quadrilla de policies enmascarats de la brigada anticriminal. Van ser seguits per un exèrcit de polis armats, qui vàren esposar a tots els que estaven presents dins l’edifici. El pretext donat era que ells buscàven a participants en els aldarulls queesvan desencadenar durant una manifestació de Recuperació dels Carrers, el passat cap de semana. No obstant això, per a nosaltres està claríssim que es tracta d’una operació amb motivació política contra la infraestructura del moviment radical.

Tot i que aproximadament 25 persones estiguéssin presents durant l’escorcoll, no van permetre que ningú es quedés a supervisar a la policía mentres rebuscàven detalladament per les seves habitacions i entre les seves pertenències. La poli va seleccionar als individus que tenien la seva dirección oficial a Bumzen per a dur-los al seu negoci policial i acusar-los conforme el pàrraf 134a, participación en un disturbi.

Tres locals més van ser assaltats aquell mateix matí. Dues persones de 17 anys van ser arrestades i engarjolades, acusades de destruir la vidriera d’un banc d’Østerbro, això tot i sent menors i a pesar del fet que el vandalisme es considera un delicte menor.

El dissabte, 15 d’agost, es va dur a terme una manifestació solidària desde la plaça de Blålagårds fins l’espai Bumzen, on es va cuinar també per a la gent. Tots els beneficis van ser donats als presxs.

Contra la repressió i brutalitat policial.

Solidaritat amb els presxs.

anglès | castellà

Xipre: Dos gossos alliberats de les gàbies

[17/8/2015]

XIPRE: Dos gossos van ser alliberats després d’haver estat engarjolats per alguna escòria de l’illa en una gàbia miserable i fastigosa, en condicions terribles i sota l’extrema calor de l’estiu, sense aliment i amb l’aigua escassa i bruta, condemnats a una mort lenta i dolorosa. Ara ja poden viure fora d’aquest infern durant la resta de les seves vides, alegres, sense por ni dolor.

Destrals i tallants seran sempre els nostres aliats.

grec | castellà, anglès

[Barna] Tots els divendres a Poblesec: Sopar i punt de trobada en suport amb les nostres companyes empresonades

Com moltes de vosaltres sabreu, en l’Operació Pandora, el dimarts 16 de desembre, l’aparell repressor de l’Estat va assaltar diverses cases i locals anarquistes, emportant-se a 11 companyes, germanes i amigues acusades de pertànyer a una suposada “organització terrorista”… Després del circ jurídic-mediàtic de l’arsenal antiterrorista que ja coneixem, 4 d’elles van ser deixades en “llibertat” amb càrrecs i les altres 7 van entrar a presó preventiva, sumant-se a la llista de companyes segrestades a les presons del món.

És per aquesta raó que, a part de moltes altres coses, cada divendres, des de les 19 hores, l’Ateneu Anarquista de Poblesec obrirà les seves portes com a punt d’informació i de trobada. També hi haurà sopador vegà.

Ara més que mai hem d’estar fortes, romandre unides, no acotar el cap i lluitar fins que les nostres companyes estiguin amb nosaltres. No deixarem que se surtin amb la seva, no tenim por. Els seus cops, l’única cosa que fan és fer-nos més fortes!!!

Fins a destruir l’última de les gàbies!

En solidaritat, amb tot l’amor i la ràbia!

Algunes Anarquistes de Poblesec.

Lleida: II marxa de torxes contra la presó de Ponent

Bones a totes!

Aquest any la marxa de torxes contra la presó de Ponent, de Lleida, i de suport a les presxs i familiars víctimes de la tortura serà el dissabte 6 de Desembre. S’ha convocat a les 19:00 h a la Plaça Europa de Lleida, al passeig de sobre les vies.

I durant la tarda, a l’hora del kafè (16:30h) a l’Ateneu Llibertari l’Arrel de Lleida (C/ Comptes d’Urgell 31) es realitzarà una xerrada informativa sobre la situació de les companyes anarquistes preses Fransisco Solar i Mónica Caballero, i un debat sobre “l’acció solidaria anticarcerària”.

Perquè hi ha motius de sobra per dir NO a les presons! Ni la de ponent ni la d’enlloc!

PARTICIPA EN LA JORNADA DE LLUITA!

marcha

Llibres, debat, teatre, música i poesia conformaran la segona edició de la Fira del Llibre Anarquista de Mallorca

D’aquí a un mes i brusques, els dies 10, 11 i 12 d’octubre, tindrà lloc al Parc de Ses Veles de Ciutat la II Fira del Llibre Anarquista de Mallorca. Després de diversos mesos de preparació, la Coordinadora Llibertària de Mallorca i un bon grapat d’individualitats afins, ja podem donar per tancat el programa d’activitats, pel que ens disposem a fer-ho públic. A continuació, farem 5 cèntims de tot el que podreu trobar en aquesta segona edició de la Fira mallorquina del Llibre Anarquista.

