Universitat Autònoma de Barcelona
| Universitat Autònoma de Barcelona | |||||
|
|||||
 |
|||||
| Dades base | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | universitat pública | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1968 | ||||
| Organització i govern | |||||
Seu central  |
|||||
| Rector | Margarita Arboix Arzo | ||||
| Finançament | (Generalitat de Catalunya) | ||||
|
|
|||||
| Web | Lloc web oficial | ||||
| UABBarcelona | |||||
|
Dades seu principal
|
|||||
 |
|||||
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968,[1] encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.
La major part dels seus centres docents i serveis són al Campus de Bellaterra, situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Aquest és un entorn natural de 263 hectàrees de superfície, de les quals el 70% són boscos i àrees verdes. Aquest campus ofereix una gran varietat de serveis on es pot trobar tot allò necessari per a la vida acadèmica, social i quotidiana: des de restaurants, botigues i instal·lacions esportives i culturals fins a biblioteques i centres d'investigació. El curs 2015-2016 compta amb 13 facultats i escoles, una vuitantena de titulacions de grau, 12 biblioteques (Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona), més de 200 grups d'investigació i una seixantena de centres i instituts d'investigació. Té també centres docents a Sabadell (Vallès Occidental), i a la ciutat de Barcelona.
El Campus de Bellaterra disposa d'un conjunt residencial de 812 apartaments, Vila Universitària, amb una capacitat per a 2.193 persones i molt ben comunicada per tren i carretera, a només 35 minuts del centre de Barcelona.[2]
La UAB acull 226 grups de recerca, 57 departaments, 45 instituts i centres, així com 5 hospitals, que tenen una intensa activitat investigadora, reconeguda internacionalment. La UAB lidera la producció de tesis doctorals a Catalunya. Aposta per la innovació i l’emprenedoria i impulsa la transferència de coneixement, treballant en estreta col·laboració amb el teixit empresarial i científic de l’entorn, com ara el Barcelona Synchrotron Park. Forma part d’un dels pols científics i tecnològics més dinàmics de l’Europa mediterrània.
Contingut
- 1 Rànkings
- 2 Història
- 3 Alguns professors destacats
- 4 Alguns alumnes destacats
- 5 Centres docents
- 6 Centres d'investigació (Esfera UAB)[8]
- 7 Campus
- 8 Festa Major
- 9 Publicacions[14]
- 10 Biblioteques
- 11 Dipòsit Digital de Documents de la UAB
- 12 L'hortet
- 13 Vegeu també
- 14 Referències
- 15 Bibliografia
- 16 Enllaços externs
Rànkings[modifica | modifica el codi]
La UAB es troba entre les capdavanteres de l'àmbit espanyol en rànquings mundials com el QS World University Rankings (QS WUR), el Times Higher Education World University Rankings (THE WUR) i l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), i ocupa una posició destacada a escala mundial entre les universitats joves segons les classificacions específiques per a universitats de menys de 50 anys elaborades per QS i Times Higher Education. Se situa en la posició 146 a escala mundial i com la millor universitat de l'Estat espanyol en el rànquing THE WUR 2015-2016. En l'àmbit europeu, la UAB es troba entre les cent primeres universitats en la posició 67. La UAB és la tercera universitat de l'Estat espanyol i se situa en la posició 190 mundial (i en la 87 a escala europea) segons el rànquing QS WUR 2015-2016, que classifica les 500 millors universitats del món. La UAB se situa entre les posicions 201 i 300 del món en la classificació ARWU, que elabora la Universitat Jiao Tong de Shanghai. En l'àmbit espanyol, la UAB apareix compartint la segona posició.
Història[modifica | modifica el codi]
La UAB fou creada per decret llei de 6 de juny de 1968, a l'article número 2. Només es van preveure quatre facultats: Medicina, Ciències, Filosofia i Lletres, i Ciències Econòmiques. Tot i que el 1968 només van començar les classes de Filosofia i Lletres, al Monestir de Sant Cugat, i les de medicina, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Un any més tard es van adquirir 96 hectàrees al municipi de Cerdanyola per 150 milions de pessetes (901.518 €). La decisió d'establir la universitat fora de la ciutat de Barcelona no fou casual. La seva ubicació a Cerdanyola es degué a la voluntat de dispersar els estudiants barcelonins per tal de reduir les protestes en contra del règim de Francisco Franco.
