Com sabeu, Belén (la meua germana, i la millor del món :P), duu ja molts anys amb un blog: “Els borrellons del melic“. En ell podeu trobar històries precioses de tota classe: des de reflexions i assajos sobre el món que ens envolta (el meu país és tan petit), a relats de ficció (històries), passant per narracions en primera persona de l’etapa de Belén com a regidora de Reiniciem Benissa a l’Ajuntament del meu poble.

Això últim, el fet que la meua germana entrara en política local, és una de les conseqüències naturals per a una persona tan implicada com ella en alguns temes: igualtat (a tots els nivells i de totes les formes), estima per la nostra terra, la nostra llengua i les nostres tradicions, i també la seua part revolucionària, amb ganes de canviar el món.

A ella li dec molt de com sóc, i com pense, sobretot en certs aspectes (com el que comente a entre fàstic i vergonya).

A part de tot això, és una persona extremadament inquieta: està clavada en tots els fregaos, i sempre té mil projectes en ment. I des d’un temps cap ací, la comunicació a través de les xarxes ha anat cobrant protagonisme. Ja fa anys que es mou com un peix dins l’aigua dins del món tweet-star valencià.

I ací ve l’altra conseqüència lògica de tot açò: començar a comunicar, via YouTube, el seu punt de vista de temes concrets, amb un toc còmic i una perspectiva arrelada en els valors que comentava abans: igualtat i estima per la terra i la seua gent: feminisme de poble.

Ací teniu el vídeo de presentació de Berlem, on parla d’una paraula que s’utilitza molt als pobles, habitualment amb connotacions prou negatives: forteta.

En poc més de dues setmanes i només tres vídeos, ja ha aconseguit més de mil visualitzacions al YouTube.

A més, han parlat d’ella a la revista TresDeu, una de les publicacions culturals més importants al País Valencià.

Espere que vos agrade!

L'entrada Berlem, feminisme de poble ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

La recepta és senzilla, i és bàsicament la que s’ha fet a ma casa de forma habitual. La curiositat és que a ma casa acostumen a sofregir la carn abans que les bajoques, però el primer dia que la vaig cuinar jo, ja vivint a Barcelona, ho vaig fer al contrari

Ací la teniu:

• Sofregiu la pebrera (amb alguns alls) i retireu-la
• Sofregiu les bajoques, i aparteu-les dins la mateixa paella
• Saleu i sofregiu la carn (conill, pollastre i costelleta de porc)
• Sofregiu la tomaca (amb una picadeta d’all i jolivert)
• Sofregiu l’arròs (100 grams per persona)
• Poseu l’aigua (el triple en volum que d’arròs)
• Espereu que es coga, corregiu la sal i, quan falte poc, torneu a posar la pebrera.

I ja està, paella feta!

Per cert, la cançó que sona és “With no Goodbye“, de Josh Woodward. Si no el coneixeu, molt recomanable!

L'entrada Hui fem paella! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Locale com a usuari apareix això:

LANG=es_ES.utf8
LC_CTYPE="es_ES.utf8"
LC_NUMERIC="es_ES.utf8"
LC_TIME="es_ES.utf8"
LC_COLLATE="es_ES.utf8"
LC_MONETARY="es_ES.utf8"
LC_MESSAGES="es_ES.utf8"
LC_PAPER="es_ES.utf8"
LC_NAME="es_ES.utf8"
LC_ADDRESS="es_ES.utf8"
LC_TELEPHONE="es_ES.utf8"
LC_MEASUREMENT="es_ES.utf8"
LC_IDENTIFICATION="es_ES.utf8"
LC_ALL=es_ES.utf8

En canvi, executat des del cron:
LANG=
LC_CTYPE="POSIX"
LC_NUMERIC="POSIX"
LC_TIME="POSIX"
LC_COLLATE="POSIX"
LC_MONETARY="POSIX"
LC_MESSAGES="POSIX"
LC_PAPER="POSIX"
LC_NAME="POSIX"
LC_ADDRESS="POSIX"
LC_TELEPHONE="POSIX"
LC_MEASUREMENT="POSIX"
LC_IDENTIFICATION="POSIX"
LC_ALL=

La solució consisteix en executar la comanda amb els paràmetres següents dins el cron:

0   3   *   *   6   root   su - root -c comanda_la_que_sigui.sh

Aquí hi ha la clau: The optional argument – may be used to provide an environment similar to what the user would expect had the user logged in directly.