Una oferta heterogènia de presentacions i debats

Es presentaran un total de 7 publicacions i es proposaran 2 debats que tocaran una gran diversitat de temàtiques. Així, el primer dia de la Fira, l’editorial madrilenya LaMalatesta ens presentarà el llibre La Comuna de París on la militant anarquista Louise Michel, que participà activament de la insurrecció parisenca del 1871, relata de primera mà des de l’exili els fets que visqué. A continuació, es presentarà el quadern didàctic No robarás del col·lectiu Escola Lliure de Barcelona, que fa una anàlisi del model neoliberal tan incrustat en la psique d’àmplies capes de la població occidental que reforça el capitalisme.

L’endemà, l’11 d’octubre al matí, les companyes del Grupo de Estudios Antropológicos La Corrala de Granada ens explicaran a través del seu llibre ¿Por qué no nos dejan hacer la calle? com s’ha anat privatitzant l’espai públic granadí, com s’ha desenvolupat la gentrificació de la Ciutat i com s’ha anat generant des del poder “atractiu turístic” per tal de desenvolupar dita indústria. En haver dinat, tindrà lloc una dinàmica de debat entorn del diari monogràfic Tot Inclòs, que ha publicat aquest estiu la Coordinadora Llibertària de Mallorca, amb la intenció de donar passes en la lluita recentment encetada contra la indústria turística, la qual monopolitza la nostra economia. Seguidament, l’activista catalana Na Pai ens presentarà el llibre En defensa d’Afrodita on diverses autores ens qüestionen el model de relacions monògames que se’ns imposa culturalment, i es proposen les bases teòriques per tal d’apropar-nos, mitjançant les pràctiques, al anhelat alliberament sexual.

El darrer dia de la Fira, Carolina del Olmo ens explicarà la seva experiència com a mare recollida al seu llibre ¿Dónde está mi tribu? on qüestiona la ingerència de multitud d’”experts” mèdics, pedagogs, psicòlegs i nutricionistes, que segresten la presa de decisions dins la maternitat i substitueixen la comunitat -o tribu- que anteriorment participava a la criança dels nostres infants. Seguirà la presentació del llibre Paremos los vuelos de les companyes de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs (Centre d’Internament d’Estrangers) on ens expliquen les deportacions que pateix el col·lectiu migrant -a part de l’empresonament indiscriminat als mencionats CIEs per la seva condició de sense-papers- i com la companyia Air Europa fa negoci amb aquests vergonyosos trasllats. Per acabar, les companyes catalanes del col·lectiu Acció Llibertària de Sants ens presentaran la publicació Clau de volta que pretén el debat dins el moviment llibertari català que a hores d’ara es troba en un procés de coordinació; després aprofitarem la seva presència per debatre sobre l’organització i la coordinació del moviment anarquista.

També hi haurà espai pel teatre, la música i la poesia

Fruit de les diverses sensibilitats que han nodrit l’assemblea que està organitzant la Fira, hem convingut adient incorporar-hi al programa teatre, música i poesia. Així, el divendres 10 d’octubre gaudirem de la representació de l’obra teatral Post, post, post de la companyia madrilenya Las Hipókritas, que faran una crítica despiadada en clau d’humor dels moviments socials actuals, especialment del moviment anarquista, per tal d’incentivar l’autoreflexió. Seguidament, podrem gaudir d’un concert acústic a càrrec dels cantautors locals Xus Santana i Tomeu Quetgles i del trio de raperes Phussyon.

El dissabte 11 d’octubre, una vegada hàgim posat a parir la monogàmia, la Lioparda ens qüestionarà els rols de gènere a través de la seva obra bufonesca Degenerant Utòpics, i posarà sobre la taula la violència que patim per tal d’emmotllar-nos a la imposició del gènere al qual el nostre cos ens ha predestinat. Seguidament, tancarem la vetllada amb més música a càrrec dun Punxa-Discs.

Per concloure la Fira, a les acaballes del diumenge 12 d’octubre es recitarà poesia sobre bases DUB a càrrec d’Amoniako.

Una Fira totalment autogestionada

Com hem assenyalat al principi, tota la Fira ha estat gestionada assembleàriament entre la Coordinadora Llibertària de Mallorca i un grup de persones properes a les idees i pràctiques llibertàries. Pel que fa a l’aspecte econòmic, per tal d’aconseguir l’autofinançament de la Fira, s’han anat realitzant diversos actes previs per tal de recaptar els diners necessaris per portar a gent de fora, quelcom complicat a causa de les condicions d’insularitat que tenim. Avui mateix, dissabte 6 de setembre, tindrà lloc un sopador amb pel·lícula, llibres de segona mà i rifa d’una bicicleta al local de la CNT.

