Viagra Boys - Street Worms

Ja sabeu que, de tant en tant, pujo alguna cosa. Avui és el dia. Us deixo amb Viagra Boys, uns xavals suecs que fan un post-punk molt bailongo, sense ser massa artificial ni massa cru. La veu em recorda als Idles, però menys enfadat que en Joe Talbot. Street Worms és el seu primer LP.

Destacaria els temes Shrimp Shack (boníssima incorporació de percussió i saxo) i Worms.

Aquí

Louisxarmstrong - MMXXXV

Escric excepcionalment per fer SPAM. Louisxarmstrong acabem de treure un LP i estem encantats. Després d'un procés de més d'un any de duració, us presentem 26 temes en 30 minuts, un viatge al violent futur que ens espera.

El disc està coeditat entre Discos Pinya, Trashtocat, Absurda Existencia, Castrexo Punk Edicions, Mad Schnauzer, Talaia i Los Discos de la Bestia.

Podeu escoltar el disc aquí:

BANDCAMP
https://louisxarmstrong.bandcamp.com/album/mmxxxv

YOUTUBE
https://youtu.be/ea7J0GD71pQ

SOUNDCLOUD
https://soundcloud.com/discos-pinya/louisxarmstrong-2035

També podeu veure el vídeo pel tema "2035" a aquí:
www.youtube.com/watch?v=ZxLHXz6ofYM

TOP 10 2019

Un altre any, una altra llista del millor que se'ns ha ofert a les ments inquietes. Primer de tot, avanço que no crec que hagi sigut un any de grans discos de punk, hardcore o metal, tot i que els items de la llista són, sens dubte, notables.

01 Bad Breeding - Exiled

Segurament el disc més notable de l'any. Bad Breeding proporcionen una bona dosi d'anarchopunk i raw punk, sabent-lo manipular cap a diferents direccions i amb el toc sorollós que es porta ara, sense que sembli una demo grabada ràpid al local (només fa falta escoltar el so net de les bateries quan s'apaguen la resta d'instruments). Aquesta mescla de bona producció i joc amb el soroll fan que es puguin valorar i no sembli l'enèssim disc d'art-punk-noise prepotent.

Per últim també m'agradaria destacar el timbre de veu britànic a lo Subhumans que fan que li doni, encara més, un toc de genuïtat.

https://badbreeding.bandcamp.com/album/exiled


02 Fury - Failed Entertainment

És satisfactori poder escoltar un disc de hardcore, avui en dia, que no es mogui entre les diferents branques, com a l'enèssima donada de volta d'un estil concret. Failed Enternaiment és justament un disc que manté els elements bàsics del hardcore dels 80's i 90's i el post-hardcore primerenc per aportar quelcom original i, a la vegada proper.

L'aposta pels ritmes a mig temps i l'epicitat (els xiulets a lo Slayer!) li donen envergadura, mentre que el so rebaixat de distorsió (si ho comparem amb altres artistes i, encara més, amb el revival del metalcore) li dóna cert toc d'humilitat, molt necessari.

Per últim, també voldria destacar la curiosa portada, algun tipus de fals Guernica.

https://furyhc.bandcamp.com/album/failed-entertainment


03 Full Of Hell - Weeping Choir

Un altre disc a destacar seria el nou dels Full Of Hell. Weeping Choir no deixa de ser un pas més cap a les catacombes del death-grind al que ens tenen acostumats (només fa falta veure la negríssima portada). La veu de Dylan Walker és més variada que mai i, la composició dels temes, també. Els bombardejos sorollosos es solidifiquen (Rainbow Coil, Angels Gather Here) i es dóna espai a passatges més espaiats (Armory Of Obsidian Glass) però igual d'abrasius.

https://fullofhell.bandcamp.com/album/weeping-choir


04 Knocked Loose - A Different Shape Of Blue

Amb A Different Shape Of Blue, Knocked Loose es reafirmen com a líders del revival metalcore. Personalment, esperava bastant més d'aquest disc i, tot i que al principi em semblés decepcionant, després d'algunes voltes, el disc acaba quallant. És més pesat que el seu anterior treball i té moments més memorables (els arpegis de ...And I Still Wander South o l'himne Mistakes Like Fractures), abraçant la tècnicitat del deathcore sense caure en les urpes del virtuosisme.

El gran fallo que té és no saber dotar els temes de més cohesió interna, fent que el disco sigui un festival de riffs i breakdowns i que costi distingir les cançons entre si.

https://purenoise.bandcamp.com/album/a-different-shade-of-blue


05 Regional Justice Center - Institution

Un dels grans descobriments de l'any passat, per mi, van ser Regional Justice Center, un col·lectiu de powerviolence liderat pel seu bateria, cabrejat amb el sistema judicial americà per fotre-li la vida al seu germà. El grup sol oscil·lar entre el trio de guitarra, baix i bateria (i veu) fins a ser un cinquet amb dos baixos i dues guitarres. Un deliciós so que renuncia a abraçar els sons més metàlics del hardcore modern i, tot i caure en la caixa d'un microestil com és el powerviolence, aconsegueix ser original.

