1931
Anys: | 1928 1929 1930 - 1931 - 1932 1933 1934 |
Dècades: | 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1931 |
Calendari gregorià | 1931 MCMXXXI |
Ab urbe condita | 2684 |
Calendari armeni | 1380 |
Calendari xinès | 4627 – 4628 |
Calendari hebreu | 5691 – 5692 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1986 – 1987 1853 – 1854 5032 – 5033 |
Calendari persa | 1309 – 1310 |
Calendari islàmic | 1350 – 1351 |
Calendari rúnic | 2181 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 22 de febrer, Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
- 17-19 de març: Per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català, és fundat a la Conferència d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya
- 22 de març, Ribes de Freser, província de Girona: s'hi inaugura el cremallera de Núria que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.
- 12 d'abril, Països Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril, Barcelona: arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a mig matí, Companys -acompanyat d'Amadeu Aragai i Lluhí i Vallescà- es presenta a la Casa de la Ciutat, on deposa l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo i des del balcó proclama la República; a les dues i cinc de la tarda, des del balcó del fins aleshores Palau de la Diputació, Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la consegüent formació del govern corresponent, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Joan Maluquer i Viladot.
- 17 d'abril, Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Macià n'esdevé el president.
- 24 de maig, Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
- 20 de juny, Núria, Queralbs, província de Girona: la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
- 23 de juny, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
- 28 de juny, Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalició de republicans d'esquerra i socialistes.
- 2 d'agost, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'estatut de Núria.
- Resta del món
- 12 d'abril, Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril, Madrid, Espanya: arran de la victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar.
- 18 d'agost, Madrid, Espanya: les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la Segona República Espanyola.
- 9 de desembre, Madrid, Espanya: les Corts aproven la nova Constitució.
- Ernst Ruska construí el primer microscopi electrònic de transmissió a la Universitat de Berlín.[1]
- Maurice Ravel estrena el seu Concert per la mà esquerra dedicat al compositor austríac Paul Wittgenstein que havia perdut el braç dret a la primera guerra mundial.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 22 de gener, Clarksdale (Mississipí): Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (m. 1964).
- 7 de març, Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català.
- 14 d'abril, Barcelona: Fanny Da Rosa, escriptora.
- 2 de maig, Barcelona: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, dibuixant i escriptora (m. 2016).
- 3 de juny, Barcelona: Alfons Borrell i Palazón, pintor abstracte català.
- 6 de juny, Barcelona: Víctor Mora Pujadas, escriptor, traductor i guionista de còmics català.
- 29 d'agost, Alcoi: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià (m. 2010).
- 28 de novembre, Riudoms: Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània.
- Resta del món
- 3 de gener, Łódź: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa.
- 6 de gener, Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà (m. 2015).
- 20 de gener, Rye, Nova York (EUA): David Morris Lee, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
- 8 de febrer: Marion, Indiana, EUA: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 18 de febrer, Lorain, Ohio (EUA): Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993.
- 2 de març, Privólnoie, URSS: Mikhaïl Gorbatxov, polític soviètic, Premi Nobel de la Pau 1990.
- 22 de març, Nova York: Burton Richter, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1976.
- 31 de març: Robert Ouko, ministre del govern de Kenya.
- 15 d'abril, Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011 (m. 2015).
- 22 de juny, Caucas, URSS: Oleg Kotzarev, violoncel·lista, compositor i administrador cultural rus, instal·lat a l'Argentina.
- 27 de juny, Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.
- 7 de juliol, Dayton (Ohio): Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 10 de juliol, Wingham (Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013.
- 15 d'agost, Springfield (Massachusetts): Richard Fred Heck, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 2010 (m. 2015).
- 17 d'agost: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
- 23 d'agost, Nova York, EUA: Hamilton Othanel Smith, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1978.
- 30 d'agost, Santa Cruz de Tenerife, Canàries: [2] Agustín Sánchez Quesada, futbolista espanyol que exercia en posició de davanter.
- 14 de setembre: Ivan Klíma, escriptor txec.
- 21 de setembre, Fort Worth, EUA: Larry Hagman, actor nord-americà (m. 2012).
- 29 de setembre, Chicago, Illinois, EUA: James Cronin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1980.
- 6 d'octubre, Gènova, Regne d'Itàlia: Riccardo Giacconi, físic estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Física de l'any 2002.
- 7 d'octubre, Klerksdorp, Província de Transvaal, Unió Sud-africana: Desmond Tutu, sacerdot anglicà i pacifista, Premi Nobel de la Pau de 1984.
- 27 d'octubre, Kafr Tahla, Egipte: Nawal al-Sa'dawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003.
- 26 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Adolfo Pérez Esquivel, escultor i pacifista argentí, Premi Nobel de la Pau de 1980.
- Damasc, Síria: Zakaria Tamer, escriptor sirià en àrab.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Vic, Osona: Marià Serra i Esturí, periodista i canonge de la Catedral de Vic (n. 1867).
- 16 de febrer - Madrid, Espanya: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (n. 1890).
- 11 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Josep Renom i Costa, arquitecte.
- 1 d'abril - Barcelona: Teresa Claramunt i Creus, dirigent anarcosindicalista catalana.
- 13 de juny - Aranjuez, Espanya: Santiago Rusiñol i Prats, artista, periodista català.
- Resta del món
- 23 de gener - Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa (n. 1881).
- 4 de febrer - Cartago: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
- 26 de febrer - Göttingen (Alemanya): Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1910 (n. 1847).
- 4 de març - Viena: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
- 7 de març - Davos, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès.
- 11 de març - Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units: F. W. Murnau, director de cinema alemany (n. 1888).
- 21 de març - Viena: Erik Schmedes, tenor danès.
- 8 d'abril - Estocolm (Suècia): Erik Axel Karlfeldt, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de 1931 (n. 1864).
- 10 d'abril - Nova York, els EUA: Khalil Gibran, poeta i pintor d'origen àrab libanès establert als Estats Units, on va escriure en àrab i anglès (n. 1883).
- Abril, Tívoli - Regne d'Itàlia: Giuseppe Radiciotti, musicòleg i compositor italià.
- 9 de maig - Pasadena, California (EUA): Albert Abraham Michelson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1907 (n. 1852).
- 22 de juny - Mézin (França): Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (n. 1841)
- 12 de juliol - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, teòleg luterà suec, Premi Nobel de la Pau de 1930 (n. 1866).
- 18 d'octubre - West Orange, Nova Jersey (els EUA): Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc (n. 1847).
- 21 d'octubre - Viena (Àustria): Arthur Schnitzler, dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya, metge neuròleg de professió (n. 1862).
Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1931 |
- ↑ Mulvey, Tom; Kazan, Benjamin; Hawkes, Peter W. The Growth of Electron Microscopy (en anglès). Academic Press, 1996, p. 134. ISBN 0080577628.
- ↑ «Agustín, el cònsol dels anys 50». eldia.es, 02-01-2009.