Mandi Gianluca e benvignût a cheste prime interviste su Contecurte. Tu sês fresc vincidôr dal premi leterari plui impuartant pe lenghe furlane, si che duncje, la domande e rive di bessole: continus un pôc in struc dal libri che al à vinçût il San Simon? Di ce che al fevele, che che conte la storie… Il romanç al conte lis [...]
Posts dal Blog
Cjalant ben si inacuarzevisi ancje a voli che il mûr de cjase al jere stuart. Une rie che e scomençave drete e che za di subit si stuarzeve, lassant che l’arbul intal mieç dal curtîl al deventedi plui fuart, sfodrât di fueis e di colôrs. Cussì a madressin lis robis, di piçulis a deventin grandis, intal grant cjamp de tiere, [...]
A fasevin schifo, al è clâr, ma il biel e il brut a son simpri relatîfs. Lui, par esempli, al jere biel, ma no lu cagave nissun e anzit, i stevin ducj lontans, ancje se lui, par dîle dute, nol puçave neancje un pôc. Lôr sì, invezit, ma dome a spaurîlis. E po… I fasevino schifo, forsit, a lis gjalinis [...]
Serafin al puartave i bregons curts cun lis tiracjis. Al jere il codarûl di une crime di birbants, che a torzeonavin pal paîs dome cul fin di fâ dispiets, no jerin seletîfs, dut ur vignive ben. A vevin cjapât di smire la puarte di une cjase, misurât il larc de stesse, cuntun mani di scove a fracavin il boton dalcampanel, [...]
Jo o soi puar. Ma no di simpri, une volte o jeri siôr. Tant siôr. Ma ancje tant malât. E cussì, cuant che inte miôr cliniche specializade, i miôrs miedis mi àn dit che a mi restavin dome pôcs mês di vite, no mi à restât altri cefâ, se no lâ a cirî un puar che al acetas di murî [...]
Su la taule in cusine a son in doi: il nono un tic (ma plui dispès une vore) rompicitis e la gneçute, maraveose creature che e fâs di noaltris nonos ce che i sta ben di fâ… ven a stâi dut! Denant di lui il librut di sudoku e denant di jê un sfuei e un biel côl di colôrs. [...]
“Cui isal cumò? Vuê no sai ce porco … che àn. Tililin, tililin une altre volte al torne a ciccicâ … Al à tacât bielzà a lis sîs di buinore cun Pieri che mi à domandât la amicizie. Propit lui, che cuant che mi cjate pe strade al fâs di dut par no saludâmi. Parfin une dì, soflantsi il nâs, [...]
A disin che cuant che tu pierdis lis clâfs di cjase bisugne cambiâ la sieridure, ma Mariute, la dì che Berto al jere lât vie, cu la valîs in man, sbatint la puarte e paragonant al Signôr une schirie di bestiis e besteutis, e veve fat une vore, ma une vore di plui. «Siore? Ise sigure che i coventi propite [...]
«Dulà vâstu, viandant?» O soi vignût di chestis bandis a cirî la tombe di un pitôr. «E cui saressial?» Si clame Luciano e al à zirât dut il mont prime di tornâ in Patrie. Sâstu dulà che al è sapulît? «Ven che ti fâs viodi…» O stentavi a crodi che la tombe e fos chê. Une normâl crôs di len [...]
Tiere tante. Lavor tant. Braçs doi sôi. – Cjatiti une femine, une cristiane che ti judi. Ce maniere puedistu atindi a dut di bessôl?! Di cristianis ator and’ jere, ma che i lessin ben a lui…chel al jere un altri discors. – Eh! Une cristiane! Facil di dî. A mi conventaressin braçs! Tiere tante, lavor tant! Une dì al passe [...]
Al jentrave un mît inte incuiete tierce D al Zanon in chê soreglade matine di Otubar di passe 40 agns fa. La mê compagne di banc, pôc prime, a mi veve cisicât di lui che al jere stât partesan de Division Garibaldi-Osoppo, che intal cercli de culture di Udin al jere une vore impegnât e atîf. Intal cidinôr plui totâl [...]
La matine che tal jet di Gregorio a vevin cjatade une budiese narançon, e sarès restade sculpide te storie de famee tant che une saete intun morâl. Il pari, sustât de sô foghe di om e paron, che al difint la famee, al veve subit cjolt nuiemancul che un picon, par copâle. La mari e zemave e ciulave, vûstu [...]