El pitjor d'aquest 'disc' és que només consta de 5 temes que passen volant. Per més referències, faria falta escoltar-se el seu LP World Of Inconvenience, molt a la línia d'aquest EP.

https://regionaljusticecenter.bandcamp.com/album/institution


06 Tano! - Cant Als Malsons

A aquesta llista no podien falta els herois nacionals. Amb Cant Als Malsons, Tano! es reafirmen en el seu so i es solidifiquen com un dels grans grups de l'underground català. Sens dubte d'aquest disc se n'hauria de destacar el ja clàssic 'L'Ampolla de Vi Blau'.

Malauradament, la seva fórmula de mathcore instrumental comença a repetir-se i, tot i que aquí encara brilli podria ser una trampa sense sortida pels albums veniders.

https://tanoduo.bandcamp.com/album/cants-als-malsons


07 Spell Runner - Always On The Cool 

Una petita joya amagada entre els residus de bandcamp, Always On The Cool és un fantàstic album que intenta mesclar el so del surf, el post-punk i el hardcore (allunyant-se totalment d'altres grups que han intentat aquesta combinació, penso en Night Birds) en el que es podria considerar una bomba de 'chapapote'. Un EP fosc però fresc i enèrgic. La veritat és que el hype d'un possible LP d'Spell Runner m'és molt present.

https://spellrunner.bandcamp.com/releases


08 Zephyr Lake - So What?

Si Zephyr Lake treuen un disc, ha d'estar al TOP 10 obligatòriament. Massa indies pels punkis de Barcelona, massa punkis pels modernos de Barcelona, So What? són 7 nous temes d'aquesta mescla dels sons del rock dels 90 amb particulars tocs de hardcore i emo que els fan tan especials.

A destacar el fantàstic tema Crucified i Common Lies, que sembla una demo de Nirvana, època Bleach.

https://zephyrlake.bandcamp.com/album/so-what


09 Deafkids - Metaprogramação

Deafkids segueixen aprofundint en la seva interessantíssima mescla de percussió, d-beat i loops industrials. La capacitat imaginativa d'aquesta gent és aclaparadora, les textures són infinites i el nivell d'equilibri entre l'experimentació i l'energia és excel·lent.

https://deafkidspunx.bandcamp.com/album/metaprograma-o


10 Tomb Mold - Planetary Clairvoyance

Per últim, el que tancaria aquesta llista seria el digne segon disc dels canadencs Tomb Mold, un bon disc de death metal clàssic sense pretensiós, inclús diria que accessible, amb bona producció i so gruixut.

https://listen.20buckspin.com/album/planetary-clairvoyance

TOP 10 2018

Un altre any a tancar amb una llisteta de lo millor que ens ha donat 2018. Aquí ho teniu:

01 Rope - Come Closer Now

Segurament, el Come Closer Now no sortirà a cap TOP 10 de cap altre blog. Però, a mi, Rope m'han sorprès prou: post punk a mig gas, amb veus esgarrapades i bons aliments. Un disc per pair la tarda, per pensar entre els riffs i per fixar-se en els detalls. 

https://thebandrope.bandcamp.com/album/come-closer-now

02 Jesus Piece - Only Self

El "macho"-core torna a estar de moda. Gràcies a bandes com Vein, Code Orange i Jesus Piece, els breakdowns tornen a ser part del codi militant del hardcore. Garrulisme metàlic amb doble pedal i veus violentades que, sorprenentment, aconsegueixen fer-se enginyoses.

https://jesuspiecesl.bandcamp.com/album/only-self

03 Daughters - You Won't Get What You Want

Després de més d'una dècada en silenci i amb separació del grup inclosa, Daughters tornen i treuen una pedragada a l'orella feta a base del que, en algun moment, es podrien haver considerat guitarres, sorolls malsòmnics i baixos saturats. You Won't Get What You Want és cacofonia feta rock. 

https://daughters.bandcamp.com/album/you-wont-get-what-you-want

04 Idles - Joy As An Act Of Resistance

Què dir d'aquest disc que no hagi repetit tot Déu? Si pensàvem que els anglesos no podien estar més farts de tot, que el punk havia mort feia 40 anys i que no hi havia futur, Idles, amb totes les seves contradiccions, donen una lliçó d'esperança enrabiada, artística i orgullosament política sobre com afrontar un món controlat per l'extrema dreta. 