A part, també s’està elaborant diferents materials que es posaran a la venda. Pròximament tindreu ampliada la informació sobre les camisetes, bosses, motxilles, davantals i xapes produïdes a posta per commemorar aquesta segona edició de la Fira i per ajudar a aconseguir l’autofinançament.

Finalment, volem anunciar que durant la Fira s’oferirà beures i menjar i sopar vegà a preus populars per acabar d’aconseguir els diners per fer front a les despeses de la Fira. Quedeu-vos a menjar amb nosaltres i farem germanor!

Esperem que la Fira sigui del vostre gust i que veniu a gaudir-la amb nosaltres. Visca la Fira!

Més informació: firallibreanarquistamallorca.noblogs.org

Barcelona: Anarquia als carrers

a_carrers_web7 DE JUNY DEL 2014 A POBLESEC

11H TROBADA DE DISTRIS I PROPAGANDA (PLAÇA NAVAS)

13H RUTA: LES CÀMERES DE VIDEO VIGILÀNCIA ALS CARRERS

I DESPRÉS…

DINAR A L’ ATENEU ANARQUISTA POBLESEC

“Els carrers han sigut històricament espais de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones.La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada vegada més a la parcel·lació de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal convertint-se en un lloc de pas entre aquestes parcel·les. A les instàncies del poder sempre li ha interessat recuperar aquests espais i moments, sigui a través de la mediació, de la regulació o en el pitjor dels casos de la eliminació o la conversió en espais inhóspids i desèrtics, sense vida. Per si això no fos suficient, graben i controlen els nostres moviments amb càmeres de vídeo vigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència en moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapen al control estatal, que no passen per la cessió, la permissivitat i la demanda. Per això, els carrers, les places han estat sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees per les i els anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formant part de l’història dels carreres dels barris que habitem.

La repressió i la propaganda del Poder amb els seus mecanismes (transició democràtica, creació d’un enemic intern, dispositius d’alineació com la tecnologia, el control, la pacificació…) així com els nostres propis límits i carències, han desencadenat que l’anarquisme en els últims anys moltes vegades hagi quedat replegat, perdent visibilitat i perdent en part el carrer com a lloc d’actuació de les lluites i inclús de la més simple quotidianitat, tan necessària per generar afinitats. Aquesta iniciativa precisament és una contribució a trencar amb aquesta invisibilitat com a única voluntat:el plaer de trobar-nos, de generar espais d’intercanvi i complicitat amb autonomia, de teixir vincles basats en el desig de la revolta.”

FEM QUE VISQUI L’ANARQUIA!

Barcelona: Crònica de la mani en solidaritat amb els companys detinguts el 13/11

BcBvlWQIgAAcaXP BcBsJAMIcAAu4pdEl dissabte, 21 de desembre, entre 200 i 300 companys van recòrrer el centre de Barcelona per expressar la seva solidaritat amb els anarquistes empresonats Mónica Caballero, Francisco Solar i amb la resta de procesats pel mateix cas acusats de pertànyer al comando Mateo Morral.

Els gossos de la poli van seguir els seus pasos de ben a prop però, tot i haver-se atacat alguns bancs i la comisaria de Via Laietana (es van llençar un parell de molotov que no van arribar a explotar), no van arribar a carregar. Es van cridar algunes consignes com ‘la democràcia dura el que dura l’obediència’, ‘la muerte no se olvida ni se perdona, maderos asesinos lo pagaréis caro’, ‘mort a l’Estat i visca l’anarquia’ i per la llibertat dels companys. La mani es va dissoldre sense més problemes a l’arribar al Forat de la Vergonya.

No hi ha noticia de detencions posteriors.

¡Contra l’Estat assassí que retè als nostres companys!
¡Ni un pas enrera! ¡No hi ha perdó!
¡Llibertat Mónica i Francisco!

Santa Coloma de Gramanet: Torna anarquia als carrers!

Els carrers han estat històricament espai de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones. La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada cop més a la parcel•lització de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com a espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal, convertint-se en lloc de pas entre aquestes parcel•les. A les instancies del poder sempre els hi ha interessat recuperar aquests llocs i moments, sigui a través de la mediació, de la regularització o en els pitjors dels casos de l’eliminació o la conversió en espais inhòspits i desèrtics, sense vida. Si això no fos suficient, enregistren i controlen els nostres moviments amb càmeres de videovigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència de moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapin al control estatal, que no passin per la cessió, la permissivitat i la demanda.

Per això, els carrers, les places han sigut sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees pels i les anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formen part de la història dels carrers dels barris que habitem. La repressió i la propaganda del Poder amb els seus mecanismes (transició democràtica, creació d’un enemic intern, dispositius d’alienació com la tecnologia, el control, la pacificació…) així com els nostres propis límits i carències, han desencadenat que l’anarquisme en els últims anys molts cops hagi quedat replegat, perdent visibilitat i perdent en part el carrer com a lloc d’actuació de les lluites i fins i tot de la més simple quotidianitat, tant necessària per generar afinitats. Aquesta iniciativa precisament es una contribució a trencar amb aquesta invisibilització amb una única voluntat: el plaer de trobarnos, de generar espais d’intercanvi i complicitat amb autonomia, de teixir vincles basats en el desig de la revolta.