La primera promoció va comptar amb 147 alumnes i suposava un nou model, basat a incloure més seminaris pràctics amb pocs alumnes, diferent de la massificació de la Universitat de Barcelona.[3] Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.
Llista de rectors[modifica | modifica el codi]
- (1968)1970-1973: Vicent Villar Palasí
- 1973-1975: Vicent Gandia Gomar[4]
- 1975-1976: Josep Cabré Piera
- 1976-1980: Josep Laporte i Salas
- 1980-1985: Antoni Serra Ramoneda[5]
- 1985-1986 (en funcions): Càndid Genovard Rosselló
- 1986-1990: Ramon Pascual de Sans
- 1990-1994: Josep Maria Vallès Casadevall[6]
- 1994-2002: Carles Solà i Ferrando
- 2002-2009: Lluís Ferrer i Caubet
- 2009-2012: Ana Ripoll Aracil
- 2012-2016: Ferran Sancho Pifarré[7]
- 2016-avui: Margarita Arboix Arzo
Alguns professors destacats[modifica | modifica el codi]
- Vegeu també la categoria professors de la UAB.
- Mario Vargas Llosa, escriptor, Premi Nobel de Literatura.
- Alberto Blecua, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or.
- José Manuel Blecua Perdices, lingüista, director (2010) de la Real Academia Española.
- Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
- Carme Riera, escriptora, membre de la Rieal Acadèmia Espanyola, Creu de Sant Jordi i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
- Francisco Rico Manrique, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or.
- Gabriel Ferrater i Soler, escriptor.
- Martí Boada i Juncà, ambientalista.
- Anna Cabré i Pla, geògrafa i demògrafa.
- Victòria Camps i Cervera, filòsofa, especialista en ètica, bioètica i feminisme. Va ser Senadora.
- Salvador Cardús i Ros, sociòleg.
- Xavier Coller, sociòleg i periodista.
- Joan B. Culla, historiador i escriptor.
- Josep Egozcue i Cuixart, (1940-2006), biòleg, especialista en biologia cel·lular, biologia de la reproducció i bioètica.
- Miren Etxezarreta, economista fundadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa.
- David Jou, físic i poeta, autor d'obres de divulgació científica.
- Oriol Junqueras, historiador, exeurodiputat al Parlament Europeu, president d'Esquerra Republicana de Catalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya.
- Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Martínez Alier, economista ecològic.
- Josep Pallach (1920-1977), mestre, pedagog i polític.
- Pep Puig, enginyer industrial i militant ecologista.
- Carles Solà, químic, exrector de la UAB, exconseller d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, expresident de la CRUE.
- Joan Manuel Tresserras i Gaju, comunicòleg, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Aleix Vidal-Quadras, físic i polític.
- Muriel Casals, economista, presidenta d'Ómnium (2010-2015) i diputada al Parlament de Catalunya (2015-2016).
- Jordi Julià, poeta.
- Agustí Quer, economista. Autor del "Tratamiento contable del IVA"
Alguns alumnes destacats[modifica | modifica el codi]
- Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista.
- Carme Riera, escriptora, membre de la Rieal Acadèmia Espanyola, Creu de Sant Jordi i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
- Joan Clos, polític i alcalde de Barcelona.
- Pasqual Maragall i Mira, polític, president de la Generalitat de Catalunya i alcalde de Barcelona.
- Javier Cercas, escriptor.
- Antoni Bassas, periodista.
- Lluís Homar, actor.
- Matilde Asensi, periodista i escriptora.
- Mònica Terribas i Sala, periodista i directora de TV3.
- Mireia Belmonte, nadadora, campiona d'Europa i subcampiona olímpica.
- Joaquim Maria Puyal, periodista i retransmissor del Barça a Catalunya Ràdio.
- Àngels Barceló, periodista.
- Jordi Évole, periodista.
- Rafael Benítez, entrenador de futbol.
- Xavier Sala Martín, economista, articulista i extresorer del Futbol Club Barcelona.