An argument of -c will cause the next argument to be treated as a command by most command interpreters.

2. He simplificat molt les instruccions de com executar els models usant Docker baixant la barrera d'entrada per aquells que els voleu feu servir.

3. Fem servir ja OpenMNT 2.0 i TensorFlow 2.0 (deixant enrere les versions 1.0)

Continuem

El primer que cal fer es muntar el següent:

Ací can tindre en compte que si connecten el Rx del Bluettoth al pin 2 i el Tx del Bluetooth al pin 3 , caldrà definir com Rx d’Arduino el 3 i com Tx el 2. És a dir, l’emissor Tx del Bluettoth es comunica amb el receptor Rx d’Arduino, i el mateix passa amb el receptor del Bluetooth. Amb això clar ja poden escriure el programa:

A continuació ja podem carregar el programa al Arduino UNO si tenim Windows, o convertir el programa a codi C per copiar-lo dins del IDE d’Arduino i carregar-lo després. Després aparellem el dispositiu Bluettoth al nostre mòbil, i amb l’APP «Bluetooth Terminal» envie un zero o un u per veure si tot funciona com cal que vaja.

Bé, és útil controlar un led amb el telefon ? És clar que no, però és el primer pas per construir i controlar un cotxe teledirigit amb el teu telefon.

És cert que passar de controlar un led a construir un cotxe i controlar-lo no és directe. Cal passar pels alguns passos intermedis que tens ací: Comunicacions Bluetooth amb Android.

Apa, benvinguts al programari lliure en valencià/català.

També he actualitzat els materials que he preparat per començar a usar-lo, els he deixat ací: Tutorial BlocklyArduino.

Si no podeu instal·lar aquesta WebAPP al vostre ordinador en un servidor local, podeu utilitzar la versió que he deixat ací: WebAPP BlocklyArduino.

També podeu descarregar el programa del diposit de GitHub: BlocklyArduino_AIO La versió AIO, All In One permet carregar el programa directament a la targeta si teniu Windows, si teniu Linux un cal convertir el programa a codi reconeixible per l’IDE d’Arduino i usar aquest programa per escriure el programa a la targeta.

En uns quant dies revisaré la traducció i canviaré la versió de la WebAPP del meu servidor per valencianitzar-la, llavors us posaré ací un zip amb instruccions per fer el mateix al vostre servidor local.

Gaudiu del programari lliure en «català – valencià», us deixe un tast ací baix.

Actualització: Us pose el zip amb els fitxers de llengua per valencianitzar el BlocklyArduino V4. Dins hi ha txt amb les instruccions.

Llavors he fet una anàlisi de la qualitat dels traductors disponibles en anglès - català amb els següents objectius:

• Com es compara la traducció anglès -> català d’Apertium (el traductor que usem i col·laborem des de Softcatalà) respecte a opcions com Google Translator, Yandex, i altres. I en concret hem fet l'anàlisi sobre tres corpus: traducció informàtica (un manual del GNOME), textos informals (Global Voices) i textos de la Wikipedia. 
• Trobar les mancances més importants del traductor d’Apertium i corregir-les.
• Intentar entendre que hauríem de fer durant 2020 per millorar el parell de llengües anglès -> català (independentment de la tecnologia, sigui Apertium o una altra).

A Softcatalà els esforços per construir un traductor lliure anglès -> català han anat bàsicament en dues direccions:

• Contribuir a Apertium en parell anglès -> català. Marc Riera porta des de fa dos anys treballant en millorar el parell. A finals de 2018 vam presentar una millora important en el parell anglès - català. L’Apertium és un sistema de traducció basant en regles i vocabulari i continuem millorant-lo però ens ha faltat tenir més feedback sobre la qualitat.
• Durant 2018 vam fer proves de concepte entrenant models de xarxes neuronals (Sofcatalà NMT) amb uns resultats molt bons en un context molt concret: traducció de programari informàtic. El resultat va ser la publicació de dos models lliures i els seus corpus. Vam deixar-ho aquí, ja que no disposem de prou corpus lliure per entrenar models per a contextos més genèrics.
  

