1867
De Viquipèdia
| Anys: | 1864 1865 1866 - 1867 - 1868 1869 1870 |
| Dècades: | 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 |
| Segles: | segle xviii - segle xix - segle xx |
| Calendari d'esdeveniments | |
| Calendari gregorià | 1867 MDCCCLXVII |
| Ab urbe condita | 2620 |
| Calendari armeni | 1316 |
| Calendari xinès | 4563 – 4564 |
| Calendari hebreu | 5627 – 5628 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1922 – 1923 1789 – 1790 4968 – 4969 |
| Calendari persa | 1245 – 1246 |
| Calendari islàmic | 1284 – 1285 |
| Calendari rúnic | 2117 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 15 d'agost - Barcelona: Gabriel Baldrich i Palau intenta un aixecament contra Isabel II d'Espanya.
- 3 d'octubre - Barcelona: s'hi inaugura el Teatre Romea amb la representació de La rosa blanca, de Serafí Pitarra.
- Resta del món
- 29 d'agost - Munic El jurista i llatinista Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895) fa la seva sortida de l'armari davant 500 juristes.
- 28 de setembre - Toronto (Ontàrio, el Canadà): aquesta ciutat esdevé la capital del país.
- El Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual»[1] (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Vic, Osona: Marià Serra i Esturí, periodista i canonge de la Catedral de Vic (m. 1931).
- 17 de gener, Tordera, província de Barcelona: Prudenci Bertrana i Comte, escriptor modernista.
- 29 de gener, València: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià (m. 1928).
- 19 de març, València: Juan Zapater, pintor i il·lustrador valencià (m. 1922).
- 18 d'abril, el Masnou: Lluís Millet i Pagès, fundador de l'Orfeó Català.
- 2 de maig, Sabadell: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català.
- 27 de juliol, Lleida, Segrià: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català.
- 17 d'octubre, Mataró: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista català.
- Resta del món
- 8 de gener: Emily Greene Balch, sindicalista nord-americana, escriptora i pacifista, Premi Nobel de la Pau (m. 1961).
- 18 de gener, Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, Nicaragua: Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (m. 1916).
- 10 de març, Lió, França: Hector Guimard, arquitecte i decorador, principal de l'Art Nouveau a França (m. 1942).
- 9 d'abril, Valparaíso, Xile: Chris Watson, primer ministre d'Austràlia (m. 1941).
- 17 d'abril, Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.
- 23 d'abril: Johannes Andreas Grib Fibiger, metge i professor universitari danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (m. 1928).
- 7 de maig: Władysław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura (m. 1925).
- 4 de juny: Carl Gustaf Emil Mannerheim, militar i president de Finlàndia (m. 1951).
- 8 de juny: Frank Lloyd Wright, arquitecte americà (m. 1959).
- 27 de juny, Burcheid: Ewald Straesser, compositor alemany.
- 28 de juny: Luigi Pirandello, escriptor italià, Premi Nobel de Literatura (m. 1936).
- 15 d'agost: Anathon Aall, acadèmic noruec.
- 12 de setembre:
- Carlos Eugenio Restrepo, president de Colòmbia (m. 1937).[2]
- Castellammare di Stabia, Regne d'Itàlia: Alfredo Acton, militar i home d'estat italià.[3]
- 24 de setembre, Vega Baja (Puerto Rico): Rafael Balseiro Dávila, pianista i compositor porto-riqueny.
- 2 d'octubre: Nilo Peçanha, president de Brasil (m. 1924).
- 3 d'octubre, Bewdley, Worcestershire, Anglaterra: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (m. 1947).
- 3 de novembre, Hardin, Iowa: William Wade Hinshaw, cantant i professor estatunidenc.
- 7 de novembre, Varsòvia, Polònia: Marie Curie, nascuda Marja Salomea Sklodowska, física i química francesa d'origen polonès, premi Nobel de Física el 1903 i de Química el 1911.
- 22 de desembre, Opava, Imperi Austrohongarès: Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (m. 1908).
- Muhammad Farid Bey, polític egipci d'origen turc (m. 1919).
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 7 de gener - Barcelona: Antoni Casanovas i Bosch, empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.
- Resta del món
- 25 d'agost - Hampton Court (Surrey, Anglaterra): Michael Faraday, físic i químic anglès.
- 31 d'agost - París: Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor francès (n. 1821).
Pàgines que s'hi relacionen[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1867  |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ (anglès) Patricia Ward D'Itri, Cross currents in the international women's movement, 1848-1948, p. 17.
- ↑ Grandes forjadores (en castellà). Viviendas de Antioquia, 1985, p. 47.
- ↑ The peerage.com, Alfredo Acton