- Oriol Junqueras, historiador, exeurodiputat al Parlament Europeu, president d'ERC, diputat al Parlament, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i vicepresident del Govern.
- Jordi Sànchez, actor.
- Llum Barrera, actriu i humorista.
- Oleguer Presas, exfutbolista del Futbol Club Barcelona.
- Cristina Villanueva, periodista i presentadora.
- Antonio Baños i Boncompain, periodista, cap de llista de la CUP i exdiputat al Parlament de Catalunya.
- Xavier Sardà, periodista.
- Jaime Cañellas Galindo, metge psiquiatre.
- María Casado, periodista.
- Adrià Collado, actor.
- Joan Ferran, polític.
- David Fernàndez i Ramos, periodista i exdiputat al Parlament de Catalunya.
- Jordi Turull, polític. Diputat al Parlament de Catalunya des de 2004 4
- Carles Francino, periodista.
- Manel Fuentes, periodista.
- Joel González, taekwondista, campió olímpic i mundial.
- Dani Mateo, periodista i presentador de TV.
- Gemma Nierga, periodista.
- José María Siles, periodista.
- Samanta Villar, periodista.
- Francesc Homs i Molist, polític, diputat a les Corts Espanyoles per CDC.
- Carme Barceló, periodista.
- Josep Murgades, filòleg. Director de la revista "Els Marges".
- Iván Mañero, cirurgià.
- Gloria Serra, periodista.
- Octavi Pujades, actor.
Centres docents[modifica | modifica el codi]
La Universitat Autònoma de Barcelona compta actualment amb un total de tretze centres docents repartits entre els varis campus d'aquesta.
- Escola d'Enginyeria
- Facultat de Biociències
- Facultat de Ciències
- Facultat de Ciències de la Comunicació
- Facultat de Ciències de l'Educació
- Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
- Facultat de Dret
- Facultat d'Economia i Empresa
- Facultat de Filosofia i Lletres
- Facultat de Medicina
- Facultat de Psicologia
- Facultat de Traducció i d'Interpretació
- Facultat de Veterinària
Centres d'investigació (Esfera UAB)[8][modifica | modifica el codi]
- Centre d'Estudis Demogràfics
- Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport
- Centre de Visió per Computador
- Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial - CSIC
- Centre Nacional de Microelectrònica
- Institut Català de Nanotecnologia
- Institut de Ciència de Materials de Barcelona
- Institut de Física d'Altes Energies
- Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental
- Centre de Recerca Matemàtica
- Institut d'Anàlisi Econòmica
- Sincrotró ALBA ubicat al Barcelona Synchrotron Park conegut localment com a Parc de l'Alba.[9]
- Institut de Govern i Polítiques Públiques[10]
Campus[modifica | modifica el codi]
Del Mar (Medicina)[modifica | modifica el codi]
El Campus Universitari del Mar és una instal·lació interuniversitària de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS). El campus està situat al barri de la Barceloneta, a Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Allotja la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.[11]
Torribera (Alimentació)[modifica | modifica el codi]
El Campus de l'Alimentació de Torribera és un campus universitari que entrà en funcionament el 2010 i agrupa els estudis i la recerca especialitzada en alimentació. El campus està impulsat conjuntament entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i es troba a Santa Coloma de Gramenet, a l'antic sanatori mental.[12][13]
Festa Major[modifica | modifica el codi]
La Festa Major de la UAB és una jornada festiva organitzada cada any al campus de Bellaterra de la UAB per la comunitat estudiantil i les autoritats universitàries. Totes les activitats es duen a terme en paral·lel a les hores lectives, per tant, l'horari acadèmic resta inalterat. Tot i això, algunes classes queden suspeses, previ acord entre estudiants i professor. Antigament es feia coincidir en divendres, però a partir del curs 2003-2004 i degut a la nombrosa assistència de menors d'edat, es traslladà a dijous. Sempre s'ha fet coincidir amb el primer dijous de novembre.