Tant BLUE com NIST són mètriques que s’utilitzen per avaluar els sistemes de traducció automàtica. Com més alt és el nombre més s'assembla a una traducció de referència.

La conclusió d’aquests resultats és que Google sempre és el millor i que Apertium té els resultats més modestos, en comparació als altres traductors pel parell anglès -> català. Però també hi ha una conclusió molt important, el traductor en xarxes neuronals Softcatalà NMT quan l’usem contra un corpus ben entrenat s’apropa molt a la qualitat d’Apertium, per la qualcosa és una opció a continuar explorant.

Llavors per què continuar treballant amb Apertium o altres tecnologies lliures si Google ho fa tan bé? Nosaltres pensem que és absolutament imprescindible que una tecnologia d’aquesta importància tingui una implementació lliure: tant en el codi com en les dades. Això no només pot estar en mans d’empreses privades. Hem parlat àmpliament d’això en el passat. 

Llavors, quin és el nostre pla a Softcatalà? Ara mateix:

• Continuar millorant Apertium. Utilitzar aquesta anàlisi i demanar més explícitament ajuda als usuaris perquè comparteixin les traduccions que pensen siguin millorables.  Com mostra l'anàlisi, i com nosaltres mateixos sabem, es pot millorar significativament.
• Reentrenar el traductor de Softcatalà NMT (neuronal) amb corpus més genèrics, això inclou GlobalVoices, WikiMatrix, Open Food Network. i OpenSubtitles i començar a avaluar els resultats dels nous models.
• Serà impossible millorar els models neuronals si no disposem de corpus anglès -> català de qualitat lliures alineats. En aquest sentit el nostre punt de partida serà WikiMatrix i demanar ajuda als usuaris per validar-ne la qualitat (aproximadament un 36% del corpus conté errades, basant-nos en una anàlisi manual que hem fet).

És possible que en futur a Softcatalà usem per al parell anglès -> català models neuronals en comptes d’Apertium o que utilitzem un sistema híbrid amb avaluació en temps real. Al final la solució serà la que ens permeti oferir millor qualitat a la nostra comunitat.

Si us interessa la traducció automàtica, saber-ne més o donar un cop de mà, disposem d’un canal de Telegram per coordinar aquests esforços.

Compareu-la amb aquesta de fa uns dies:

Tot està llest per a la nova versió d'Ubuntu.

$ do-release-upgrade -d

M'espera un mes interessant, amb canvis diaris.

Què hi ha a la primera beta de la nova versió d'Ubuntu?

Encara que al meu sistema diu que encara no tinc gnome 3.4

Pràcticament tots els paquets del gnome ho estan, pequè està planificat la nova versió porte el gnome 3.4.

Ací tenius una llista exhaustiva de les versions dels programes que més gaste:

