1944
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1944 (MCMXLIV) |
| Islàmic | 1363 – 1364 |
| Xinès | 4640 – 4641 |
| Hebreu | 5704 – 5705 |
| Calendaris hindús | 1999 – 2000 (Vikram Samvat) 1866 – 1867 (Shaka Samvat) 5045 – 5046 (Kali Yuga) |
| Persa | 1322 – 1323 |
| Armeni | 1393 |
| Rúnic | 2194 |
| Ab urbe condita | 2697 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1941 1942 1943 - 1944 - 1945 1946 1947 | |
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- 23 al 26 de febrer: la Nevada Grossa, la més important de tot el segle xx a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, provoquen importants desbordaments a molts rius i rieres i danys molt greus.
- 31 de marçː Primer concert de l'Orquestra Municipal de Barcelona, actual OBC, dirigida per Eduard Toldrà, al Palau de la Música Catalana.[1]
- Inici del combat sistemàtic del maquis.
- Resta del món
- 25 de febrer, Islàndia: el Parlament d'Islàndia decideix la fundació de la República d'Islàndia, formalitzant el trencament dels lligams polítics amb el Regne de Dinamarca amb qui compartia la sobirania sota l'Acta d'Unió del 1918 que reconeixia a Islàndia com a país sobirà, integrant de Dinamarca. La decisió fou referendada pel poble islandès amb un 99% de vots favorables, i amb una altra majoria aclaparadora en el referèndum d'aprovació de la constitució (95%).
- 22 de juliol,Bretton Woods, Carrrol, Nou Hampshire (EUA):signatura dels Acords de Bretton Woods. Acords econòmics que van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra mundial.[2]
- 1 d'agost, Polònia: a les cinc de la vesprada hi comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi; els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 29 de setembre, Iugoslàvia: hi comença l'entrada de l'exèrcit soviètic, el qual ocuparà aquest estat durant l'octubre i el desplaçarà de la influència alemanya (II Guerra Mundial).
- 2 d'octubre, Segona Guerra Mundial: Les tropes del Tercer Reich aixafen la Sublevació de Varsòvia.
- 16 de desembre, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França): Comença la Batalla de les Ardenes. L'Exèrcit Alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar.
- Dènia: Pedro López Elum, professor
Premis Nobel[modifica el codi]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica el codi]
- Països Catalans
- 22 de febrer, Puig-reig, Berguedà: Sílvia Alcàntara, escriptora catalana.[3]
- 1 d'abril, Ceuta: Coloma Lleal Galceran, filòloga, poetessa i professora universitària catalana.[4]
- 29 de juny, Barcelona: Andreu Mas-Colell, polític, economista i professor universitari català.[5]
- 16 de juliol, Barcelona: Carme Arnau i Faidella, historiadora i crítica de la literatura catalana.[6]
- 25 de juliol, Barcelona: Maria Rosa Ribas i Monné, compositora i pianista catalana.[7]
- 1 d'agost, Barcelona: Carme Solé i Vendrell, dibuixant i il·lustradora catalana.[8]
- 3 d'agost, Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, cantant melòdic valencià (m. 1973).
- 17 d'agost, Barcelonaː Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres (m. 2015).[9]
- 31 d'agost, Esparreguera, Baix Llobregat: Anna Lizaran i Merlos, actriu catalana.[10]
- 9 de setembre, Barcelona: Àngels Moll i Esquerra, actriu catalana de teatre i televisió.[11]
- 11 de novembre, Manises, Horta Oest: José Sancho, actor valencià.
- Almenar, Segrià: Enric Bañeres, periodista esportiu català.
- Palol de Revardit, Pla de l'Estany: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor universitari.
- Barcelona : Antoni Casadesús Caralps, interiorista i decorador
- Resta del món
- 6 de gener, Riehen, Suïssa: Rolf Martin Zinkernagel, immunòleg suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1996.
- 25 de gener, Gan (França): Paule Constant, escriptora francesa, Premi Goncpurt 1998.[12]
- 28 de gener, Londres: John Tavener, compositor britànic (m. 2013).
- 16 de febrer, Jackson, Mississipi, EUA: Richard Ford, escriptor estatunidenc.[14]
- 23 de febrer, Beaumont (Texas): Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock (m. 2014).
