Isis
- Per al riu de l'Àsia Menor, vegeu Riu Isis
Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiriria la dea Sopdet.
Originalment, era una dea de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula "tron"). Posteriorment encara (durant el període de dominació grega), era la dea patrona dels mariners.
Era una companya propera d'Arensnuphis.
Isis era filla de Nut, dea del cel, i Geb, déu de la terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth, però va reconstruir-se el cos (i és associat amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants).
Juntament amb la seva germana Nephthys, es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics.
| Isis en jeroglífic |
||||||||
|
||||||||
Isis ajudà el seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.
Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor). En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb el vol d'estels damunt el cos d'Osiris. Aquesta representació fou presa pel cristianisme per representar la mare de Déu amb Jesucrist a la falda.
A vegades, Isis s'identificava com la dea d'escorpins Serq o Selk.
El culte d'Isis aconseguí gran preeminència en el món hel·lenístic durant els últims segles, fins que fou prohibit finalment pels cristians en el segle sisè. Malgrat la popularitat del creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El prínceps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogràfica" i capaços de destruir la fibra moral romana. És per això que no és sorprenent que part del programa de reconstrucció d'Augustus després de la caiguda de la República romana fos un intent d'infondre vida nova als déus vells de Roma. Tàcit escriu que, després de l'assassinat del Cèsar per part de Brutus, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengué, i intentà fer tornar els romans als déus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador romà Gaius abandonà les reticències cap als cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establí a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hel·lenística un "nou rang com a dea principal del Mediterrani".
Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrètiques, car en les noves deïtats solien veure-hi simplement aspectes d'altres deïtats familiars. Per a alguns romans, Isis només era un aspecte de la romana Cíbele, els rituals orgiàstics de la qual feia temps que s'havien establert a Roma.
A Catalunya, s'hi conserva un exemplar de figura d'Isis a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del període ptolemaic, dels segles IV-I aC.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isis  |
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.35. ISBN 84-931438-3-9.
|
|||||||||||||||||||||||
|