$ aptitude show bash cups docker eog evince firefox gedit git gnome-shell gnome-terminal grub-pc libreoffice-gnome libwayland-bin liferea linux-generic mysql-server nautilus network-manager nginx openssh-server openvpn poedit postfix postgresql python3 rsync thunderbird ubuntu-desktop vim-nox vlc xorg | grep -e Versió -e Paquet | paste -d '\t' - - 
Paquet: bash	Versió: 5.0-4ubuntu1
Paquet: cups	Versió: 2.2.12-2ubuntu1
Paquet: docker	Versió: 1.5-2
Paquet: eog	Versió: 3.34.0-1
Paquet: evince	Versió: 3.32.0-1ubuntu3
Paquet: firefox	Versió: 69.0.1+build1-0ubuntu2
Paquet: gedit	Versió: 3.34.0-1
Paquet: git	Versió: 1:2.20.1-2ubuntu1
Paquet: gnome-shell	Versió: 3.34.0-1ubuntu1
Paquet: gnome-terminal	Versió: 3.34.0-1ubuntu2
Paquet: grub-pc	Versió: 2.04-1ubuntu6
Paquet: libreoffice-gnome	Versió: 1:6.3.1-0ubuntu2
Paquet: libwayland-bin	Versió: 1.17.0-1
Paquet: liferea	Versió: 1.12.6-1
Paquet: linux-generic	Versió: 5.3.0.13.14
Paquet: mysql-server	Versió: 8.0.16-0ubuntu3
Paquet: nautilus	Versió: 1:3.34.0-1ubuntu1
Paquet: network-manager	Versió: 1.20.2-1ubuntu1
Paquet: nginx	Versió: 1.16.1-0ubuntu2
Paquet: openssh-server	Versió: 1:8.0p1-6build1
Paquet: openvpn	Versió: 2.4.7-1ubuntu2
Paquet: poedit	Versió: 2.2.3-2
Paquet: postfix	Versió: 3.4.5-1ubuntu1
Paquet: postgresql	Versió: 11+204
Paquet: python3	Versió: 3.7.3-1
Paquet: rsync	Versió: 3.1.3-6
Paquet: thunderbird	Versió: 1:60.8.0+build1-0ubuntu1
Paquet: ubuntu-desktop	Versió: 1.436
Paquet: vim-nox	Versió: 2:8.1.0875-5ubuntu2
Paquet: vlc	Versió: 3.0.8-2
Paquet: xorg	Versió: 1:7.7+19ubuntu12

Com veieu el nucli és una versió 5.3.x. El que he notat és que el sistema va una mica més lent en l'arrencada. La resta segueix igual, però segur que em trobaré amb problemes amb els programes que faig servir.

I per finalitzar, una captura més

Or viceversa: on restoring an antique baby changing table for our newborn.

As we were getting the room ready for our first child, we came across this interesting piece of furniture. The previous owner told us that the original chest of drawers must have been built in the 50s or 60s. It had been repurposed with the table top at some point, and used in the family ever since.

We took it home on the spot.

I wish I had taken a shot before cleaning it for a more dramatic before/after effect.

In any case, the troubles lay ahead on the inside. Decades of wear and some crude attempts at mending it had made opening and closing the middle drawer an interesting challenge. Swearing at it did not help.

The top drawers worked ok-ish, although one of them had started to eat into the divider frame, generally not a good thing.

Also, at 75 cm high (29 ½") it was too low for either of us to use, so I thought there was potential for improvement there too.

And so the story of this project begins.

Fixing the runners

During the first inspection, it was clear that the runners, the pieces where the drawers slide on, would have to be repaired. The abrasion wear had caused two effects: it carved a track on the runners themselves, and removed part of the drawers' base.

Most of the work here was to remove enough material from the runners to make them flat, so that new runners could be glued on top. Similarly for the drawer bases.

This gave me the opportunity to use one of my favorite planes: the Preston No. 2579, a bullnose plane that can double up as a chisel plane. Ideal for awkward-to-get-to places such as the interior of the chest of drawers. I also learn that you can plane on the reverse with it, by pulling grip instead of pushing.

One does not...

Use nails on the runners.

When at some point the wood surrounding nails erodes and disappears, only the iron is left, scratching and carving into the drawers. Which ruins them in no time.

This very unexciting step was all about removing the nails before planing. I was not happy about missing the last one and thus getting a freshly sharpened chisel nicked.

Middle drawer reconstruction

Due to the massive amount of wood missing from the middle drawer's base, I realized I would not be able to repair it in place. So I decided to take it apart.

It made it easier that it was built at a time when hide glue was still common. I used hot water applied with a syringe to soften the glue at the joints. With some persuasion and a nylon hammer, the side came off much easier than anticipated.

The rest was all about getting the measurements right, building and gluing up the replacement for the missing material, including the half dovetail. And as usual, checking for square.

Next stop: recreating the groove for the drawer bottom.