Aquest cop farem una trobada especial contra la M.A.T

A la Plaça de a Vila de Santa Coloma de Gramanet de 11 a 14h!

VINE I DIFON – PORTA LA TEVA DISTRI I TOT EL QUE T’AGRADA COMPARTIR

Girona: Detenció d’una companya a les proximitats del Mas Castelló el passat 16 de Setembre

IMG_1928A continuació, el comunicat de la companya que fou detenida el passat 16 de Setembre en el que explica el tracte proferit pels mossos d’esquadra i com ella va viure la situació en un context que ella enten com “repressió quotidiana al context de la lluita contra la MAT

REPRESSIÓ QUOTIDIANA AL CONTEXT DE LA LLUITA CONTRA LA M.A.T

Vaig ser aturada per la policia al camí de la gasolinera. El que per a mi va començar com un control d’identificació, es va convertir en la meva detenció degut a falses al•legacions per part de la policia, una nit de calabós, i enfrontar-me a un judici. El fet de no pertànyer a aquest territori va jugar un paper important al llarg de la confrontació, i va donar lloc a comentaris feixistes i violència policial.

Tan sols puc assumir que la raó que hi ha darrere d’aquesta detenció és dividir-nos i impedir la protesta local. Però no és local, és una lluita local que ens afecta totes, i per tant no ha de quedar-se en un grup reduït de persones que se’n sent responsable, sinó que ha de ser de totes aquelles que tinguin consciència social i ambiental.

La resposta a la massiva intimidació policial i la repressió no pot ser retrocedir, sinó organitzar i donar suport més fortament a tots els nivells possibles.

Gràcies per tot el suport i la solidaritat que he rebut. Continuaré per donar-lo.

Memòria dels fets:

El 16.9.2013 al voltant de les 19h vaig prendre el camí de la gasolinera per a comprar unes begudes. Hi havia un control dels Mossos i em varen demanar la identificació. Els hi vaig entregar el meu passaport i em van dir que poses totes les meves coses al davant del cotxe. Després l’única agent dona em va voler escorcollar. Jo vaig preguntar el perquè, i ells em van dir “perquè som policies”. A la qual cosa jo vaig respondre que no era una raó. Em van escorcollar i em varen preguntar que estava fent allà i jo vaig respondre:”els hi he donat la meva identificació, no respondré les vostres preguntes”. En aquell moment ells estaven molt agressius. Un dels policies em va dir “Pren les teves coses i marxa!”.

Jo sentia que ells no em volien deixar marxar, però havien de fer-ho. I vaig dir amb ironia “gràcies, és un detall de la vostra part!”. Llavors ell em va escopir a la cara, i jo el vaig escopir a ell. Immediatament després em va colpejar al cap. Vaig caure i tres policies es varen asseure a la meva espatlla, em van emmanillar, em van colpejar i el policia que m’havia escopit va dir: “ara sí que entens el català” i em van portar a comissaria. Allà li vaig dir a l’agent que feia els tràmits burocràtics que el seu col•lega m’havia colpejat i que per això volia el seu número de placa, però ella em va ignorar. Llavors em van tancar sense dir-me res. L’endemà van prendre les meves empremtes dactilars, fotos i em van interrogar, però em vaig negar a contestar. Al voltant del migdia em varen portar a jutjats i seguint les instruccions del meu advocat d’ofici només vaig contestar les preguntes del jutge. Després em van deixar anar a l’espera de judici, sembla que els policies van declarar al jutge que jo els havia colpejat a ells. Finalment em vaig posar en contacte amb l’advocat que dóna suport la lluita contra la M.A.T, qui s’encarregarà en un futur del procès.

Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído

Girona: Acampada de resistència activa contra la MAT

sabotagedpylonACAMPADA DE RESISTÈNCIA ACTIVA EN DEFENSA DEL TERRITORI
CONTRA  LA MAT I EL MÓN QUE ELS NECESSITA

QUÈ ÉS?

La línea de Molt Alta Tensió (MAT) és una autopista elèctrica que transporta un mínim de 400.000 volts. S’està construint per interconectar Estats europeus i també el continent europeu amb l’africà. Serveix per comercialitzar i distribuir excedents d’energia produïdes per centrals nuclears I suposades fonts d’energies alternatives. Paral·lelament, és la xarxa que el capitalisme necessita per alimentar a altres projectes e infraestructures de mort i destrucció, com per exemple el Tren d’Alta Velocitat (TAV). Els responsables són els de sempre i les empreses constructores estan implicades en altres projectes de destrucció del territori, empreses entre les quals destaquen Vinci a Europa i Endesa a Amèrica del Sud.