Publicacions[14][modifica | modifica el codi]
El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona neix el 1979. Com a editorial universitària, la seva activitat està centrada en el suport a la docència mitjançant la publicació de materials didàctics dirigits a les titulacions impartides a la mateixa universitat, en la contribució a la difusió de l'activitat científicotècnica, a través de la publicació de llibres, revistes científiques i tesis doctorals, així com en la promoció dels vincles i les transferències del coneixement entre la universitat i la societat, a través de la publicació de diverses obres de caràcter cultural. Les principals línies de treball del Servei de Publicacions estan centrades a promoure la publicació de llibres en format electrònic i en impulsar el llançament de noves col·leccions de caràcter divulgatiu.
Biblioteques[modifica | modifica el codi]
El Servei de Biblioteques de la UAB[15] proporciona recursos informatius i serveis de màxima qualitat d’acord amb els objectius d’excel·lència de la UAB en l’educació, la recerca, la innovació i la transferència de coneixement. Consta de sis biblioteques al campus de Bellaterra, una al campus de Sabadell i quatre a les unitats docents en conveni amb els hospitals. És membre del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB[modifica | modifica el codi]
El DDD, Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona,[16] és l’eina a partir de la qual es recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la universitat alhora que recull documents digitals que formen part de les col·leccions de les biblioteques de la UAB o que les completen.
L'hortet[modifica | modifica el codi]
41° 30′ 11.95″ N, 2° 6′ 2.2″ E / 41.5033194°N,2.100611°E
L'Hortet de l'Autònoma fou un hort ecològic autogestionat per estudiants de la universitat.[17] creat l'any 2002 quan un grup d'estudiants de ciències va decidir ocupar simbòlicament els jardins del rectorat per reivindicar un espai al campus on es pogués practicar l'agricultura ecològica. Així va ser com va néixer l'Hortet de l'Autònoma. Amb el temps, el rectorat va cedir un terreny de 0,3 ha al costat dels camps d'experimentació de la universitat.[18] Va contribuir a formar els estudiants a les tècniques tradicionals del camp i els mètodes de l'agricultura ecològica, a apropar el món agrícola a la comunitat universitària, a transmetre idees sobre agroecologia, per la pràctica, l'organització d'actes públics i la publicació del butlletí La Mala Herba i a recuperar varietats autòctones.[19]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Escola de Cultura de Pau
- Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de 1919
- Papers: Revista de Sociologia
- Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Roure del Blauet
- La càrrega policial a la Universitat Autònoma de Barcelona (1999)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Universitat Autònoma de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona
- ↑ Revista El campus de l'Autònoma. Núm. 46
- ↑ https://books.google.es/books?id=zzIALy5zzfMC
- ↑ http://www.aqu.cat/doc/doc_10014599_1.pdf
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0256838.xml
- ↑ http://www.uab.cat/web/coneix-la-uab-cei/historia-de-la-uab-1345661464091.html
- ↑ Instituts i centres de recerca, a uab.cat
- ↑ Departament de Territori i Sostenibilitat «ACORD GOV/132/2015, de 4 d'agost, pel qual es ratifica l'acord de modificació dels Estatuts del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i se n'aprova el text íntegre.». DOGC, 6929, 06-08-2015.
- ↑ «Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)». UAB. [Consulta: 31 març 2013].
- ↑ «El Campus Universitari del Mar de Barcelona arrenca amb un miler d'alumnes de la UAB i la UPF». El Punt Avui, 23-10-2009. [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ Mascaró, V.; Biosca, C. «Tret de sortida al nou campus universitari de Santa Coloma». Avui, 25 febrer del 2009.
- ↑ Martínez, Isabel «Arrenca el campus de l'Alimentació de Torribera». El Punt. Barcelonès Nord, 15 setembre del 2010.
- ↑ «Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Barcelona, Universitat Autonoma de. «Biblioteques - Biblioteques UAB» (en ca). [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ «Dipòsit Digital de Documents de la UAB» (en ca). [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ Aragay Esmerat, 2010, p. 92-95.
- ↑ Aragay Esmerat, 2010, p. 90.
- ↑ Aragay Esmerat, 2010, p. 92.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- UAB, 25 anys
- Aragay Esmerat, Addaia «Hortet de l'Autonoma». Els horts urbans de Barcelona : Les experiències d'Horts Urbans Comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental, 2010, pàg. 90-95 [Consulta: 22 novembre 2015].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Autònoma de Barcelona |
|
||||||||
|
||||||