https://idlesband.bandcamp.com/album/joy-as-an-act-of-resistance

05 Charles Bradley - Black Velvet

Charles Bradley ens va deixar l'any passat, als 68 anys, a causa d'un càncer d'estómac. El llegendari imitador de James Brown va deixar algunes grabacions que han sortit pòstumament en aquest quart disc. Soul, funk i esperança per qui mai ho va tenir fàcil (i, si no, mireu Soul Of America) fan un últim adéu a un altre heroi de la música negra. 

https://charlesbradley.bandcamp.com/album/black-velvet

06 Drug Church - Cheer

El millor que ha fet Patrick Kindlon en els últims anys, ha sigut passar tota la seva passió creativa a Drug Church. Cheer és l'evolució musical d'aquest hardcore amb influències de rock alternatiu noranter que ja havien esculpit prou notablement amb el seu anterior treball, Hit Your Head. En aquest disco, les influències son molt més evidents i necessaries. Esperem que es mantingui el nivell de qualitat i no passi amb els últims discos de Self Defense Family, grup paral·lel de Kindlon.

https://purenoise.bandcamp.com/album/cheer

07 Turnstile - Time & Space

Seré l'única persona al món que li ha semblat que aquest disc de Turnstile és el millor que han tret fins el moment. La producció molt més popera (el que puguis considerar 'pop' dins el hardcore) i la incorporació de detallets sonors (com pianos, panderetes, veus amb autotune) fan que hagi disfrutat molt més d'aquest disc que amb qualsevol iteració del hardcore "groovy" que portaven temps practicant. 

https://turnstilehardcore.com/music/

08 Sleep - The Sciences

D'acord, The Sciences no és el Dopesmoker, però s'ha de reconèixer que 15 anys després de l'obra magna del doom stoner, que Sleep treguin un disc excel·lent és per celebrar-ho. El que podria haver sigut un reunion penós, han resultat ser 6 temes sense decepció pels fans de lo lent.

http://perceptionthroughdissonancev3.blogspot.com/2018/04/sleep-sciences-lp-2018.html

09 Ona Snop - Geezer

És el disc de powerviolence de l'any. Ona Snop ens van agradar molt al Fluff i no podia deixar aquesta llista sense un disc rapid i caòtic que, a més, no sona a demo de merda. Un àlbum perfecte per fer stage dive sobre un matalàs amb els teus colegues borratxos.

https://onasnipsnop.bandcamp.com/album/geezer

10 Outer Heaven - Realms Of Eternal Decay

Encara no m'he escoltat els 40 discos de black/death/doom metal que em baixo cada setmana nadalenca però Outer Heaven portava temps petant als meus auriculars i s'ha de dir. Un disc de death metal molt crustificat, sense tecnicismes innecessaris i amb veus MOLT greus. A l'espera d'un segon disc de Cruz, us podeu escoltar aquesta petita joia. 

https://outerheaven.bandcamp.com/album/realms-of-eternal-decay

Two Gallants - What The Toll Tells + The Throes

Bueno, avui us deixo aquí un parell d'àlbums bastant interessants que crec que han d'estar a l'abast de qualsevol. Two Gallants son un duo de San Francisco. Guitarra i bateria, practiquen un folk rock bastant elèctric.

Adam Stephens (guitarra) sol recarregar el ritme de la guitarra amb arpegis impossibles mentres brama i, de tant en tant, hi posa una harmònica a sobre. Les bateries de Tyson Vogel son igual de recarregades, amb petits detalls als plats i timbals que fan que en cap moment es trobi a faltar cap altre músic.

What The Toll Tells i The Throes son els seus dos primers discs, on mostren una ànima més punk que els seus últims treballs. "Las Cruces Jail" podria passar per una cançó de Johnny Cash versionada per Against Me! en el seu millor moment. També hi trobem grans balades, com la fosca "Crow Jane" o la més comercial "Steady Rollin'".

Aquí i aquí

Rope - Come Closer Now

Doncs aquí un disc d'un dels grups que vaig veure al Fluff Fest. Sembla que Rope son de Brighton (no diu massa al seu bandcamp) i practiquen un post-punk carregat d'amfetamines. Un punt intermig entre la passió distorsionada de Fugazi amb el so cru i obscur de The Fall. El seu últim disc, Come Closer Now, mola bastant!

Aquí

Wrong - Feel Great

Aquí una entrada per l'estiu. Us comparteixo aquest album dels Wrong, un grup de Miami, Florida amb membres de Torche i Kylesa.

Feel Great segueix la línia de estilística del grup (almenys això m'ha semblat el seu anterior disc) mesclant hardcore, grunge i metal alternatiu. Un so molt pesat i greu que recorda als grups més nihilistes dels '90.

Aquí