This gave me an opportunity for using another plane that does not come into play often: a wooden plough plane. It worked perfectly to create the groove. One only has to remember to start from one end and then progressively work your way backwards until reaching out the other end and the adjusted depth.

The rest was about doing the same for the other side of the drawer, which was much easier and could be done in place. The Preston plane was invaluable here to do the final planing on the drawer bases, right up to the drawer front.

To plane the bases, I had to get creative with holding the drawer on the workbench.

Break a leg

Just as I thought the major repairs had been finished, I noticed one of the legs had a major split. A previous woodworm infestation was to blame there.

Nothing that some hide glue could not fix –plus a wood nail for good measure. The feet extensions were tested in parallel and fitted perfectly.

With the new shoes on

I was really pleased with the feet extensions. Not only they do their job nicely, but they look great too. They raise the original table up to 15 cm (6 inches) more, which makes a world of difference. Our backs will welcome it.

My main concern was that the extended feet might look out of place. But seeing the finished table, I felt they even gave an air of novelty to an otherwise utilitarian piece of furniture.

I did not get a perfect color match with the stain, but it was close enough for my taste. It has a slight redder tint when compared to the original feet, due to the homemade, rust-based stain. I could probably make it darker, but I'm happy with the way it is now.

New runners

To repair the runners, I glued strips of hard wood of roughly the right height to lift the drawers, enough to slide and close properly again. I had oak and beech at hand, which should extend the chest of drawers' life for many more years of service.

What the pictures do not capture is that this was the most tedious part of the restoration.

Every drawer involved an excruciating trial and error dance, in which the fit would be tested, then a few mils from the runner strip would be planed off, and then the fit tested again. Rinse and repeat, until the drawer would slide smoothly without binding.

The middle stretcher that acts as the runner for the two upper drawers can also be seen in these pictures. The original was bent and worn in such a way that I had to discard it and build a new one. It is fitted to the front section with a mortise and tenon joint, and a screw at the back. I'm not sure why the back was not also a mortise and tenon for increased strength. I'm guessing it was because it was fitted after the main carcass was put together

Top drawers

Fixing the top small drawers was much easier than their bigger sibling. One of them had just minimal wear. That was dealt with with a thin strip of pine, planed to size to restore the original drawer height.

The other drawer had lost a fair chunk of the middle section on its bottom, which required some major surgery. I sawed off the bottom at the highest part of the curvature of wear, planed it square, glued oak strips and planed them to achieve the right eight. The Preston 2579, used as a chisel plane, was perfect for planing up to the front piece.

Finish

Applying the finish is always a rewarding moment. It generally marks the point when the hard work is complete and you can sit back and enjoy the result. I applied three coats of blonde shellac for the contemporary look.

And so the restoration was done.

All in all, what could have been a few days of work full time took a span of months, with time stolen from weekends and evenings. Most importantly, still finished ahead of the deadline.

Done

Making a French cleat for a solid and portable tool rack.

A couple of years ago I built a rather spartan hand tool rack, also known as chisel rack or till. I might write more about it at some point, but for what relates to this post, I attached directly to the wall at our old place.

The house was an Art Nouveau building from 1915, with solid brick walls. I used wall plugs and long slotted brass screws for the classic look. Simple and effective. The downside was quite a few holes in the wall, which were a bit of a pain to restore when we repainted the wall before moving out.

The new place we moved into also has solid walls, but unfortunately behind 3 cm (1 ¼") of mortar, which start to crumble as soon as the word "drill bit" is spoken.

Generally, securing objects to the wall here requires careful planning and very long wall plugs. So I thought a different approach was needed. Although I knew about the French cleat as a neat and solid option, I had not used it before. Time to test it.

I used two long strips of beech, one for each side of the cleat, which I then planed to 45° matching angles. The process was easy: measure and scribe the 45° line with the marking gauge, and then keep planing at an angle.

To make it easy to hold the cleat and be able to plane up to its full depth, I temporarily attached it to a long pine plank I had lying around. The pictures show only the wall side of the cleat, but the toolrack side was created in exactly the same way.

I was rather pleased with how well the two pieces matched together, and the degree of accuracy that you can get with hand tools. I'm a convert now. I french-cleat all the things.