- 24 de febrer, Milwaukee, Wisconsin (EUA): David Wineland, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 6 de març, Gisborne, Nova Zelanda: Kiri Te Kanawa, la més famosa soprano neozelandesa.[15]
- 20 de març, Landsberg am Lech, Baviera (Alemanya): Erwin Neher, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1991.
- 26 de març, Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu.[16]
- 7 d'abril, Nagoya, Aichi (Japó): Makoto Kobayashi, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.[17]
- 14 d'abril, Hanoi, Vietnam: Nguyễn Phú Trọng, estadista vietnamita.
- 15 d'abril,- Ialkhori (Unió Sovietica): Djokhar Dudàiev, fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria (m. 1996)[2]
- 19 d'abril, Chicago, EUA: James Heckman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000.[18]
- 18 de maig, Londres, Regne Unit: Albert Hammond, cantant i compositor britànic.
- 20 de maig, Yorkshire, Regne Unit: Joe Cocker, cantant anglès.[19]
- 21 de maig, Ballina, Comtat de Mayo (República d'Irlanda): Mary Robinson, política irlandesa, primera dona en ocupar el càrrec de Presidenta d'Irlanda.[2]
- 28 de maig, Tafalla (Navarra): Carlos Solchaga Catalán ,economista i polític basc, ex dirigent del Partit Socialista de Navarra i del Partit Socialista Obrer Espanyol i diverses vegades ministre en diferents governs de Felipe González.[20]
- 5 de juny, Washington DC, EUA: Whitfield Diffie, criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública, premi Turing de 2015.[21]
- 6 de juny, Falmouth, Kentucky (EUA): Phillip Allen Sharp, biòleg molecular nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.[22]
- 13 de juny, Eumseong, Corea del Sud: Ban Ki-moon, vuitè Secretari General de les Nacions Unides.[23]
- 21 de juny, Londres (Regne Unit): Ray Davies, músic anglès, conegut com a líder de The Kinks.[24]
- 29 de juny, Wallington, Surrey (Anglaterra): Geoffrey Arnold ("Jeff") Beck, guitarrista de rock/blues.[25]
- 1 de juliol, Bagdad: Abdelkader El Yanabi, poeta, periodista, escriptor i traductor.
- 7 de juliol, Hampton Lucy, Warwickshire (Anglaterra): Sir Ian Wilmut, científicbritànic, conegut com un dels membres de l'equip que l'any 1996 van clonar per a primera vegada un mamífer de cèl·lules adultes, l'Ovella Dolly.[26]
- 8 de juliol, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.
- 11 de juliol,Mérida, (Veneçuela): Alba Quintanilla, compositora, arpista, clavicembalista, pianista, directora i pedagoga veneçolana[27]
- 14 de juliol, Bilbao, Espanya: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
- 23 de juliol, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa.[28]
- 31 de juliol, Nova York (EUA): Robert Merton, economista, Premi Nobel d'Economia de 1997.[29]
- 1 d'agost, Kémerovo: Dmitri Filipov, estadista.
- 8 d'agost: Katsuhiko Ishibashi, sismòleg.
- 20 d'agost, Bombay (Índia): Rajiv Gandhi, polític indi, sisè Primer ministre de l'Índia (m. 1991).[30]
- 11 de setembre, Casablanca (Marroc): Serge Haroche, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 12 de setembre, Prefectura de Shizuoka: Yoshio Kikugawa, futbolista.
- 28 de setembre, Ciutat de Nova York, Estats Units: Robert Barro, economista estatunidenc.
- 15 d'octubre, Bangor (Irlanda del Nord): David Trimble, polític, Premi Nobel de la Pau de 1998.
- 23 d'octubre, Istanbul (Turquia): Tansu Çiller, economista i política turca, Primer Ministre de Turquia.[2]
- 28 d'octubre, París, França: Coluche, humorista.
- 1 de desembre, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.[31]
- 10 de desembre, Lima: Agustín Mantilla, economista, sociòleg i polític peruà.
- 28 de desembre, Lenoir, Carolina del Nord (EUA): Kary Banks Mullis, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1993.
- Bagdad: Alia Mamduh, escriptora iraquiana.
- Katsuhiko Ishibashi, sismòleg japonès.