PER QUÈ L’ACAMPADA?

Perquè no es construeixi l’últim tram decissiu per connectar França amb Catalunya. Perquè no passi l’energia de 6 centrals nuclears franceses per aquest territori ni per cap altre. Per prendre la lluita contra la MAT  com un punt de partida cap al qüestionament de la nostra manera de viure, en la seva major part imposada pel domini del Progrés. Per crear un espai de trobada, informació, agitació i acció a les terres afectades.

PER QUÈ AQUÍ I ARA?

Aquest és un moment decisiu després de més de 10 anys de lluita. Al setembre comencen les expropiacions als propietaris que no han volgut firmar la venta dels terrenys necessaris per la construcció de les últimes torres de la MAT a Girona.

Per tot això us convidem a participar activament a l’acampada, per compartir, lluitar i resistir en un lloc autogestionat, lliure de líders i representants. Volem crear moments d’intercanvi i conexió entre diferents lluites, perquè la MAT ens afecta a tots i totes i no és una lluita aïllada.

CONTRA EL PROGRÉS, LES SEVES INFRAESTRUCTURES I ELS SEUS DEFENSORS:
RECUPEREM LES NOSTRES VIDES!

ENS VEIEM EL 23 D’AGOST DE 2013 A LES TERRES DE GIRONA

Porta tot el que necessitis per acampar.
Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído

Barcelona: Dissabte 11 de maig, xerrada-debat sobre la situació del moviment anarquista i la repressió a Xile

xarla2Recorregut històric des dels anys 70, context en el que es desenvolupen les pràctiques anarquistes actuals, repressió i solidaritat, internacionalisme…

Aquest dissabte 11 de maig a les 18h a l’Espai Obert (c/Violant d’Hongria 71, Sants, Barcelona) tindrà lloc una xerrada-debat sobre la situació del moviment anarquista i la repressió a Xile.

Us hi esperem.

QUE LA SOLIDARITAT ENTRE ÀCRATES NO SIGUI SOLS PARAULA ESCRITA

Barna: Testimoni d’Ester Quintana

29 de novembre

Ester Quintana, de 42 anys, va perdre un ull per l’impacte d’un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra el 14N a Barcelona. La seva versió contradiu frontalment la del Conseller d’Interior, Felip Puig.

La teva col·laboració és molt important per l’Ester: Si vas estar a la zona de Passeig de Gràcia entre Gran Via i Plaça Catalunya (C/Casp) el 14 de novembre entre les 20.30 i les 21.00h, o vas veure alguna cosa des de la finestra o balcó d’un pis, posa’t en contacte immediatament amb la família i els amics de l’Ester a través del mail: animsester@gmail.com

Alemanya: Incendiat un cotxe diplomàtic grec en Berlín

Incendiarem el vehicle del coronel Grympiris en el districte parlamentari, governamental i diplomàtic de Tiergarten, Berlín. Grympiris és Agregat de Defensa en l’Ambaixada de Grècia a Alemanya i se li atribueixen responsabilitats per:

-Les ostensibles hostilitats a la frontera amb Turquia, on destrossen i mutilen a les refugiades

-Els acords armamentístics de Grècia amb Alemanya, sense posar atenció a les retallades en el sector sanitari, les pensions i salaris, que condueixen a la població de Grècia al desastre social.

-La política d’austeritat del govern grec, que funciona de titella de la Troica FMI/BCE /UE per assegurar només la riquesa de les elits

-La cooperació de la policia grega amb els feixistes de ‘Amanecer Dorado’ (Chrissi Avgi)

-La violència contra els manifestants en Atenes i altres ciutats

Com a representant militar de l’Ambaixada grega, el coronel Grympiris és un objectiu legítim dels atacs militars.

En la nostra acció, ataquem a l’objectiu sabent que el cotxe s’incendiara en el garatge d’una casa residencial. Així, ens assegurem de descartar la possibilitat d’una ‘voladura’ en els apartaments.

Ens solidaritzem en les presoneres de la guerra social en Grècia, les treballadores en vaga allí, els diferents grups de guerrilla urbana, els immigrants que lluitaren junt als antifeixistes contra el terror de la Junta i de les moltes persones desesperades què, en sort, algun dia celebraran el col·lapse de l’estat grec i la construcció d’un món lliure.

Visca l’anarquia

Unió Incendiària Internacional, 15 d’octubre de 2012

Tessalònica: “Ara som tots persona non grata”. Text d’un(a) compa d’Anglaterra arrestada durant la batuda en l’okupa Delta

Nou dels arrestats en el desallotjament de l’okupa Delta van ser alliberats sota fiança després del judici, en el qual van realitzar una declaració política col·lectiva. Tots els acusats van ser declarats culpables de diversos delictes menors, van rebre sentències suspeses de presó (de 3 a 16 mesos) i tres anys de llibertat condicional.  La quantitat total de la fiança va ser de 7950 euros. Fins avui, el dècim acusat segueix sota custòdia, enfrontant-se al perill de la deportació a causa del perjuri policial: un madero va atestar en la tribuna que el/la compa tenia un passaport fals (el que no és cert).