Des d’aleshores, vaig començar a fer cursos de ioga als meus companys d’empresa a Bordeus, i ara que visc a Alacant i després d’haver passat uns dos mesos a França formant-me, ha arribat el moment de fer el pas.

Comence molt prompte a donar classes a l’Abeja de Oro, i també he posat en línia el meu lloc web: Yoga Alacant.

Això també arriba amb una altra novetat: Shiatsu Alacant, qui no sóc jo qui el porta, però quasi.

L’objectiu consisteix en trametre tot el tràfic que circula per un determinat port físic d’un switch a un altre. Cal tenir en compte que aquest darrer, en el moment que s’activi el port-mirroring, quedarà deshabilitat (en el sentit que no funcionarà per generar/rebre tràfic). En l’exemple següent es mostra com trametre tot el tràfic de la interfície 2 cap a la interfície 1.

SW_AS2_11(config)#monitor session 1 destination interface fastethernet 0/1
SW_AS2_11(config)#monitor session 1 source interface fastethernet 0/2
SW_AS2_11(config)#do show monitor

L’objectiu d’aquesta configuració consisteix en monitoritzar la xarxa amb eines NIPS (Network Intrusion Prevention System): concretament, Wireshark, Snort i SecurityOnion.

Sense Softcatalà la meua vida hauria sigut totalment diferent. Absolutament diferent.

És per això que estic tan agraït. Softcatalà ha sigut una convicció, una forma de vida durant els darrers 12 anys, possiblement més. La meua vida i el meu temps lliure el vaig dedicar amb molta alegria i convicció a traduir programari, a fomentar el català en les TIC, a moure el programari en valencià al meu País. A més, fa 2 anys vaig poder dedicar-me al projecte de la nova web. Remunerat!

Gràcies a Softcatalà vaig trobar la meua primera faena, i la segona. I la resta ja van venir soles. Gràcies a Softcatalà conec Catalunya, i els catalans. L’Ateneu, Laie, Terra d’escudella, les calçotades, la via verda Ripoll – Girona…

Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina.

Però està clar que Softcatalà és només un nom. Progcatalà podria ser també…

Softcatalà és Xavi, és Jordi, és Anna, és Toni, és Marc, és Robert, és Vicent, és Josep, és Eduard, és Xavier, és Gil, és Silvia, és Diana. I evidentment molts més, però aquests són els que m’han marcat.

La riquesa de tots ells és immensa. I quan parle de Softcatalà, parle d’ells.

Em sent afortunat d’haver treballat amb ells, d’haver viscut amb ells, d’haver crescut amb ells.

Però sent que aquesta etapa de la meua vida s’acaba. Hi ha moltes raons, bàsicament perquè tot canvia tard o d’hora. Ja no vull dedicar el meu temps lliure a estar davant d’una pantalla. Sent la necessitat de moure’m, d’eixir de la cambra tecnològica i descobrir un món diferent.

D’això ja se’n han adonat els meus companys. De fa temps.

Gràcies Jordi Mas i Xavi Ivars. Vos admire, vos he près com exemples per molts camps de la meua vida.

Ho continueu sent, i Softcatalà continua sent part de mi.

Necessitava escriure-ho en veu alta.

Però clar, això hem retorna els fitxers no ordenats de cap manera. Amb exiftool això està solucionat:

• Instal·leu exiftool

sudo apt install libimage-exiftool-perl

• I després simplement podeu executar l’ordre següent:

exiftool "-Directory<DateTimeOriginal" -d "%Y/%Y-%m-%d" $DIR

• $DIR és el camí al directori que voleu recuperar (/home/pau/fotos_recuperades, per exemple)
• %Y/%Y-%m-%d és l’expressió on es desarà la foto. Per exemple: 2017/2017-03-01

Gaudiu!

So after a really discussion fruitful PLOG sprint in beautiful Sorrento (Italy) with amazing food and weather.

With all that energy, and being alone at home without wife nor kid, truth be told, I couldn’t stop myself and did some more than needed cleanup and enhancements on jenkins.plone.org.

