Torba

La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua. S'origina a partir de l'acumulació i descomposició de material vegetal en una torbera, on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta, i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d'oxigen i un 5% d'hidrogen.

Procés de formació de la torba

L'origen de tots els tipus de carbó, i, per tant, també de la torba, és la descomposició per via anaeròbica de les restes vegetals enterrades pels sediments. A la part més superficial, on aquests residus vegetals estan afectats per la descomposició anaeròbica, la lignina i la cel·lulosa, que formen part dels teixits vegetals, es transformen en torba. Es considera que la torba és un carbó cenozoic o, dit d'una altra manera, un carbó actual. En el transcurs del temps, aquesta mateixa torba, a través de l'enfonsament provocat pel conjunt de canvis fisicoquímics que pateixen els sediments des que es dipositen fins que formen una roca coherent, quedarà més compactada i escalfada, i es transformarà en lignit.

Tipus de torba

• Oligotròfica: el material de base és la molsa del gènere Sphagnum, que es transforma en un producte de pH molt àcid, per sota de 4,5, i pobre en cendres i en nitrogen. Es forma a les anomenades torberes altes de climes freds i plujosos. La preferida en horticultura és la de Finlàndia.
• Mesotròfica o mollera: no es forma amb Sphagnum, sinó amb altres materials, com la gramínia Carex. Es forma en torberes baixes o aiguamolls de clima més càlid. El producte resultant és de pH neutre, ric en cendres i en lignina, i pràcticament no té aplicació en horticultura.

Usos

• Combustible: limitada a les regions amb torberes aprofitables i consumida "in situ" per exemple a Irlanda o Escòcia, on aquest material s'utilitza per assecar els ingredients del whisky, cosa que li dóna més bona aroma.

• 
• 
• 

• Jaç dels animals estabulats: també només en llocs amb torberes.
• Horticultura: les característiques principals són la gran capacitat de retenció d'aigua, una porositat adequada, manca de llavors de males herbes i estabilitat. El seu baix pH permet el conreu de plantes acidòfiles i es pot modificar amb una barreja. Es pot utilitzar sola o barrejada amb altres substrats, com la perlita, la vermiculita, sorra, etc.
• Construcció: en regions on la fusta és escassa s'ha utilitzat per construir edificacions. A Islàndia, per exemple, es feia servir a l'Edat Mitjana per construir cases.

• 

  Vista frontal d'una casa islandesa feta amb torba

• 

  Vista posterior

• 

  Passadís central

Vegeu també

• Torberes.

Referències

Viccionari