Uns dels deu arrestats va escriure i ens va enviar un text el 22 de setembre, expressant la seva opinió sobre tota la farsa:ara som tots persona non grata

Mai he vist a un home
que mirés amb tan àvids ulls
aquesta tenda diminuta i blava
que els penats anomenen cel
Oscar Wilde. Balada de la presó de Reading

Compas, què puc dir sobre els últims dies?, a part del teatre de l’absurd, necessito dir més? Des del primer dia en un judici kafkiano, fins a la societat de l’espectacle per fora de la nostra porta principal. Ningú pot començar a entendre que la Junta mai va desaparèixer fins que té una pistola apuntant-li al capdavant a primera hora del matí, el cap copejat contra la paret, llançat al sòl sota una pluja de puntades amb les botes, en un espectacle de pantomima hollywoodiense, que va tirar a baix la façana de la democràcia grega mostrant la seva veritable cara feixista. A qui es creien que havien trobat quan van entrar a l’edifici encocats? A terroristes? No, els veritables terroristes són els de el Parlament que van donar l’ordre!

El que es va donar en Delta no va ser un acte terrorista, va anar un intent de crear un món diferent al que dirigeixen l’Estat i el Capital, de prendre el control de les nostres vides, contra la mort lenta de tots en aquest sistema, un espai alliberat per existir en llibertat, per viure de debò. No vam fer això solament per nosaltres, sinó que estàvem oberts a la comunitat que ens envolta, més del que mai ho estarà un polític.

Dins dels passadissos de la llei i la moral, vam ser sotmesos a la tortura de la societat-presó de l’Estat en la seva forma concentrada, dissenyada per destrossar-nos fins que cridéssim pietat, però vàrem negar! Fins i tot quan ens van forçar a donar les empremtes dactilars, no vam cedir, amb 20 maderos de la MAT en una sala, una pistola en el cap, doblegant-nos el cos de tal forma que no deixessin danys duradors que fessin els seus registres nuls i els deixessin sense efecte davant un tribunal.

Dins de les cel·les, segregats, a les dones se’ls deixava sortir de la cel·la, com si el sexisme no fos una sorpresa fins i tot en el sistema carcerari, sense considerar-les una amenaça en comparació de l’altre sexe. Amagats durant hores i hores dels presos socials, com si fóssim un virus llest per propagar-se.* Vam fer nous compas en les cel·les de comissaria, naturalment, com si fóssim tots el germen d’un sistema malalt. Van arribar a les nostres oïdes histories de brutalitat policial cap a tots els presoners, de confessions forçades a força de pallisses. Encara amb tot això, no has sentit l’alegria de la solidaritat fins que no has sentit als compas cridant des de fora, mentre crides els teus pulmons es tornen a assecar, l’energia de les cel·les tornant a la vida després de cada consigna.

Com a nota addicional, els porcs van decidir llançar a les nostres cel·les, com a mesura extra, a dos yonquis camells xivatos. Aquestes cares les havíem vist després de sortir de la plaça Rotunda, l’anomenat victoriós camp de batalla que els maderos han omplert de yonquis i secretes en cada cantonada. No fa falta dir que ens vàrem llevar de la seva vista de seguida, sense permís dels nostres carcellers, per evitar que se’ns taquessin les mans de sang, o pitjor, que les nostres paraules arribessin a les seves oïdes. Deixem una cosa clara: l’Estat pot reclamar qualsevol plaça o zona que vulgui, però no són més que símbols, espais físics; el nostre rebuig és molt més que això. Per això, deixa que el cap de policia es pavoneje per Rotunda envoltat d’una dotzena de maderos de la MAT; deixa-li que la pobli de xivatos; som molt més que això.

El procés judicial no va ser més que un tribunal militar, encara que fins a un tribunal militar hauria estat més precís en el tractament de les proves. Els jutges ja havien aclarit les seves ments burgeses amb ordres expedides des de dalt, sense pietat com va exigir el Ministre d’Ordre Públic i Justícia, però tampoc esperàvem menys i mai demanàrem la seva pietat. Això és la democràcia, que va ignorar el fet que el passaport d’un(a) compa de Colòmbia va ser jutgat falsament pels maderos, que no tenien cap dret a això. La prova va demostrar que la identificació d’aquesta persona és autèntica. Solament volien un ostatge, arrabassat de nosaltres just al final, sense que ho sabéssim. Així funciona la beneïda democràcia i no esperàvem menys.

La pitjor conseqüència possible d’aquest espectacle és que ens dividís.