Clean up

Is always a good idea to tidy up your desk before starting to work, right?

So one of the first tasks I set up to do was to update the vagrant configuration we have for testing jenkins locally, went over the documentation to double check that everything was correct and while at it iron out everything that on the docs did not make sense to something that hopefully makes a bit more sense.

On that front, the ansible roles used to build both jenkins master and its nodes have been greatly simplified and now, finally, others than myself would be able to update jenkins nodes and master without much hassle. If anyone wants to join the team and work on jenkins, please reach out and let’s work together!

Less is more

If you look at Jenkins now you will see that there are only 3 nodes, while some weeks ago there where 6.

Workers 1 to 4 where the old and slow ones running on Rackspace still on Ubuntu 14.04 and starting to crash randomly¹.

So I created another node in the new server that the Plone Foundation generously is paying and removed all the old ones.

So while there are less nodes available, they are much faster than  before, so hopefully that makes it even.

Stay tuned though, as there is another node coming over if some technical details can be sorted out first.

Is that compatible?

For quite a while I had this idea floating on my head: it would be cool that add-on developers could check if their add-ons work, not only for the current released Plone version², but actually with the current development version.

With that in mind these three new Jenkins jobs were born:

• Test an add-on against Plone 4.3
• Test an add-on against Plone 5.0
• Test an add-on against Plone 5.1

I just did some basic testing on them, so please, use them and report feedback.

Happy hacking!

1. node 1 was down already for quite a while and 2 and 4 started failing this weekend as well
2. that’s already doable and easy to set up

Thanks to the Plone Foundation that is sponsoring a new dedicated server for our jenkins nodes (the machines that run our test suite on every change),
the Plone community is starting to enjoy faster builds (twice as fast!).

If your pull request or jenkins job runs on Node 5 or Node 6 you will notice it :-)

Please report any misbehavior on jenkins.plone.org github project if you happen to notice something not working as expected.

Happy testing!

Python 3

As the Zope community is getting closer and closer to make a Zope release Python 3 compatible, us, the Plone community have to step up and do the same.
For that, we are working on, guess what, a new Jenkins job that will only run the test suite of all packages that are known to work on Python 3 already.

The initial list isn’t that big, roughly 10 packages so far, but as more and more Zope packages are updated, the more Plone packages that can be made compatible as well.

The upcoming Alpine Sprint will be dedicated towards this: getting a Plone version compatible with the current Zope versions, which will eventually lead to this Zope on python 3 target (aimed to be released by the end of next year).

Happy hacking!

Aquesta és una temàtica complexa: ¿està bé amagar els anuncis de les pàgines web que, al cap i a la fi, sobreviuen gràcies a aquestos anuncis? (mitjans de tanta reputació i imparcialitat com elpais, elmundo, abc o larazón… o d’altres més radicals i esbiaixats com l’ara.cat o vilaweb.cat, fins al niu d’independen-terro-jiha-Barby-istes del racocatalà). Tothom està afectat.

Doncs Adblock plus ha trobat una mina d’or, una vegada que ha tingut una massa crítica d’usuaris que han obligat a les pàgines web/anunciants a arribar a acords amb ells.

Desinstal·leu Adblock Plus i activeu les opcions de privadesa del Firefox

El Firefox té uns principis de protecció de privadesa molt importants que ens permeten abordar la problemàtica des d’un punt de vista ben diferent: el nostre dret de priv.

1. Aneu a Preferències » Privadesa
2. Feu clic a «Gestiona els paràmetres de ‘no vull ser seguit’»
3. Marqueu l’opció de «Utilitza la funció de ‘no vull ser seguit’»
4. A la barra d’adreces, introduïu «about:config» i cerqueu «privacy.trackingprotection.enabled», feu doble clic per posar-la a ‘true’
5. Reinicieu Firefox

El mateix Firefox vos informarà dels canvi que podran haver-hi a partir d’aquest moment. Curiosament, l’efecte de l’activació d’aquests paràmetres és que molta de la publicitat que es basa en el seguiment, ja no es mostrarà.

Save