- Bagdad: Alia Mamduh, escriptora
- Jamaica: Bob Andy, cantant
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 18 de febrer - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix (n. 1862).[32]
- 27 de febrer - Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 3 de març - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (n. 1890).[33]
- 7 d'abril - Barcelona: Concordi Gelabert i Alart, compositor, professor de música i crític musical català (n. 1882).[34]
- 27 de juliol - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- Roma: Antoni Vilaplana i Forcada, diplomàtic català (n. 1893).
- Resta del món
- 23 de gener - Oslo (Noruega): Edvard Munch, pintor i gravador noruec (n. 1863).
- 31 de gener - París (França): Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (n. 1882).
- 15 de febrer - Regne Unit: Harvey Grace, compositor.
- 5 de març - Drancy, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa.(n. 1876)[31]
- 8 de març - Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc.
- 10 de març - Hilterfingen (Països Baixos): Marie Wuytiers, pintora i dibuixant holandesa (n. 1865).[35]
- 11 de març - Nova York, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà (n. 1876).
- 13 d'abril -Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).[36]
- 17 de maig - Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
- 5 de juny, Pesaro (Itàlia): Riccardo Zandonai ,compositor italià d'òpera(n. 1883).[37]
- 10 de juny, Liverpool: Henry Coward, director de cors i compositor
- 20 de juliol - Biebrich, Wiesbaden, Hessen (Alemanya): Ludwig Beck, coronel general alemany, i Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Alemany durant els primers anys del règim nazi (n. 1880).[38]
- 31 de juliol - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès (n. 1900).[39]
- 8 d'agost - Vihtiː Aino Ackté, soprano finlandesa (n. 1876).[40]
- 11 d'agost - Mataguac, Guam: Hideyoshi Obata, general japonès durant la Segona Guerra Mundial.
- 1 d'octubre - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià.
- 23 d'octubre - Edimburg, Escòcia: Charles Glover Barkla, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1917 (n. 1877).
- 5 de novembre -París (França): Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (n. 1873).
- 7 de novembre:
- Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- Tòquio (Japó): Richard Sorge, periodista i espia soviètic de nacionalitat alemanya.
- 13 de desembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vassili Kandinski, pintor rus (n. 1866).
- 20 de desembre- Ginebra (Suïssa): Abbas Hilmi II, Virrei turc d'Egipte
- 30 de desembre - Vézelay (França): Romain Rolland, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1915 (n. 1866).
Referències[modifica el codi]
- ↑ «Eduard Toldrà i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sílvia Alcàntara i Ribolleda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Coloma Lleal. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. AELC. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Andreu Mas-Colell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Carme Arnau i Faidella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Mª Rosa Ribas» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Carme Solé i Vendrell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Margarita Rivière i Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Anna Lizaran i Merlos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Àngels Moll». IMDb. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Paule Constant» (en francès). Academie Goncourt. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ «Mairead Corrigan» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Lorenzen, Rod. «Richar Ford» (en anglès). The Encyclopedia of Arkansas, 23-10-2014. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Kiri Te Kanawa». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Diana Ross» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Makoto Kobayashi. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «James J. Heckman | American economist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Bean, J.P.. Joe Cocker: the authorised biography (en anglès). Virgin, 2003, p.1. ISBN 1852270438.
- ↑ «Solchaga Catalán, Carlos - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Whitfield Diffie | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1993» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Ban Ki-Moon | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 172.
- ↑ «Jeff Beck | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Sir Ian Wilmut | British biologist» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Ficher, Miguel, 1922-2011.. Latin American classical composers : a biographical dictionary. 2nd ed. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2002. ISBN 978-1-4616-6911-1.
- ↑ «Maria João Pires. Piano» (en anglès). Calouste Gulbenkian Foundation, 23-09-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Rajiv Gandhi | prime minister of India» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ 31,0 31,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Fundació-Qui som?-Història». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Esquela necrològica. Laura Albéniz Jordana». La Vanguardia, 12-03-1944, pàg. 14.
- ↑ «Concordi Gelabert i Alart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Ontdek aquarellist, schilder, tekenaar Marie Wuytiers» (en nl). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/C�cile_Chaminade/166725 Encyclopédie Larousse en ligne - Cécile Chaminade]» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Zandonài, Riccardo nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Ludwig Beck | German general» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Antoine de Saint-Exupéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Rescigno, Eduardo. Vivaverdi: dalla A alla Z Giuseppe Verdi e la sua opera (en it). Bur, 2012-11-07. ISBN 978-88-586-3902-3.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1944 |