La encarcelació va unir als compas, jo inclòs(a), fins i tot malgrat les diferències d’opinió. Quan tota la bota de l’opressió cau sobre els nostres caps, totes les tendències, rivalitats, conflictes interns –i em refereixo a tothom– perden el sentit, són més nocives que constructives. Vindran temps pitjors, no hi ha dubte, mentre l’Estat intenti infligir-nos més misèria, mentre ens esclavitzi més a imatge i semblança seva.

Són ells els qui es beneficien de la nostra desunió i ho saben. En el passat, m’hagués preocupat més per una tendència, però ara veient-ho des de fora em puc fer autocrítica. Tot el que importa ara és que estiguem units, resistim i ens organitzem de la forma en què triem, no solament assemblea després d’assemblea o text després de text, sinó amb praxi honesta, praxi, praxi contra el que vingui.

Al meu amic/ga de Colòmbia que segueix segrestat/ada per l’Estat, mans fora del(a) nostre compa.

A la resta de presoners de l’Estat que vam conèixer en les cel·les, foc a totes les presons, a totes les cel·les!

Delta està a tot arreu, segueix viva dins de nosaltres!

d’una persona non grata

castellà, anglès

* Recentment, es va publicar una carta forta, de presos socials tancats en les cel·les de la prefectura de policia de Tessalònica (GADTH), un text escrit durant els dies de tancament dels compas arrestats en l’okupa Delta a les monstruoses sales de detenció (on no hi ha pati, ni accés al bany sense permís, etc.). Els altres detinguts, òbviament, van lliurar la carta als compas perquè els anarquistes poguessin difondre-la (en grec, signada per Presoners en l’antre de mala mort de GADTH). Extracte: “Abans de res, hem d’emfatitzar que, encara que les cel·les de la prefectura de policia estan destinades a la custòdia temporal, molts de nosaltres hem estat tancats durant més de 8 mesos, amb l’excusa que no hi ha espai a les presons. Ara mateix, hi ha un total de 85 detinguts aquí.”

Atenes: Mani antiracista i antifeixista en Patissia

Es va convocar una concentració antiracista pel 26 de setembre a la tarda, en el districte de Patissia (centre d’Atenes), com a resposta immediata a l’últim pogrom feixista a la zona de la plaça Amerikis just un dia abans (25/9) i una contraprotesta contra els neonazis (denominats “ciutadans grecs indignats”) que havien amenaçat amb sortir dels seus forats una altra vegada i propagar el seu terror nacionalista.

Primer, els antifeixistes es van concentrar prop de la cantonada del carrer Stavropoulou amb Lemessou, davant de les oficines de la comunitat tanzana a Grècia, que també havia estat atacada i destrossada el dia anterior a les mans dels matons neonazis (veure vídeo).

Es va dur a terme una assemblea oberta a la plaça Amerikis, amb presència massiva de migrants i veïns que van resistir a les intimidacions feixistes i van discutir sobre els seus problemes diaris. Després, un gran bloc d’anarquistes, antifeixistes, esquerrans, antiracistes i altres solidaris, tant migrants com no, van prendre els carrers corejant consignes antifeixistes.

Alerta antifeixista! Solidaritat entre els oprimits.

fonts: i, ii, iii

Italia, Presxs NO TAV: Carta d’Alessio des de la presó de Prato.

Després del seu transllat  de la presó de Turín a la de Prato, el pres anarquista Alessio Del Sordo, empresonat després de l’operació repressiva contra el moviment NO TAV del 26 de gener de 2012, ha escrit la següent carta:

  23 d’Agost de 2012

Hola a totes i tots:

Vos escric des de la presó de Prato on em translladàren ahir per la vesprada. Feia uns diez que m’apestava a transllat, així que estaba preparat per a això. Els dies anteriors había hagut jaleo amb un brigadier que había tingut que abandonar les sesions després d’insults i colps.

Per tant, donava per descontat  que em deportàren i, així em vaig preparar.

Arribàren les 05 :30, estava despert i vaig dir que no tenía problemes en fer el viatget. Vaig guanyar temps per a anar al bany, beure’m un café, (no hi ha jarana sense café) i preparar-me el millor possible per a resistir. A les 06:30, arribà un sol guarda a dir-me que era hora  d’anar-se’n. Vaig dir-li que no em mouría.  El guarda es  quedà  desconcertat i li sugerí que demanara reforços. En eixe moment, vaig alertar a amics i companys de la secció diguent que m’estaba preparant per a resistir. Al meu nou company de celda li vaig dir que no es clavara per enmig.

Casi una hora després, n’arribàren huit creguent que la mole m’impresionaría i que cedería.

En realitat estaba preparat. Ben untat en oli de girasol, un paper amb totes les dirección i tres sellos pegats a la polla amb cinta adhesiva.

Per donar-me una xicoteta ventaja, vaig cobrir el sòl de l’entrada de la celda amb oli. A l’enèsima negativa, entraren, l’impuls va fer que s’esviraren dos sobre l’oli, un brigadier es va estrellar contra el taburet i es va quedar aturdit. Just anava a propinar un altre colp i se’m tiraren damunt. Va començar el cos a cos. Però gràcies a l’oli i a alguns moviments que vaig aprendre al pati, vaig resistir. Vaig ser derrotat, com estaba previst; encara que quan no pots vencer, tens que fer que la derrota siga digna de ser contada.

Em van portar en volandes per tota la secció entre crits, insults mesclats amb saluts i sorts. No sé res de les meues coses.
En l’oficina de registre, vaig seguir desafiant a la carronya, invitant-los a entrar en la celda d’aïslament. Els covards no entràren.
Tenía que haver ixit a les 07:00. Vaig deixar Le Vallette al voltant de les 10:00. Des del blindat, vaig vore a companys que van vindre a repartir pamflets a l’eixida de la càrcel. El viatge va ser una sauna. Els cabrons de l’escolta se n’anàren a menjar a l’autogrill i em deixàren rostint-me una hora.

Quan vam entrar en Prato, vaig vore una pintada roja en un mur groc vòmit: “VIVA BRESCI”. I, joder, companys, viva Bresci.
Vaig entrar en la secció a les 19:00, després dels procesos clàssics per als qui entren.

Secció III, mitja seguritat, càmares per totes parts en els corredors.

Estem en celdes de tres, hi ha dos xavals amb mi que acaben d’arribar de l’aïllament. Vaig dir: “Bona tarda, presoners, es pot (passar)?”, resposta, “tens raó, estem empresonats, no detinguts. Clar que es pot (passar). Em recibiren preparant-me el llit i alimentant-me. Per a les cròniques, esperem a éste matí. Admet que ahir estaba un poc cansat.

Ara sé que en ésta cárcel som 700, els tres quarts en mitja seguretat i la resta en alta seguritat. Em conten que Prato és un centre de càstig. Mentrestant, éste matí, després de que es córrega la veu de que havía arribat un nou peregrí, vinguérem a saludar-me. La majoría coneixen a “Olga” i mantenen una correspondència. Algú li ha pegat una mirada a un panflet en el que hi havia un escrit meu, així que m’acolliren amb palmades en el muscle.

Ara vull poder resistir-me millor, m’ambiente un poc i vegem com van les coses.

Després de diversos mesos en la XII de Turin puc fer un balanç i crec que es pot conseguir molt organitzant-nos entre presoners. Puc aprofitar mesos d’experiència i una determinació major.

Estic seré, amb la moral alta i sóc conscient de que l’única defensa possible contra el poder és l’atac directe.

Sé que molts company-e-s creuen que la meua el.lecció de no acullir-me a la defensa legal és una el.lecció poc Intel.ligent, poc astuta i que mina l’unitat del moviment NO TAV. Penseu el que vulgueu companys, sols vos puc dir que utilitzaré la Intel.ligència, la astúcia de la que dispose per a unir-me als homes i les dones que combaten contra aquest existent per a llançar colps cada vegada més precisos i deixar clar que seguiré enfrontant-me on siga i a el que siga.

I que els peten a qualsevol arreglo de politicutxos.

Dit això, estic bé encara que desprovist de, pràcticament, tot.

Tornaré a escriure prompte.

Foc i revolta,
Alessio

Per a escriure i expresar la teua solidaritat al company:

Alessio Del Sordo
C.C. via La Montagnola 76
59100 Prato (Italia)

$hile: Claudia López, estudiant de la dansa i anarquista, va ser assassinada d’un tret a l’esquena per la policia fa 14 anys

Claudia López Benaiges, jove anarquista, estudiant de dansa a la universitat, fa 14 anys, durant una protesta contra el 25 aniversari del cop d’Estat feixista de Pinochet, va ser assassinada d’un tret a l’esquena, disparat per Carabiners (Policia) al poble La Pincoya de Santiago (Xile).

Claudia López es va convertir en un símbol per tot el moviment estudiantil xilè, per a les organitzacions socials de la joventut, i fins i tot per al emergent moviment anarquista xilè. La seva mort demostra que el règim xilè actual segueix estant dominat en l´ombra per figures sinistres militar que van ser responsables del cop militar de 1973 i de tot el seguici d’horrors, persecucions i matances de la història recent de Xile.

Avui dia, 14 anys després del seu assassinat, no hi ha responsables ni culpables, la qual cosa només demostra que a Xile encara subsisteix la insidiosa impunitat dels mateixos repressors de sempre.

La seva dansa rebel perdurarà als nostres cors

NO OBLIDAT! NO PERDONAT!

Poemes de la companya Claudia López.

Documental Clàudia al cor

Vídeo d’un ball de Claudia Lopez

Un altre vídeo dedicat a la companya

font